Manual de conversa

ca Treballar   »   et Töö

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [viiskümmend viis]

Töö

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
De què treballa vostè? M-s ---teie-----u-s-? M-- o- t--- e-------- M-s o- t-i- e-u-u-s-? --------------------- Mis on teie elukutse? 0
El meu marit és metge. M- m-es-on-a-st. M- m--- o- a---- M- m-e- o- a-s-. ---------------- Mu mees on arst. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. M- -öö--n -oo---k-hag- -----si----ena. M- t----- p---- k----- m-------------- M- t-ö-a- p-o-e k-h-g- m-d-t-i-n-õ-n-. -------------------------------------- Ma töötan poole kohaga meditsiiniõena. 0
Aviat ens jubilarem. V--sti--aame--e pens-oni-. V----- s---- m- p--------- V-r-t- s-a-e m- p-n-i-n-t- -------------------------- Varsti saame me pensionit. 0
Però els impostos són alts. K-i--maksud on-kõ----. K--- m----- o- k------ K-i- m-k-u- o- k-r-e-. ---------------------- Kuid maksud on kõrged. 0
I l’assegurança de salut és cara. J---ervise-i--lust----n k- --r-e. J- t---------------- o- k- k----- J- t-r-i-e-i-d-u-t-s o- k- k-r-e- --------------------------------- Ja tervisekindlustus on ka kõrge. 0
Què vols fer de gran? K-l--k- sa-saad- -a-ad? K------ s- s---- t----- K-l-e-s s- s-a-a t-h-d- ----------------------- Kelleks sa saada tahad? 0
M’agradaria ser enginyer. Ma ----n -n--neri----aa--. M- t---- i--------- s----- M- t-h-n i-s-n-r-k- s-a-a- -------------------------- Ma tahan inseneriks saada. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ma ta-a---li--o-is õ--id-. M- t---- ü-------- õ------ M- t-h-n ü-i-o-l-s õ-p-d-. -------------------------- Ma tahan ülikoolis õppida. 0
Sóc un becari / una becària. M---l-n pra--ika-t. M- o--- p---------- M- o-e- p-a-t-k-n-. ------------------- Ma olen praktikant. 0
No guanyo gaire. M- ei --e-i --l-u. M- e- t---- p----- M- e- t-e-i p-l-u- ------------------ Ma ei teeni palju. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. M- -e-- -rakt-k-t---lismaa-. M- t--- p-------- v--------- M- t-e- p-a-t-k-t v-l-s-a-l- ---------------------------- Ma teen praktikat välismaal. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. See -n-m--u-ü-em--. S-- o- m--- ü------ S-e o- m-n- ü-e-u-. ------------------- See on minu ülemus. 0
Tinc bons companys de feina. Mul--n-m-el-iva- --l-e-g-d. M-- o- m-------- k--------- M-l o- m-e-d-v-d k-l-e-g-d- --------------------------- Mul on meeldivad kolleegid. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Lõ-na----- käim--m-------------as. L---- a--- k---- m- a---- s------- L-u-a a-a- k-i-e m- a-a-i s-ö-l-s- ---------------------------------- Lõuna ajal käime me alati sööklas. 0
Estic buscant feina. M- o-si----ök--t-. M- o---- t-------- M- o-s-n t-ö-o-t-. ------------------ Ma otsin töökohta. 0
Estic desocupat des de fa un any. Ma ol-n -u-- a---a ----- tö--u. M- o--- j--- a---- o---- t----- M- o-e- j-b- a-s-a o-n-d t-ö-u- ------------------------------- Ma olen juba aasta olnud töötu. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. S-l--- --igi- o--l-i-- -a-------tuid. S----- r----- o- l---- p---- t------- S-l-e- r-i-i- o- l-i-a p-l-u t-ö-u-d- ------------------------------------- Selles riigis on liiga palju töötuid. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?