Manual de conversa

ca Treballar   »   de Arbeiten

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [fünfundfünfzig]

Arbeiten

Tria com vols veure la traducció:   
català alemany Engegar Més
De què treballa vostè? Wa- m----- S-- b--------? Was machen Sie beruflich? 0
El meu marit és metge. Me-- M--- i-- A--- v-- B----. Mein Mann ist Arzt von Beruf. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Ic- a------ h------- a-- K---------------. Ich arbeite halbtags als Krankenschwester. 0
Aviat ens jubilarem. Ba-- b------- w-- R----. Bald bekommen wir Rente. 0
Però els impostos són alts. Ab-- d-- S------ s--- h---. Aber die Steuern sind hoch. 0
I l’assegurança de salut és cara. Un- d-- K------------------ i-- h---. Und die Krankenversicherung ist hoch. 0
Què vols fer de gran? Wa- w----- d- e----- w-----? Was willst du einmal werden? 0
M’agradaria ser enginyer. Ic- m----- I-------- w-----. Ich möchte Ingenieur werden. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ic- w--- a- d-- U---------- s--------. Ich will an der Universität studieren. 0
Sóc un becari / una becària. Ic- b-- P---------. Ich bin Praktikant. 0
No guanyo gaire. Ic- v------- n---- v---. Ich verdiene nicht viel. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Ic- m---- e-- P-------- i- A------. Ich mache ein Praktikum im Ausland. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Da- i-- m--- C---. Das ist mein Chef. 0
Tinc bons companys de feina. Ic- h--- n---- K-------. Ich habe nette Kollegen. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Mi----- g---- w-- i---- i- d-- K------. Mittags gehen wir immer in die Kantine. 0
Estic buscant feina. Ic- s---- e--- S-----. Ich suche eine Stelle. 0
Estic desocupat des de fa un any. Ic- b-- s---- e-- J--- a---------. Ich bin schon ein Jahr arbeitslos. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. In d----- L--- g--- e- z- v---- A----------. In diesem Land gibt es zu viele Arbeitslose. 0

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?