Manual de conversa

ca Fer compres   »   ti ምግዛእ

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ሓምሳንኣርባዕተን]

54 [ḥamisani’ariba‘iteni]

ምግዛእ

[migiza’i]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
Vull comprar un regal. ኣ- ሓ- --ብ ክገዝእ---የ። ኣ- ሓ- ህ-- ክ--- ደ--- ኣ- ሓ- ህ-ብ ክ-ዝ- ደ-የ- ------------------- ኣነ ሓደ ህያብ ክገዝእ ደልየ። 0
a-- --ade --y-bi---g----- -el---። a-- h---- h----- k------- d------ a-e h-a-e h-y-b- k-g-z-’- d-l-y-። --------------------------------- ane ḥade hiyabi kigezi’i deliye።
Però res massa car. ግ- -ዝዩ --- ዘይ--። ግ- ኣ-- ክ-- ዘ---- ግ- ኣ-ዩ ክ-ር ዘ-ኮ-። ---------------- ግን ኣዝዩ ክቡር ዘይኮነ። 0
g-n--a--y--k--u-- ze--k--e። g--- a---- k----- z-------- g-n- a-i-u k-b-r- z-y-k-n-። --------------------------- gini aziyu kiburi zeyikone።
Potser una bossa? ም-ል-- -ይ ኢ- ---? ም---- ና- ኢ- ሳ--- ም-ል-ት ና- ኢ- ሳ-ጣ- ---------------- ምናልባት ናይ ኢድ ሳንጣ? 0
m-----bat- -----īdi s--it-a? m--------- n--- ī-- s------- m-n-l-b-t- n-y- ī-i s-n-t-a- ---------------------------- minalibati nayi īdi sanit’a?
De quin color la vol? ኣ--ይ-ሕ-ሪ---ኹ-? ኣ--- ሕ-- ደ---- ኣ-ና- ሕ-ሪ ደ-ኹ-? -------------- ኣየናይ ሕብሪ ደሊኹም? 0
a----y--h-ibi-- ----h----? a------ h------ d--------- a-e-a-i h-i-i-ī d-l-h-u-i- -------------------------- ayenayi ḥibirī delīẖumi?
Negra, marró o blanca? ጸ--፣-ቡ---ወይ -ዕ-? ጸ--- ቡ-- ወ- ጻ--- ጸ-ም- ቡ-ዊ ወ- ጻ-ዳ- ---------------- ጸሊም፣ ቡናዊ ወይ ጻዕዳ? 0
ts------፣--u-aw--we-- t-’--i--? t-------- b----- w--- t-------- t-’-l-m-፣ b-n-w- w-y- t-’-‘-d-? ------------------------------- ts’elīmi፣ bunawī weyi ts’a‘ida?
Una de gran o petita? ዓባ--ወይ ን----? ዓ-- ወ- ን----- ዓ-ይ ወ- ን-ሽ-ይ- ------------- ዓባይ ወይ ንእሽቶይ? 0
‘abay---ey- ----s---oyi? ‘----- w--- n----------- ‘-b-y- w-y- n-’-s-i-o-i- ------------------------ ‘abayi weyi ni’ishitoyi?
Que puc veure aquesta? ክ--- እ-እል ዲ-? ክ--- እ--- ዲ-- ክ-እ- እ-እ- ዲ-? ------------- ክርእያ እኽእል ዲየ? 0
k-----ya-----’-li d---? k------- i------- d---- k-r-’-y- i-̱-’-l- d-y-? ----------------------- kiri’iya iẖi’ili dīye?
És de cuir? ካ----ር----ያ? ካ- ብ---- ድ-- ካ- ብ-ር-ት ድ-? ------------ ካብ ብቆርበት ድያ? 0
ka---bik---ibet--diy-? k--- b---------- d---- k-b- b-k-o-i-e-i d-y-? ---------------------- kabi bik’oribeti diya?
O de plàstic? ወ-ስ ካ- ---ቲክ-ዓይ-ት --? ወ-- ካ- ብ---- ዓ--- ኢ-- ወ-ስ ካ- ብ-ስ-ክ ዓ-ነ- ኢ-? --------------------- ወይስ ካብ ብላስቲክ ዓይነት ኢያ? 0
w-yi-i ka-i--i--si---i -ayinet- -y-? w----- k--- b--------- ‘------- ī--- w-y-s- k-b- b-l-s-t-k- ‘-y-n-t- ī-a- ------------------------------------ weyisi kabi bilasitīki ‘ayineti īya?
De cuir, és clar. ብ-ርበ- -ም-ር ከመ- ደኣ። ብ---- እ--- ከ-- ደ-- ብ-ር-ት እ-በ- ከ-ይ ደ-። ------------------ ብቆርበት እምበር ከመይ ደኣ። 0
b----ri--ti-imib-ri--e--yi d-’a። b---------- i------ k----- d---- b-k-o-i-e-i i-i-e-i k-m-y- d-’-። -------------------------------- bik’oribeti imiberi kemeyi de’a።
És de molt bona qualitat. እዚ-----ዝዩ-ብ-ጽ -ዩ። እ- ሓ- ኣ-- ብ-- እ-- እ- ሓ- ኣ-ዩ ብ-ጽ እ-። ----------------- እዚ ሓደ ኣዝዩ ብሉጽ እዩ። 0
i-ī -̣a-e a-iy---i-uts’i----። i-- h---- a---- b------- i--- i-ī h-a-e a-i-u b-l-t-’- i-u- ----------------------------- izī ḥade aziyu biluts’i iyu።
I la bossa és realment a un bon preu. ዋጋ ና-ታ ሳ-ጣ-ይ -ድ-ብ--ሚ---ር--ዩ። ዋ- ና-- ሳ-- ይ ኢ- ብ--- ሕ-- እ-- ዋ- ና-ታ ሳ-ጣ ይ ኢ- ብ-ዕ- ሕ-ር እ-። ---------------------------- ዋጋ ናይታ ሳንጣ ይ ኢድ ብጣዕሚ ሕሱር እዩ። 0
wa-a------a ---i-’- y- ī-- --t’-‘-m------uri --u። w--- n----- s------ y- ī-- b-------- h------ i--- w-g- n-y-t- s-n-t-a y- ī-i b-t-a-i-ī h-i-u-i i-u- ------------------------------------------------- waga nayita sanit’a yi īdi bit’a‘imī ḥisuri iyu።
M’agrada. ደ-----ኒ --። ደ- ኢ--- ኣ-- ደ- ኢ-ት- ኣ-። ----------- ደስ ኢላትኒ ኣላ። 0
de---īl-t-n- a--። d--- ī------ a--- d-s- ī-a-i-ī a-a- ----------------- desi īlatinī ala።
La compro. ክወስዳ--የ። ክ--- እ-- ክ-ስ- እ-። -------- ክወስዳ እየ። 0
k-we---a-i-e። k------- i--- k-w-s-d- i-e- ------------- kiwesida iye።
La puc tornar, si de cas? ም---ት ከ--ቕይራ--ኽእል-ዲየ ? ም---- ከ ክ--- እ--- ዲ- ? ም-ል-ት ከ ክ-ይ- እ-እ- ዲ- ? ---------------------- ምናልባት ከ ክቕይራ እኽእል ዲየ ? 0
mi-al---t--k- -ik---yi-a i-̱-’i-i--ī-e-? m--------- k- k--------- i------- d--- ? m-n-l-b-t- k- k-k-’-y-r- i-̱-’-l- d-y- ? ---------------------------------------- minalibati ke kiḵ’iyira iẖi’ili dīye ?
Naturalment. ከ-ይ--ኣ። ከ-- ደ-- ከ-ይ ደ-። ------- ከመይ ደኣ። 0
k-m--- -e’a። k----- d---- k-m-y- d-’-። ------------ kemeyi de’a።
L’empaquetem per regal. ከ- ህ----ር- -ን-ሽ---ና። ከ- ህ-- ጌ-- ክ---- ኢ-- ከ- ህ-ብ ጌ-ና ክ-ዕ-ጎ ኢ-። -------------------- ከም ህያብ ጌርና ክንዕሽጎ ኢና። 0
kemi--iyabi ---i-- k--i---higo ī--። k--- h----- g----- k---------- ī--- k-m- h-y-b- g-r-n- k-n-‘-s-i-o ī-a- ----------------------------------- kemi hiyabi gērina kini‘ishigo īna።
La caixa és allà. ካ- --ቲ-ንየው-----ሎ። ካ- ኣ-- ን-- ኢ- ዘ-- ካ- ኣ-ቲ ን-ው ኢ- ዘ-። ----------------- ካሳ ኣብቲ ንየው ኢዩ ዘሎ። 0
kasa --i-ī-----w---yu ----። k--- a---- n----- ī-- z---- k-s- a-i-ī n-y-w- ī-u z-l-። --------------------------- kasa abitī niyewi īyu zelo።

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...