Manual de conversa

ca A cal metge   »   fi Lääkärillä

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [viisikymmentäseitsemän]

Lääkärillä

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. Mi-ul-a--- a--- -ääkär-ll-. M------ o- a--- l---------- M-n-l-a o- a-k- l-ä-ä-i-l-. --------------------------- Minulla on aika lääkärille. 0
Tinc una cita a les deu en punt. A---n---n--ymmen-l-ä. A----- o- k---------- A-k-n- o- k-m-e-e-t-. --------------------- Aikani on kymmeneltä. 0
Com es diu vostè? M-k--o--ni-e--e? M--- o- n------- M-k- o- n-m-n-e- ---------------- Mikä on nimenne? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. K-y--- i-tu-aan--dot---uone--e-n. K----- i------- o---------------- K-y-ä- i-t-m-a- o-o-u-h-o-e-s-e-. --------------------------------- Käykää istumaan odotushuoneeseen. 0
El metge ja arriba. Lä--är- -ul-e k-hta. L------ t---- k----- L-ä-ä-i t-l-e k-h-a- -------------------- Lääkäri tulee kohta. 0
On està assegurat (-ada)? Miss--ol--te --ku-tet--? M---- o----- v---------- M-s-ä o-e-t- v-k-u-e-t-? ------------------------ Missä olette vakuutettu? 0
En què li puc ajudar? Miten voin-pa-v--la te-tä? M---- v--- p------- t----- M-t-n v-i- p-l-e-l- t-i-ä- -------------------------- Miten voin palvella teitä? 0
Que li fa mal alguna cosa? Onko tei-lä ki-uj-? O--- t----- k------ O-k- t-i-l- k-p-j-? ------------------- Onko teillä kipuja? 0
On li fa mal? Mi--n--e--- ----e-? M---- t---- k------ M-h-n t-i-ä k-s-e-? ------------------- Mihin teitä koskee? 0
Encara em fa mal l’esquena. M--u-la o---ina s--k-ki-uja. M------ o- a--- s----------- M-n-l-a o- a-n- s-l-ä-i-u-a- ---------------------------- Minulla on aina selkäkipuja. 0
Tinc sovint mals de cap. M--ul-- on --e-n pä-n-ä----. M------ o- u---- p---------- M-n-l-a o- u-e-n p-ä-s-r-y-. ---------------------------- Minulla on usein päänsärkyä. 0
A vegades em fa mal la panxa. Mi-ul-a-on--osk-s------k-pu-a. M------ o- j----- v----------- M-n-l-a o- j-s-u- v-t-a-i-u-a- ------------------------------ Minulla on joskus vatsakipuja. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! R-i-uk-a -läva-tal-n-e-pa-j--k-i. R------- y------------ p--------- R-i-u-a- y-ä-a-t-l-n-e p-l-a-k-i- --------------------------------- Riisukaa ylävartalonne paljaaksi. 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Menk-ä-ma---ma-n-p-ar----. M----- m-------- p-------- M-n-ä- m-k-a-a-n p-a-i-l-. -------------------------- Menkää makaamaan paarille. 0
La tensió és normal. Vere-p---- -- kun-o--a. V--------- o- k-------- V-r-n-a-n- o- k-n-o-s-. ----------------------- Verenpaine on kunnossa. 0
Ara li posaré una injecció. An-an-teille --i-k-n. A---- t----- r------- A-n-n t-i-l- r-i-k-n- --------------------- Annan teille ruiskun. 0
Li prescric unes pastilles. A-n-n---i--e --ble-te-a. A---- t----- t---------- A-n-n t-i-l- t-b-e-t-j-. ------------------------ Annan teille tabletteja. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. A-na---e-lle re-eptin--pt--kk-a--a-ten. A---- t----- r------- a-------- v------ A-n-n t-i-l- r-s-p-i- a-t-e-k-a v-r-e-. --------------------------------------- Annan teille reseptin apteekkia varten. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!