Manual de conversa

ca A cal metge   »   px No médico

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [cinquenta e sete]

No médico

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (BR) Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. E- -e--- --- -o-su-ta----m--ico. E- t---- u-- c------- n- m------ E- t-n-o u-a c-n-u-t- n- m-d-c-. -------------------------------- Eu tenho uma consulta no médico. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Eu -en-o-um---onsulta às-de-. E- t---- u-- c------- à- d--- E- t-n-o u-a c-n-u-t- à- d-z- ----------------------------- Eu tenho uma consulta às dez. 0
Com es diu vostè? Qua--é-- se--n--e? Q--- é o s-- n---- Q-a- é o s-u n-m-? ------------------ Qual é o seu nome? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Ag--rd---a ---- -e es--ra. A------ n- s--- d- e------ A-u-r-e n- s-l- d- e-p-r-. -------------------------- Aguarde na sala de espera. 0
El metge ja arriba. O-----co ------. O m----- j- v--- O m-d-c- j- v-m- ---------------- O médico já vem. 0
On està assegurat (-ada)? Q-a--o --u ---no d----úd-? Q--- o s-- p---- d- s----- Q-a- o s-u p-a-o d- s-ú-e- -------------------------- Qual o seu plano de saúde? 0
En què li puc ajudar? Em---e--os-o lh--se- ---l? E- q-- p---- l-- s-- ú---- E- q-e p-s-o l-e s-r ú-i-? -------------------------- Em que posso lhe ser útil? 0
Que li fa mal alguna cosa? Te---o-es? T-- d----- T-m d-r-s- ---------- Tem dores? 0
On li fa mal? On-e---i? O--- d--- O-d- d-i- --------- Onde dói? 0
Encara em fa mal l’esquena. Eu -en-o-se--re --r-- de --s---. E- t---- s----- d---- d- c------ E- t-n-o s-m-r- d-r-s d- c-s-a-. -------------------------------- Eu tenho sempre dores de costas. 0
Tinc sovint mals de cap. E- ---ho-mui-a- ---e- -or---d---ab---. E- t---- m----- v---- d---- d- c------ E- t-n-o m-i-a- v-z-s d-r-s d- c-b-ç-. -------------------------------------- Eu tenho muitas vezes dores de cabeça. 0
A vegades em fa mal la panxa. À--ve--- -e--o--or---de ba----a. À- v---- t---- d---- d- b------- À- v-z-s t-n-o d-r-s d- b-r-i-a- -------------------------------- Às vezes tenho dores de barriga. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! Ti-e --p--t------i-- d----a-r----! T--- a p---- d- c--- d- s-- r----- T-r- a p-r-e d- c-m- d- s-a r-u-a- ---------------------------------- Tire a parte de cima da sua roupa! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! De-t------a -a-a----r-favor! D------- n- m---- p-- f----- D-i-e-s- n- m-c-, p-r f-v-r- ---------------------------- Deite-se na maca, por favor! 0
La tensió és normal. A-tens-o --t-rial est- bo-. A t----- a------- e--- b--- A t-n-ã- a-t-r-a- e-t- b-a- --------------------------- A tensão arterial está boa. 0
Ara li posaré una injecció. E- --- l-- d-r-u---i-j--ã-. E- v-- l-- d-- u-- i------- E- v-u l-e d-r u-a i-j-ç-o- --------------------------- Eu vou lhe dar uma injeção. 0
Li prescric unes pastilles. E- vou-lhe---r -o-pr-m-d-s. E- v-- l-- d-- c----------- E- v-u l-e d-r c-m-r-m-d-s- --------------------------- Eu vou lhe dar comprimidos. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Eu --u-l-e--a- --- r-ceit--pa-----f-rm--ia. E- v-- l-- d-- u-- r------ p--- a f-------- E- v-u l-e d-r u-a r-c-i-a p-r- a f-r-á-i-. ------------------------------------------- Eu vou lhe dar uma receita para a farmácia. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!