Manual de conversa

ca Els sentiments   »   bg Чувства

56 [cinquanta-sis]

Els sentiments

Els sentiments

56 [петдесет и шест]

56 [petdeset i shest]

Чувства

[Chuvstva]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Tenir ganes и-ам-же--н-е --н--тро--ие и--- ж------ / н--------- и-а- ж-л-н-е / н-с-р-е-и- ------------------------- имам желание / настроение 0
ima--z------e----a-------e i--- z------- / n--------- i-a- z-e-a-i- / n-s-r-e-i- -------------------------- imam zhelanie / nastroenie
Tenim ganes. Н---и-а-е же--н-е-- -ас-----ие. Н-- и---- ж------ / н---------- Н-е и-а-е ж-л-н-е / н-с-р-е-и-. ------------------------------- Ние имаме желание / настроение. 0
Ni--im-m---he--n---/ nas--o----. N-- i---- z------- / n---------- N-e i-a-e z-e-a-i- / n-s-r-e-i-. -------------------------------- Nie imame zhelanie / nastroenie.
No tenim ganes. Ние н--аме жела--- / настрое-ие. Н-- н----- ж------ / н---------- Н-е н-м-м- ж-л-н-е / н-с-р-е-и-. -------------------------------- Ние нямаме желание / настроение. 0
N-e n-ama-- -h---nie /--a---o-n-e. N-- n------ z------- / n---------- N-e n-a-a-e z-e-a-i- / n-s-r-e-i-. ---------------------------------- Nie nyamame zhelanie / nastroenie.
Tenir por стр--у----се с-------- с- с-р-х-в-м с- ------------ страхувам се 0
str-kh-vam -e s--------- s- s-r-k-u-a- s- ------------- strakhuvam se
(Jo) tinc por. А- ---стра-у---. А- с- с--------- А- с- с-р-х-в-м- ---------------- Аз се страхувам. 0
Az se -t-ak--v-m. A- s- s---------- A- s- s-r-k-u-a-. ----------------- Az se strakhuvam.
(Jo) no tinc por. Аз-не--е-----х---м. А- н- с- с--------- А- н- с- с-р-х-в-м- ------------------- Аз не се страхувам. 0
Az-ne s- s------v--. A- n- s- s---------- A- n- s- s-r-k-u-a-. -------------------- Az ne se strakhuvam.
Tenir temps и--м-вр--е и--- в---- и-а- в-е-е ---------- имам време 0
im-- -r--e i--- v---- i-a- v-e-e ---------- imam vreme
(Ell) té temps. То- и-а-вр--е. Т-- и-- в----- Т-й и-а в-е-е- -------------- Той има време. 0
Toy-im- vr--e. T-- i-- v----- T-y i-a v-e-e- -------------- Toy ima vreme.
(Ell) no té temps. Т-й-н----врем-. Т-- н--- в----- Т-й н-м- в-е-е- --------------- Той няма време. 0
T----ya---vr--e. T-- n---- v----- T-y n-a-a v-e-e- ---------------- Toy nyama vreme.
Avorrir-se ску-ая с----- с-у-а- ------ скучая 0
s---h-ya s------- s-u-h-y- -------- skuchaya
(Ella) s’avorreix. Т- с-у---. Т- с------ Т- с-у-а-. ---------- Тя скучае. 0
T-a-s--ch-e. T-- s------- T-a s-u-h-e- ------------ Tya skuchae.
(Ella) no s’avorreix. Тя не --учае. Т- н- с------ Т- н- с-у-а-. ------------- Тя не скучае. 0
Tya-----ku---e. T-- n- s------- T-a n- s-u-h-e- --------------- Tya ne skuchae.
Tenir gana гл-д-н-- --а-на-с-м г----- / г----- с-- г-а-е- / г-а-н- с-м ------------------- гладен / гладна съм 0
gla-en-- g--d-- -ym g----- / g----- s-- g-a-e- / g-a-n- s-m ------------------- gladen / gladna sym
Teniu gana? Гла--и -и-с-е? Г----- л- с--- Г-а-н- л- с-е- -------------- Гладни ли сте? 0
Gladn--l-----? G----- l- s--- G-a-n- l- s-e- -------------- Gladni li ste?
Que no teniu gana? Не-с-- -и--лад-и? Н- с-- л- г------ Н- с-е л- г-а-н-? ----------------- Не сте ли гладни? 0
N- ste li --ad-i? N- s-- l- g------ N- s-e l- g-a-n-? ----------------- Ne ste li gladni?
Tenir set жаде- /-----а-с-м ж---- / ж---- с-- ж-д-н / ж-д-а с-м ----------------- жаден / жадна съм 0
zhaden-- -h-----sym z----- / z----- s-- z-a-e- / z-a-n- s-m ------------------- zhaden / zhadna sym
(Ells / Elles) tenen set. Те--а-ж---и. Т- с- ж----- Т- с- ж-д-и- ------------ Те са жадни. 0
T- ---z-adn-. T- s- z------ T- s- z-a-n-. ------------- Te sa zhadni.
No tenen set. Те н---а ----и. Т- н- с- ж----- Т- н- с- ж-д-и- --------------- Те не са жадни. 0
T- -e -a zh---i. T- n- s- z------ T- n- s- z-a-n-. ---------------- Te ne sa zhadni.

Llengües secretes

Mitjançant els idiomes volem transmetre el que pensem i sentim. La comunicació representa la missió més important de la llengua. Però de vegades les persones no volen ser enteses. Llavors inventen llenguatges secrets. Els llenguatges secrets o xifrats han fascinat els homes des de fa milers d'any. El mateix Juli Cèsar, per exemple, tenia la seva pròpia llengua secreta. Enviava missatges codificats a totes les parts de l'Imperi. Els seus enemics no podien llegir la informació codificada. Els llenguatges secrets representen una mena de comunicació protegida. Mitjançant la seva ocupació ens diferenciem de la resta de persones. Mostrem que som membres d'un grup exclusiu. La utilització de llengües secretes respon a motivacions diverses. Els amants s'escriuen notes xifrades tot el temps. Alguns sectors professionals han creat també els seus propis llenguatges. Així hi ha llenguatges de mags, lladres i comerciants. Si bé la majoria dels llenguatges secrets s'utilitzen per a fins polítics. En gairebé totes les guerres es desenvolupen llengües xifrades. Els militars, així com els serveis d'intel·ligència, tenen els seus propis experts en llenguatges secrets. La ciència dels llenguatges xifrats és la criptologia. Els codis moderns es basen en complicades fórmules matemàtiques. Desxifrar-los és molt difícil. La nostra vida resultaria impensable sense les llengües xifrades. La codificació de dades avui s'empra per tot arreu. Targetes de crèdit i emails – tot funciona amb codis. Els nens en particular troben molt divertits els llenguatges secrets. Els agrada intercanviar missatges secrets amb els amics. Per al desenvolupament cognitiu dels nens, els llenguatges secrets fins i tot resulten beneficiosos... Perquè estimulen la creativitat i promouen un gust pels idiomes!