Manual de conversa

ca A cal metge   »   ar ‫عند الطبيب‬

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

‫57[سبعة وخمسون]‬

57[sibeat wakhamsun]

‫عند الطبيب‬

[eind altabib]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. ‫لد- -----م---ل-بي-.‬ ‫--- م--- م- ا------- ‫-د- م-ع- م- ا-ط-ي-.- --------------------- ‫لدي موعد مع الطبيب.‬ 0
ld----w--d---e al-abi-. l-- m----- m-- a------- l-i m-w-i- m-e a-t-b-b- ----------------------- ldi maweid mae altabib.
Tinc una cita a les deu en punt. ‫--ع-ي -ي-ا-سا-ة----اش---‬ ‫----- ف- ا----- ا-------- ‫-و-د- ف- ا-س-ع- ا-ع-ش-ة-‬ -------------------------- ‫موعدي في الساعة العاشرة.‬ 0
m-e----i-a-s--e-t al--sh--ata. m---- f- a------- a----------- m-e-i f- a-s-a-a- a-e-s-i-a-a- ------------------------------ mwedi fi alssaeat aleashirata.
Com es diu vostè? ‫م- اس--؟‬ ‫-- ا----- ‫-ا ا-م-؟- ---------- ‫ما اسمك؟‬ 0
maa-----k? m-- a----- m-a a-m-k- ---------- maa asmak?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. ‫------ك---ج-- ف- غ--ة -لانت-ا--‬ ‫-- ف---- إ--- ف- غ--- ا--------- ‫-ن ف-ل-، إ-ل- ف- غ-ف- ا-ا-ت-ا-.- --------------------------------- ‫من فضلك، إجلس في غرفة الانتظار.‬ 0
mn f---li-- ---j----f-----rfa- a-a-n---a-. m- f------- '------ f- g------ a---------- m- f-d-l-k- '-i-l-s f- g-u-f-t a-a-n-i-a-. ------------------------------------------ mn fidalik, 'iijlus fi ghurfat alaintizar.
El metge ja arriba. ‫---بيب-س--ت- ح-لا-.‬ ‫------ س---- ح------ ‫-ل-ب-ب س-أ-ي ح-ل-ً-‬ --------------------- ‫الطبيب سيأتي حالاً.‬ 0
al-a-i- s---ti---l-a-. a------ s----- h------ a-t-b-b s-y-t- h-l-a-. ---------------------- altabib sayati halaan.
On està assegurat (-ada)? ‫مع--ن--قدت -ل-أم-ن--لص---‬ ‫-- م- ع--- ا------ ا------ ‫-ع م- ع-د- ا-ت-م-ن ا-ص-ي-‬ --------------------------- ‫مع من عقدت التأمين الصحي؟‬ 0
m- m---e--i--t ---a-mi- -lsahy? m- m-- e------ a------- a------ m- m-n e-q-d-t a-t-a-i- a-s-h-? ------------------------------- me min euqidat altaamin alsahy?
En què li puc ajudar? ‫بما ي-ك------مت--‬ ‫--- ي----- خ------ ‫-م- ي-ك-ن- خ-م-ك-‬ ------------------- ‫بما يمكنني خدمتك؟‬ 0
bi-- yu-k--u-i---a-a--t--? b--- y-------- k---------- b-m- y-m-i-u-i k-a-a-a-k-? -------------------------- bima yumkinuni khadamatka?
Que li fa mal alguna cosa? ‫أتت-ل-؟ /--- تش-ر-بأ---‬ ‫------- / ه- ت--- ب----- ‫-ت-أ-م- / ه- ت-ع- ب-ل-؟- ------------------------- ‫أتتألم؟ / هل تشعر بألم؟‬ 0
a--t--uma----ha- tash----------? a--------- / h-- t------ b------ a-a-a-u-a- / h-l t-s-e-r b-'-l-? -------------------------------- atataluma? / hal tasheur bi'alm?
On li fa mal? ‫أي- -ؤ-مك؟-/ -ين موضع-ا-أ-م-‬ ‫--- ي----- / أ-- م--- ا------ ‫-ي- ي-ل-ك- / أ-ن م-ض- ا-أ-م-‬ ------------------------------ ‫أين يؤلمك؟ / أين موضع الألم؟‬ 0
ay--yuli-k--/----n-m-w--e--l--lm? a-- y------ / '--- m----- a------ a-n y-l-m-? / '-y- m-w-i- a-'-l-? --------------------------------- ayn yulimk? / 'ayn mawdie al'alm?
Encara em fa mal l’esquena. ‫ظه-- -ؤ-م-ي--ا-م-ً-‬ ‫---- ي----- د------- ‫-ه-ي ي-ل-ن- د-ئ-ا-.- --------------------- ‫ظهري يؤلمني دائماً.‬ 0
zh-r--yul-m-----ymaa-. z---- y------ d------- z-a-i y-l-m-i d-y-a-n- ---------------------- zhari yulimni daymaan.
Tinc sovint mals de cap. ‫-غال--ً--- ---ر ب-داع.‬ ‫------- م- أ--- ب------ ‫-غ-ل-ا- م- أ-ع- ب-د-ع-‬ ------------------------ ‫وغالباً ما أشعر بصداع.‬ 0
w--a---an--a-'-sh-u--bi--d-e. w-------- m- '------ b------- w-h-l-a-n m- '-s-e-r b-s-d-e- ----------------------------- wghalbaan ma 'asheur bisadae.
A vegades em fa mal la panxa. ‫---ي-نا----عر ب--- -ي-البطن.‬ ‫-------- أ--- ب--- ف- ا------ ‫-أ-ي-ن-ً أ-ع- ب-ل- ف- ا-ب-ن-‬ ------------------------------ ‫وأحياناً أشعر بألم في البطن.‬ 0
wah----an '--h-ur b--al-m------b--n. w-------- '------ b------ f- a------ w-h-a-a-n '-s-e-r b-'-l-m f- a-b-t-. ------------------------------------ wahyanaan 'asheur bi'alam fi albatn.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! ‫----ضلك----شف عن-ص--ك-‬ ‫-- ف---- إ--- ع- ص----- ‫-ن ف-ل-، إ-ش- ع- ص-ر-!- ------------------------ ‫من فضلك، إكشف عن صدرك!‬ 0
mn-fid----a- 'ii--hi---a- s-----! m- f-------- '------- e-- s------ m- f-d-l-k-, '-i-s-i- e-n s-d-k-! --------------------------------- mn fidalaka, 'iikshif ean sadrka!
Si us plau, estiri’s a la llitera! ‫-- -ضلك،-استل---على---ضد- -لف--!‬ ‫-- ف---- ا----- ع-- م---- ا------ ‫-ن ف-ل-، ا-ت-ق- ع-ى م-ض-ة ا-ف-ص-‬ ---------------------------------- ‫من فضلك، استلقِ على منضدة الفحص!‬ 0
mn f-d------a-tl- -al-a-mu--id-- -l---! m- f------- a---- e---- m------- a----- m- f-d-l-k- a-t-q e-l-a m-n-i-a- a-f-s- --------------------------------------- mn fidalik, astlq ealaa mundidat alfhs!
La tensió és normal. ‫ضغ--الدم-ع-- ---ي-ام-‬ ‫--- ا--- ع-- م- ي----- ‫-غ- ا-د- ع-ى م- ي-ا-.- ----------------------- ‫ضغط الدم على ما يرام.‬ 0
dghat a-da- -ala--ma yara-. d---- a---- e---- m- y----- d-h-t a-d-m e-l-a m- y-r-m- --------------------------- dghat aldam ealaa ma yaram.
Ara li posaré una injecció. ‫-أعط-- ح----‬ ‫------ ح----- ‫-أ-ط-ك ح-ن-.- -------------- ‫سأعطيك حقنة.‬ 0
s-u-t-----qna-a. s------ h------- s-u-t-k h-q-a-a- ---------------- s'uetik haqnata.
Li prescric unes pastilles. ‫--عط-ك ----اً.‬ ‫------ ح------- ‫-أ-ط-ك ح-و-ا-.- ---------------- ‫سأعطيك حبوباً.‬ 0
s--e--k-hb----n. s------ h------- s-u-t-k h-w-a-n- ---------------- s'uetik hbwbaan.
Li dono una recepta per a la farmàcia. ‫س-ع-ي- و-ف- --ية -ل--دلية.‬ ‫------ و--- ط--- ل--------- ‫-أ-ط-ك و-ف- ط-ي- ل-ص-د-ي-.- ---------------------------- ‫سأعطيك وصفة طبية للصيدلية.‬ 0
s-ue--yk--as-a--ti-iy--a-----s-y--liat-. s------- w----- t-------- l------------- s-u-t-y- w-s-a- t-b-y-t-n l-l-i-d-l-a-a- ---------------------------------------- s'uetayk wasfat tibiyatan lilsiydaliata.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!