Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   fi Järjestysnumerot

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [kuusikymmentäyksi]

Järjestysnumerot

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
El primer mes és gener. E-simm-ine- --u--u-i o- ---mi-uu. E---------- k------- o- t-------- E-s-m-ä-n-n k-u-a-s- o- t-m-i-u-. --------------------------------- Ensimmäinen kuukausi on tammikuu. 0
El segon mes és febrer. T-i-en-ku-k--s- -- h-l-iku-. T----- k------- o- h-------- T-i-e- k-u-a-s- o- h-l-i-u-. ---------------------------- Toinen kuukausi on helmikuu. 0
El tercer mes és març. Kol-a----u--u-- on-maali--uu. K----- k------- o- m--------- K-l-a- k-u-a-s- o- m-a-i-k-u- ----------------------------- Kolmas kuukausi on maaliskuu. 0
El quart mes és abril. Ne---s ---k--si-o----hti--u. N----- k------- o- h-------- N-l-ä- k-u-a-s- o- h-h-i-u-. ---------------------------- Neljäs kuukausi on huhtikuu. 0
El cinquè mes és maig. V-i--s-ku-kaus--o- t-ukok-u. V----- k------- o- t-------- V-i-e- k-u-a-s- o- t-u-o-u-. ---------------------------- Viides kuukausi on toukokuu. 0
El sisè mes és juny. K-ud-s --uk-usi o--k-sä--u. K----- k------- o- k------- K-u-e- k-u-a-s- o- k-s-k-u- --------------------------- Kuudes kuukausi on kesäkuu. 0
Sis mesos són mig any. Kuus------a-t-- o- puo-i -uo---. K---- k-------- o- p---- v------ K-u-i k-u-a-t-a o- p-o-i v-o-t-. -------------------------------- Kuusi kuukautta on puoli vuotta. 0
Gener, febrer, març, T-m-i-uu- hel----u- -a-l----u, T-------- h-------- m--------- T-m-i-u-, h-l-i-u-, m-a-i-k-u- ------------------------------ Tammikuu, helmikuu, maaliskuu, 0
abril, maig, juny. h-ht--u----o-k---- -a--e--ku-. h-------- t------- j- k------- h-h-i-u-, t-u-o-u- j- k-s-k-u- ------------------------------ huhtikuu, toukokuu ja kesäkuu. 0
El setè mes és juliol. Seitsem----uukau-i ----e-n--uu. S-------- k------- o- h-------- S-i-s-m-s k-u-a-s- o- h-i-ä-u-. ------------------------------- Seitsemäs kuukausi on heinäkuu. 0
El vuitè mes és agost. K------a- ---kau---on-el-ku-. K-------- k------- o- e------ K-h-e-s-s k-u-a-s- o- e-o-u-. ----------------------------- Kahdeksas kuukausi on elokuu. 0
El novè mes és setembre. Yhd--s-- -uuk---- -- --ysk-u. Y------- k------- o- s------- Y-d-k-ä- k-u-a-s- o- s-y-k-u- ----------------------------- Yhdeksäs kuukausi on syyskuu. 0
El desè mes és octubre. Kym--n-----u--us--on ----k-u. K------- k------- o- l------- K-m-e-e- k-u-a-s- o- l-k-k-u- ----------------------------- Kymmenes kuukausi on lokakuu. 0
L’onzè mes és novembre. Yh--sto-st- ----au-i -n m-rr-s-u-. Y---------- k------- o- m--------- Y-d-s-o-s-a k-u-a-s- o- m-r-a-k-u- ---------------------------------- Yhdestoista kuukausi on marraskuu. 0
El dotzè mes és desembre. Kahde--oi-ta---uka-s--o-----lu--u. K----------- k------- o- j-------- K-h-e-t-i-t- k-u-a-s- o- j-u-u-u-. ---------------------------------- Kahdestoista kuukausi on joulukuu. 0
Dotze mesos són un any. K--sit---ta ----au----o- -k-i -uo-i. K---------- k-------- o- y--- v----- K-k-i-o-s-a k-u-a-t-a o- y-s- v-o-i- ------------------------------------ Kaksitoista kuukautta on yksi vuosi. 0
Juliol, agost, setembre, H-i----u- e-o-uu--sy-s-u-, H-------- e------ s------- H-i-ä-u-, e-o-u-, s-y-k-u- -------------------------- Heinäkuu, elokuu, syyskuu, 0
octubre, novembre i desembre. loka-uu- m-rr--k-u -----ulukuu. l------- m-------- j- j-------- l-k-k-u- m-r-a-k-u j- j-u-u-u-. ------------------------------- lokakuu, marraskuu ja joulukuu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...