Manual de conversa

ca Fer compres   »   sr Куповина

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [педесет и четири]

54 [pedeset i četiri]

Куповина

[Kupovina]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Vull comprar un regal. Ј--ж--им -уп-ти-пок--н. Ј- ж---- к----- п------ Ј- ж-л-м к-п-т- п-к-о-. ----------------------- Ја желим купити поклон. 0
Ja---l-----piti--oklon. J- ž---- k----- p------ J- ž-l-m k-p-t- p-k-o-. ----------------------- Ja želim kupiti poklon.
Però res massa car. А---ни-та -ревиш---к---. А-- н---- п------ с----- А-и н-ш-а п-е-и-е с-у-о- ------------------------ Али ништа превише скупо. 0
Ali---š---pr-vi-e---u--. A-- n---- p------ s----- A-i n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------ Ali ništa previše skupo.
Potser una bossa? И-ат---- мо--а т--ну? И---- л- м---- т----- И-а-е л- м-ж-а т-ш-у- --------------------- Имате ли можда ташну? 0
Imat--li----da -ašnu? I---- l- m---- t----- I-a-e l- m-ž-a t-š-u- --------------------- Imate li možda tašnu?
De quin color la vol? К-ј- -ој--ж--и-е? К--- б--- ж------ К-ј- б-ј- ж-л-т-? ----------------- Коју боју желите? 0
Ko-u --ju-že-i-e? K--- b--- ž------ K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite?
Negra, marró o blanca? Цр--- ------и---б-л-? Ц---- б---- и-- б---- Ц-н-, б-а-н и-и б-л-? --------------------- Црну, браон или белу? 0
Cr--- ---on-i-i b--u? C---- b---- i-- b---- C-n-, b-a-n i-i b-l-? --------------------- Crnu, braon ili belu?
Una de gran o petita? В--и-у -л- --л-? В----- и-- м---- В-л-к- и-и м-л-? ---------------- Велику или малу? 0
V-liku-ili-malu? V----- i-- m---- V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu?
Que puc veure aquesta? Мог---и --де-- --у? М--- л- в----- о--- М-г- л- в-д-т- о-у- ------------------- Могу ли видети ову? 0
M-gu-l- -id--i ov-? M--- l- v----- o--- M-g- l- v-d-t- o-u- ------------------- Mogu li videti ovu?
És de cuir? Ј--ли--д ко--? Ј- л- о- к---- Ј- л- о- к-ж-? -------------- Је ли од коже? 0
Je-l---- ---e? J- l- o- k---- J- l- o- k-ž-? -------------- Je li od kože?
O de plàstic? И-и је од в-шт--ко----т-р-----? И-- ј- о- в-------- м---------- И-и ј- о- в-ш-а-к-г м-т-р-ј-л-? ------------------------------- Или је од вештачког материјала? 0
Il- -e-o--v--ta--o- -a-eri--la? I-- j- o- v-------- m---------- I-i j- o- v-š-a-k-g m-t-r-j-l-? ------------------------------- Ili je od veštačkog materijala?
De cuir, és clar. Нар----,-о- -о--. Н------- о- к---- Н-р-в-о- о- к-ж-. ----------------- Наравно, од коже. 0
N---vno,--d k-že. N------- o- k---- N-r-v-o- o- k-ž-. ----------------- Naravno, od kože.
És de molt bona qualitat. Т--ј- -ар-чито-до--р --а--те-. Т- ј- н------- д---- к-------- Т- ј- н-р-ч-т- д-б-р к-а-и-е-. ------------------------------ То је нарочито добар квалитет. 0
T-----na-o-----do-a--k---it-t. T- j- n------- d---- k-------- T- j- n-r-č-t- d-b-r k-a-i-e-. ------------------------------ To je naročito dobar kvalitet.
I la bossa és realment a un bon preu. А--а--- ј--з--с-а---в-љн-. А т---- ј- з----- п------- А т-ш-а ј- з-и-т- п-в-љ-а- -------------------------- А ташна је заиста повољна. 0
A-t-šna--- -aista pov--jna. A t---- j- z----- p-------- A t-š-a j- z-i-t- p-v-l-n-. --------------------------- A tašna je zaista povoljna.
M’agrada. О-- ми--- д--ада. О-- м- с- д------ О-а м- с- д-п-д-. ----------------- Ова ми се допада. 0
O----i-se---pada. O-- m- s- d------ O-a m- s- d-p-d-. ----------------- Ova mi se dopada.
La compro. О-у-----з--и. О-- ћ- у----- О-у ћ- у-е-и- ------------- Ову ћу узети. 0
O-u c-- -----. O-- c-- u----- O-u c-u u-e-i- -------------- Ovu ću uzeti.
La puc tornar, si de cas? М----л- -е ев--туа-но зам-н---? М--- л- ј- е--------- з-------- М-г- л- ј- е-е-т-а-н- з-м-н-т-? ------------------------------- Могу ли је евентуално заменити? 0
Mo-u-li-j- -ventua--o-z---n---? M--- l- j- e--------- z-------- M-g- l- j- e-e-t-a-n- z-m-n-t-? ------------------------------- Mogu li je eventualno zameniti?
Naturalment. По-ра-ум-ва се. П---------- с-- П-д-а-у-е-а с-. --------------- Подразумева се. 0
P-d-azu---a---. P---------- s-- P-d-a-u-e-a s-. --------------- Podrazumeva se.
L’empaquetem per regal. З-па-ова-емо-ј- --о--окл--. З----------- ј- к-- п------ З-п-к-в-ћ-м- ј- к-о п-к-о-. --------------------------- Запаковаћемо је као поклон. 0
Z-p-ko-a-́-m- j--k-o----lon. Z------------ j- k-- p------ Z-p-k-v-c-e-o j- k-o p-k-o-. ---------------------------- Zapakovaćemo je kao poklon.
La caixa és allà. Т--- п---о је бл--ај--. Т--- п---- ј- б-------- Т-м- п-е-о ј- б-а-а-н-. ----------------------- Тамо преко је благајна. 0
T----p-eko -- b-aga-n-. T--- p---- j- b-------- T-m- p-e-o j- b-a-a-n-. ----------------------- Tamo preko je blagajna.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...