Manual de conversa

ca Els sentiments   »   sk City

56 [cinquanta-sis]

Els sentiments

Els sentiments

56 [päťdesiatšesť]

City

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Tenir ganes m-ť--h-- -n--n---o--n--č------ť) m-- c--- (-- n----- n---- r----- m-ť c-u- (-a n-e-o- n-e-o r-b-ť- -------------------------------- mať chuť (na niečo, niečo robiť) 0
Tenim ganes. Má-e ch-ť. M--- c---- M-m- c-u-. ---------- Máme chuť. 0
No tenim ganes. N--á-e c-uť. N----- c---- N-m-m- c-u-. ------------ Nemáme chuť. 0
Tenir por ma--st---h m-- s----- m-ť s-r-c- ---------- mať strach 0
(Jo) tinc por. M-m--trac-. - Bo----sa. M-- s------ / B---- s-- M-m s-r-c-. / B-j-m s-. ----------------------- Mám strach. / Bojím sa. 0
(Jo) no tinc por. Nemá- -i-dn- st-a--- ---ebojím-sa. N---- ž----- s------ / N------ s-- N-m-m ž-a-n- s-r-c-. / N-b-j-m s-. ---------------------------------- Nemám žiadny strach. / Nebojím sa. 0
Tenir temps m---č-s m-- č-- m-ť č-s ------- mať čas 0
(Ell) té temps. M- č--. M- č--- M- č-s- ------- Má čas. 0
(Ell) no té temps. N--- -as. N--- č--- N-m- č-s- --------- Nemá čas. 0
Avorrir-se n-di- -a n---- s- n-d-ť s- -------- nudiť sa 0
(Ella) s’avorreix. Nud--sa. N--- s-- N-d- s-. -------- Nudí sa. 0
(Ella) no s’avorreix. N---d- -a. N----- s-- N-n-d- s-. ---------- Nenudí sa. 0
Tenir gana mať -l--, --ť--l--ný m-- h---- b-- h----- m-ť h-a-, b-ť h-a-n- -------------------- mať hlad, byť hladný 0
Teniu gana? Máte-h-a-?-St--hla-n-? M--- h---- S-- h------ M-t- h-a-? S-e h-a-n-? ---------------------- Máte hlad? Ste hladní? 0
Que no teniu gana? N-m-t--h-a---N-- -t---l-d--? N----- h---- N-- s-- h------ N-m-t- h-a-? N-e s-e h-a-n-? ---------------------------- Nemáte hlad? Nie ste hladní? 0
Tenir set m-- sm--- --- sm-dný m-- s---- b-- s----- m-ť s-ä-, b-ť s-ä-n- -------------------- mať smäd, byť smädný 0
(Ells / Elles) tenen set. M-jú -mäd--S--s--d-í. M--- s---- S- s------ M-j- s-ä-. S- s-ä-n-. --------------------- Majú smäd. Sú smädní. 0
No tenen set. Nem--ú s--d. --e--- s-ä-n-. N----- s---- N-- s- s------ N-m-j- s-ä-. N-e s- s-ä-n-. --------------------------- Nemajú smäd. Nie sú smädní. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües secretes

Mitjançant els idiomes volem transmetre el que pensem i sentim. La comunicació representa la missió més important de la llengua. Però de vegades les persones no volen ser enteses. Llavors inventen llenguatges secrets. Els llenguatges secrets o xifrats han fascinat els homes des de fa milers d'any. El mateix Juli Cèsar, per exemple, tenia la seva pròpia llengua secreta. Enviava missatges codificats a totes les parts de l'Imperi. Els seus enemics no podien llegir la informació codificada. Els llenguatges secrets representen una mena de comunicació protegida. Mitjançant la seva ocupació ens diferenciem de la resta de persones. Mostrem que som membres d'un grup exclusiu. La utilització de llengües secretes respon a motivacions diverses. Els amants s'escriuen notes xifrades tot el temps. Alguns sectors professionals han creat també els seus propis llenguatges. Així hi ha llenguatges de mags, lladres i comerciants. Si bé la majoria dels llenguatges secrets s'utilitzen per a fins polítics. En gairebé totes les guerres es desenvolupen llengües xifrades. Els militars, així com els serveis d'intel·ligència, tenen els seus propis experts en llenguatges secrets. La ciència dels llenguatges xifrats és la criptologia. Els codis moderns es basen en complicades fórmules matemàtiques. Desxifrar-los és molt difícil. La nostra vida resultaria impensable sense les llengües xifrades. La codificació de dades avui s'empra per tot arreu. Targetes de crèdit i emails – tot funciona amb codis. Els nens en particular troben molt divertits els llenguatges secrets. Els agrada intercanviar missatges secrets amb els amics. Per al desenvolupament cognitiu dels nens, els llenguatges secrets fins i tot resulten beneficiosos... Perquè estimulen la creativitat i promouen un gust pels idiomes!