Manual de conversa

ca Fer compres   »   uk Покупки

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [п’ятдесят чотири]

54 [pʺyatdesyat chotyry]

Покупки

[Pokupky]

català ucraïnès Engegar Més
Vull comprar un regal. Я х---- б- / х----- б к----- п--------. Я хотів би / хотіла б купити подарунок. 0
Y- k----- b- / k------ b k----- p--------. YA k----- b- / k------ b k----- p--------. YA khotiv by / khotila b kupyty podarunok. Y- k-o-i- b- / k-o-i-a b k-p-t- p-d-r-n-k. -------------/---------------------------.
Però res massa car. Ал- н- д--- д------. Але не дуже дорогий. 0
A-- n- d---- d------̆. Al- n- d---- d-------. Ale ne duzhe dorohyy̆. A-e n- d-z-e d-r-h-y̆. --------------------̆.
Potser una bossa? Мо----- с----? Можливо сумку? 0
M------- s----? Mo------ s----? Mozhlyvo sumku? M-z-l-v- s-m-u? --------------?
De quin color la vol? Як--- к------ В- б х-----? Якого кольору Ви б хотіли? 0
Y----- k------ V- b k------? Ya---- k------ V- b k------? Yakoho kolʹoru Vy b khotily? Y-k-h- k-l-o-u V- b k-o-i-y? ---------------------------?
Negra, marró o blanca? Чо------ к---------- ч- б-----? Чорного, коричневого чи білого? 0
C-------, k----------- c-- b-----? Ch------- k----------- c-- b-----? Chornoho, korychnevoho chy biloho? C-o-n-h-, k-r-c-n-v-h- c-y b-l-h-? --------,------------------------?
Una de gran o petita? Ве---- ч- м-------? Велику чи маленьку? 0
V----- c-- m-------? Ve---- c-- m-------? Velyku chy malenʹku? V-l-k- c-y m-l-n-k-? -------------------?
Que puc veure aquesta? Чи м--- я н- ц- г------? Чи можу я на цю глянути? 0
C-- m---- y- n- t--- h-------? Ch- m---- y- n- t--- h-------? Chy mozhu ya na tsyu hlyanuty? C-y m-z-u y- n- t-y- h-y-n-t-? -----------------------------?
És de cuir? Во-- ш------? Вона шкіряна? 0
V--- s--------? Vo-- s--------? Vona shkiryana? V-n- s-k-r-a-a? --------------?
O de plàstic? Чи в--- з- ш------- м--------? Чи вона зі штучного матеріалу? 0
C-- v--- z- s--------- m--------? Ch- v--- z- s--------- m--------? Chy vona zi shtuchnoho materialu? C-y v-n- z- s-t-c-n-h- m-t-r-a-u? --------------------------------?
De cuir, és clar. Зі ш----- з-------. Зі шкіри, звичайно. 0
Z- s-----, z------̆n-. Zi s------ z---------. Zi shkiry, zvychay̆no. Z- s-k-r-, z-y-h-y̆n-. ---------,--------̆--.
És de molt bona qualitat. Це д--- х----- я-----. Це дуже хороша якість. 0
T-- d---- k------- y------. Ts- d---- k------- y------. Tse duzhe khorosha yakistʹ. T-e d-z-e k-o-o-h- y-k-s-ʹ. --------------------------.
I la bossa és realment a un bon preu. І с---- д----- з----- н- д-----. І сумка дійсно зовсім не дорога. 0
I s---- d--̆s-- z----- n- d-----. I s---- d------ z----- n- d-----. I sumka diy̆sno zovsim ne doroha. I s-m-a d-y̆s-o z-v-i- n- d-r-h-. -----------̆--------------------.
M’agrada. Ця м--- п----------. Ця мені подобається. 0
T--- m--- p------------. Ts-- m--- p------------. Tsya meni podobayetʹsya. T-y- m-n- p-d-b-y-t-s-a. -----------------------.
La compro. Я ц- в-----. Я цю візьму. 0
Y- t--- v-----. YA t--- v-----. YA tsyu vizʹmu. Y- t-y- v-z-m-. --------------.
La puc tornar, si de cas? Чи м--- я ц- о-------? Чи можу я цю обміняти? 0
C-- m---- y- t--- o--------? Ch- m---- y- t--- o--------? Chy mozhu ya tsyu obminyaty? C-y m-z-u y- t-y- o-m-n-a-y? ---------------------------?
Naturalment. Зв------. Звичайно. 0
Z------̆n-. Zv--------. Zvychay̆no. Z-y-h-y̆n-. -------̆--.
L’empaquetem per regal. Ми з-------- ї- я- п--------. Ми запакуємо її як подарунок. 0
M- z--------- ïï y-- p--------. My z--------- i--- y-- p--------. My zapakuyemo ïï yak podarunok. M- z-p-k-y-m- ïï y-k p-d-r-n-k. ---------------̈-̈--------------.
La caixa és allà. Ка-- т--. Каса там. 0
K--- t--. Ka-- t--. Kasa tam. K-s- t-m. --------.

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...