Manual de conversa

ca A cal metge   »   sk U lekára

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [päťdesiatsedem]

U lekára

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. S-- obj-d-a----- ----r-. S-- o--------- u l------ S-m o-j-d-a-n- u l-k-r-. ------------------------ Som objednadný u lekára. 0
Tinc una cita a les deu en punt. Mám te--í- o-desi-t-j. M-- t----- o d-------- M-m t-r-í- o d-s-a-e-. ---------------------- Mám termín o desiatej. 0
Com es diu vostè? Ak- -- -ol-t-? A-- s- v------ A-o s- v-l-t-? -------------- Ako sa voláte? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. Pr--ím--o-aďt--------čaká---. P----- p------ s- d- č------- P-o-í- p-s-ď-e s- d- č-k-r-e- ----------------------------- Prosím posaďte sa do čakárne. 0
El metge ja arriba. L--á- -neď--rí--. L---- h--- p----- L-k-r h-e- p-í-e- ----------------- Lekár hneď príde. 0
On està assegurat (-ada)? V -k---poi--ovn---te -o-s-en-? V a--- p-------- s-- p-------- V a-e- p-i-t-v-i s-e p-i-t-n-? ------------------------------ V akej poistovni ste poistený? 0
En què li puc ajudar? Čo --- -á----ž-m----b-ť? Č- p-- V-- m---- u------ Č- p-e V-s m-ž-m u-o-i-? ------------------------ Čo pre Vás môžem urobiť? 0
Que li fa mal alguna cosa? Máte----esti? M--- b------- M-t- b-l-s-i- ------------- Máte bolesti? 0
On li fa mal? K-e--o--o--? K-- t- b---- K-e t- b-l-? ------------ Kde to bolí? 0
Encara em fa mal l’esquena. Má---t--e-bo---t------t-. M-- s---- b------ c------ M-m s-á-e b-l-s-i c-r-t-. ------------------------- Mám stále bolesti chrbta. 0
Tinc sovint mals de cap. Čast- --v-m--o---t--h---y. Č---- m---- b------ h----- Č-s-o m-v-m b-l-s-i h-a-y- -------------------------- Často mávam bolesti hlavy. 0
A vegades em fa mal la panxa. N--k-dy m-m b--e-ti -r--h-. N------ m-- b------ b------ N-e-e-y m-m b-l-s-i b-u-h-. --------------------------- Niekedy mám bolesti brucha. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! V-z--č-e -a do--ol---s-! V------- s- d- p-- p---- V-z-e-t- s- d- p-l p-s-! ------------------------ Vyzlečte sa do pol pása! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ľ---i-e -i -ro-í--n--l--a-l-! Ľ------ s- p----- n- l------- Ľ-h-i-e s- p-o-í- n- l-ž-d-o- ----------------------------- Ľahnite si prosím na ležadlo! 0
La tensió és normal. K-vn- tla---- --p---adk-. K---- t--- j- v p-------- K-v-ý t-a- j- v p-r-a-k-. ------------------------- Krvný tlak je v poriadku. 0
Ara li posaré una injecció. Dá----m i----c-u. D-- V-- i-------- D-m V-m i-j-k-i-. ----------------- Dám Vám injekciu. 0
Li prescric unes pastilles. Dá- -á---a--et--. D-- V-- t-------- D-m V-m t-b-e-k-. ----------------- Dám Vám tabletky. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. Pr-dpí--- V-- rec-pt do-l-k-rne. P-------- V-- r----- d- l------- P-e-p-š-m V-m r-c-p- d- l-k-r-e- -------------------------------- Predpíšem Vám recept do lekárne. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!