Manual de conversa

ca A cal metge   »   fr Chez le médecin

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [cinquante-sept]

Chez le médecin

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. J-ai --n-e---o-- c-e- l- -o---u-. J--- r---------- c--- l- d------- J-a- r-n-e---o-s c-e- l- d-c-e-r- --------------------------------- J’ai rendez-vous chez le docteur. 0
Tinc una cita a les deu en punt. J’a- re-dez--o-s - --x -e--es. J--- r---------- à d-- h------ J-a- r-n-e---o-s à d-x h-u-e-. ------------------------------ J’ai rendez-vous à dix heures. 0
Com es diu vostè? Quel-e-- --t-e ----? Q--- e-- v---- n-- ? Q-e- e-t v-t-e n-m ? -------------------- Quel est votre nom ? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Veuille- ---s-as--oir-d--- ---sa--e --at---t-. V------- v--- a------ d--- l- s---- d--------- V-u-l-e- v-u- a-s-o-r d-n- l- s-l-e d-a-t-n-e- ---------------------------------------------- Veuillez vous asseoir dans la salle d’attente. 0
El metge ja arriba. L---oc-eur------ri---. L- d------ v- a------- L- d-c-e-r v- a-r-v-r- ---------------------- Le docteur va arriver. 0
On està assegurat (-ada)? Où--tes--o-s ass-r-(e- ? O- ê-------- a-------- ? O- ê-e---o-s a-s-r-(-) ? ------------------------ Où êtes-vous assuré(e) ? 0
En què li puc ajudar? Que---i--je---i-- -ou--v--- ? Q-- p------ f---- p--- v--- ? Q-e p-i---e f-i-e p-u- v-u- ? ----------------------------- Que puis-je faire pour vous ? 0
Que li fa mal alguna cosa? A--z-v-us---- ? A-------- m-- ? A-e---o-s m-l ? --------------- Avez-vous mal ? 0
On li fa mal? O--av-z-vo-s -al-? O- a-------- m-- ? O- a-e---o-s m-l ? ------------------ Où avez-vous mal ? 0
Encara em fa mal l’esquena. J-a- -ouj-urs ----a- ---. J--- t------- m-- a- d--- J-a- t-u-o-r- m-l a- d-s- ------------------------- J’ai toujours mal au dos. 0
Tinc sovint mals de cap. J--i--o--en- -es maux d- tê-e. J--- s------ d-- m--- d- t---- J-a- s-u-e-t d-s m-u- d- t-t-. ------------------------------ J’ai souvent des maux de tête. 0
A vegades em fa mal la panxa. P-rfo-s----a---al-au -----e. P------- j--- m-- a- v------ P-r-o-s- j-a- m-l a- v-n-r-. ---------------------------- Parfois, j’ai mal au ventre. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! E-l-v-- -e--a-t,-s--- --u--pla-t ! E------ l- h---- s--- v--- p---- ! E-l-v-z l- h-u-, s-i- v-u- p-a-t ! ---------------------------------- Enlevez le haut, s’il vous plait ! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ve-i-l------- ---on----su- -- t-bl---’exam-n-! V------- v--- a------- s-- l- t---- d------- ! V-u-l-e- v-u- a-l-n-e- s-r l- t-b-e d-e-a-e- ! ---------------------------------------------- Veuillez vous allonger sur la table d’examen ! 0
La tensió és normal. La-----i----s---or--l-. L- t------ e-- n------- L- t-n-i-n e-t n-r-a-e- ----------------------- La tension est normale. 0
Ara li posaré una injecció. J--v-is -o-s fair---n- --q---. J- v--- v--- f---- u-- p------ J- v-i- v-u- f-i-e u-e p-q-r-. ------------------------------ Je vais vous faire une piqûre. 0
Li prescric unes pastilles. Je -o-s-prescr-----s -o--ri-é-. J- v--- p------- d-- c--------- J- v-u- p-e-c-i- d-s c-m-r-m-s- ------------------------------- Je vous prescris des comprimés. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Je--ous --n-- u-e -r-o--a-------r--a p---ma--e. J- v--- d---- u-- o--------- p--- l- p--------- J- v-u- d-n-e u-e o-d-n-a-c- p-u- l- p-a-m-c-e- ----------------------------------------------- Je vous donne une ordonnance pour la pharmacie. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!