Manual de conversa

ca Treballar   »   fr Travailler

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [cinquante-cinq]

Travailler

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
De què treballa vostè? Q-- f-îtes-v--- dan---- v-e ? Q-- f---------- d--- l- v-- ? Q-e f-î-e---o-s d-n- l- v-e ? ----------------------------- Que faîtes-vous dans la vie ? 0
El meu marit és metge. Mo--m-r- est-m--ec-n. M-- m--- e-- m------- M-n m-r- e-t m-d-c-n- --------------------- Mon mari est médecin. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Je t-avai-l- --m-- ----rmi-re-- mi-t--p-. J- t-------- c---- i--------- à m-------- J- t-a-a-l-e c-m-e i-f-r-i-r- à m---e-p-. ----------------------------------------- Je travaille comme infirmière à mi-temps. 0
Aviat ens jubilarem. Nous --r---- b--n--- - la ----ai--. N--- p------ b------ à l- r-------- N-u- p-r-o-s b-e-t-t à l- r-t-a-t-. ----------------------------------- Nous partons bientôt à la retraite. 0
Però els impostos són alts. M-----es --p--s--o-t-é----s. M--- l-- i----- s--- é------ M-i- l-s i-p-t- s-n- é-e-é-. ---------------------------- Mais les impôts sont élevés. 0
I l’assegurança de salut és cara. Et ------r-----m-ladi- --t chè--. E- l---------- m------ e-- c----- E- l-a-s-r-n-e m-l-d-e e-t c-è-e- --------------------------------- Et l’assurance maladie est chère. 0
Què vols fer de gran? Que --u--t- -air--plus tar- ? Q-- v------ f---- p--- t--- ? Q-e v-u---u f-i-e p-u- t-r- ? ----------------------------- Que veux-tu faire plus tard ? 0
M’agradaria ser enginyer. J- vo-drais --ve-ir ----n-eur. J- v------- d------ i--------- J- v-u-r-i- d-v-n-r i-g-n-e-r- ------------------------------ Je voudrais devenir ingénieur. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. J- --u--é---i-r---l’-ni-e----é. J- v--- é------ à l------------ J- v-u- é-u-i-r à l-u-i-e-s-t-. ------------------------------- Je veux étudier à l’université. 0
Sóc un becari / una becària. J- su-s --ag--i-e. J- s--- s--------- J- s-i- s-a-i-i-e- ------------------ Je suis stagiaire. 0
No guanyo gaire. Je ne --g---p-s-be--cou-. J- n- g---- p-- b-------- J- n- g-g-e p-s b-a-c-u-. ------------------------- Je ne gagne pas beaucoup. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Je--ai--u- -t-ge à--’étr-n--r. J- f--- u- s---- à l---------- J- f-i- u- s-a-e à l-é-r-n-e-. ------------------------------ Je fais un stage à l’étranger. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. C’----mon -he-. C---- m-- c---- C-e-t m-n c-e-. --------------- C’est mon chef. 0
Tinc bons companys de feina. J’-- ----c-l--gues sy-pa-h-q--s. J--- d-- c-------- s------------ J-a- d-s c-l-è-u-s s-m-a-h-q-e-. -------------------------------- J’ai des collègues sympathiques. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. A ---i- nou---llon- touj---s à -a-------e. A m---- n--- a----- t------- à l- c------- A m-d-, n-u- a-l-n- t-u-o-r- à l- c-n-i-e- ------------------------------------------ A midi, nous allons toujours à la cantine. 0
Estic buscant feina. J- -he--he--- ---vail. J- c------ d- t------- J- c-e-c-e d- t-a-a-l- ---------------------- Je cherche du travail. 0
Estic desocupat des de fa un any. J-------au -h----e--epu-s --jà u- --. J- s--- a- c------ d----- d--- u- a-- J- s-i- a- c-ô-a-e d-p-i- d-j- u- a-. ------------------------------------- Je suis au chômage depuis déjà un an. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Il---- -ro--d----ôm--r- ---s--- -ays. I- y a t--- d- c------- d--- c- p---- I- y a t-o- d- c-ô-e-r- d-n- c- p-y-. ------------------------------------- Il y a trop de chômeurs dans ce pays. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?