Manual de conversa

ca Fer compres   »   pt Comprar

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [cinquenta e quatro]

Comprar

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (PT) Engegar Més
Vull comprar un regal. E--q---i- --mp----u- --------. E- q----- c------ u- p-------- E- q-e-i- c-m-r-r u- p-e-e-t-. ------------------------------ Eu queria comprar um presente. 0
Però res massa car. Ma- -a-- d--mui-o ---o. M-- n--- d- m---- c---- M-s n-d- d- m-i-o c-r-. ----------------------- Mas nada de muito caro. 0
Potser una bossa? Tal--z--m- -ala? T----- u-- m---- T-l-e- u-a m-l-? ---------------- Talvez uma mala? 0
De quin color la vol? Q--l-é-a-c-r--u------ja? Q--- é a c-- q-- d------ Q-a- é a c-r q-e d-s-j-? ------------------------ Qual é a cor que deseja? 0
Negra, marró o blanca? Pr-----casta-h---- --anc-? P----- c------- o- b------ P-e-o- c-s-a-h- o- b-a-c-? -------------------------- Preto, castanho ou branco? 0
Una de gran o petita? Gr-nd- ou pequ-n-? G----- o- p------- G-a-d- o- p-q-e-a- ------------------ Grande ou pequena? 0
Que puc veure aquesta? Pos-- --- -st-? P---- v-- e---- P-s-o v-r e-t-? --------------- Posso ver esta? 0
És de cuir? E----é-de cabed--? E--- é d- c------- E-t- é d- c-b-d-l- ------------------ Esta é de cabedal? 0
O de plàstic? Ou-é-de --te-ia---in---i--? O- é d- m------- s--------- O- é d- m-t-r-a- s-n-é-i-o- --------------------------- Ou é de material sintético? 0
De cuir, és clar. É -l-r--qu- ---- --beda-. É c---- q-- é d- c------- É c-a-o q-e é d- c-b-d-l- ------------------------- É claro que é de cabedal. 0
És de molt bona qualitat. I----- r--lme----d----a q---i--de. I--- é r-------- d- b-- q--------- I-t- é r-a-m-n-e d- b-a q-a-i-a-e- ---------------------------------- Isto é realmente de boa qualidade. 0
I la bossa és realment a un bon preu. E - b---- - real--n-- m-i-o--a-a-a. E a b---- é r-------- m---- b------ E a b-l-a é r-a-m-n-e m-i-o b-r-t-. ----------------------------------- E a bolsa é realmente muito barata. 0
M’agrada. Go--o -e-ta. G---- d----- G-s-o d-s-a- ------------ Gosto desta. 0
La compro. Lev---s--. L--- e---- L-v- e-t-. ---------- Levo esta. 0
La puc tornar, si de cas? P-sso-t---á-l--ev-n--alme-te? P---- t------- e------------- P-s-o t-o-á-l- e-e-t-a-m-n-e- ----------------------------- Posso trocá-la eventualmente? 0
Naturalment. C-- c-rtez-. C-- c------- C-m c-r-e-a- ------------ Com certeza. 0
L’empaquetem per regal. V-m----mbr--há--a --m- -r--en-e. V---- e---------- c--- p-------- V-m-s e-b-u-h---a c-m- p-e-e-t-. -------------------------------- Vamos embrulhá-la como presente. 0
La caixa és allà. A--a-x--é --- d-----ro---d-. A c---- é a-- d- o---- l---- A c-i-a é a-i d- o-t-o l-d-. ---------------------------- A caixa é ali do outro lado. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...