Manual de conversa

ca Treballar   »   sq Punoj

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [pesёdhjetёepesё]

Punoj

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
De què treballa vostè? Ç-a-ё-p---e---n----n-? Ç---- p--------- k---- Ç-a-ё p-o-e-i-n- k-n-? ---------------------- Çfarё profesioni keni? 0
El meu marit és metge. Bu-r--i- ---tё m-e-. B---- i- ё---- m---- B-r-i i- ё-h-ё m-e-. -------------------- Burri im ёshtё mjek. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. U-ё ---oj gj-s-ё-di----- i-fer-i-re. U-- p---- g----- d--- s- i---------- U-ё p-n-j g-y-m- d-t- s- i-f-r-i-r-. ------------------------------------ Unё punoj gjysmё dite si infermiere. 0
Aviat ens jubilarem. Sё --p---i-d- -ё-m-rr---p--s----n. S- s------ d- t- m----- p--------- S- s-p-j-i d- t- m-r-i- p-n-i-n-n- ---------------------------------- Sё shpejti do tё marrim pensionin. 0
Però els impostos són alts. P-r--a-sat j-n- tё--a-ta. P-- t----- j--- t- l----- P-r t-k-a- j-n- t- l-r-a- ------------------------- Por taksat janё tё larta. 0
I l’assegurança de salut és cara. S--u-imi s-ёn-e-ёs-r ё-h-ё-i l-r--. S------- s---------- ё---- i l----- S-g-r-m- s-ё-d-t-s-r ё-h-ё i l-r-ё- ----------------------------------- Sigurimi shёndetёsor ёshtё i lartё. 0
Què vols fer de gran? Ç-----do -ё-bёhe-h? Ç---- d- t- b------ Ç-a-ё d- t- b-h-s-? ------------------- Çfarё do tё bёhesh? 0
M’agradaria ser enginyer. D-a tё bё----in--in-er. D-- t- b---- i--------- D-a t- b-h-m i-x-i-i-r- ----------------------- Dua tё bёhem inxhinier. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. D-a--- ------j-n- u-iv-r--t-t. D-- t- s------ n- u----------- D-a t- s-u-i-j n- u-i-e-s-t-t- ------------------------------ Dua tё studioj nё universitet. 0
Sóc un becari / una becària. J---p------ant. J-- p---------- J-m p-a-t-k-n-. --------------- Jam praktikant. 0
No guanyo gaire. Nu- fi--- s-u--. N-- f---- s----- N-k f-t-j s-u-ё- ---------------- Nuk fitoj shumё. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Po--ёj njё -r---ikё -a---ё -h-etit. P- b-- n-- p------- j----- s------- P- b-j n-ё p-a-t-k- j-s-t- s-t-t-t- ----------------------------------- Po bёj njё praktikё jashtё shtetit. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. K- --htё--h--i---. K- ё---- s---- i-- K- ё-h-ё s-e-i i-. ------------------ Ky ёshtё shefi im. 0
Tinc bons companys de feina. K---k------t- mi--. K-- k----- t- m---- K-m k-l-g- t- m-r-. ------------------- Kam kolegё tё mirё. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. D-e--ve-sh-ojm--gji-hm--ё -- m----. D------ s------ g-------- n- m----- D-e-a-e s-k-j-ё g-i-h-o-ё n- m-n-ё- ----------------------------------- Drekave shkojmё gjithmonё nё mencё. 0
Estic buscant feina. Po-kё-k----jё--e-d -une. P- k----- n-- v--- p---- P- k-r-o- n-ё v-n- p-n-. ------------------------ Po kёrkoj njё vend pune. 0
Estic desocupat des de fa un any. Qё -r-j n----iti jam -a-pu--. Q- p--- n-- v--- j-- p- p---- Q- p-e- n-ё v-t- j-m p- p-n-. ----------------------------- Qё prej njё viti jam pa punё. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Nё-kё-ё-v--- k- --u----ё p--u-ё. N- k--- v--- k- s---- t- p------ N- k-t- v-n- k- s-u-ё t- p-p-n-. -------------------------------- Nё kёtё vend ka shumё tё papunё. 0

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?