Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   am ጥያቄዎችን መጠየቅ 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [ስልሳ ሁለት]

62 [silisa huleti]

ጥያቄዎችን መጠየቅ 1

[t’iyak’ē met’eyek’i 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Aprendre መማር መ-- መ-ር --- መማር 0
m---ri m----- m-m-r- ------ memari
Els estudiants aprenen molt? ተማሪ-- -ዙ-ይማራሉ? ተ---- ብ- ይ---- ተ-ሪ-ቹ ብ- ይ-ራ-? -------------- ተማሪዎቹ ብዙ ይማራሉ? 0
t-marī-och--bizu-y--a-al-? t---------- b--- y-------- t-m-r-w-c-u b-z- y-m-r-l-? -------------------------- temarīwochu bizu yimaralu?
No, aprenen molt poc. አይ-፤ እ-ሱ--ንሽ --ራ-። አ- ፤ እ-- ት-- ይ---- አ- ፤ እ-ሱ ት-ሽ ይ-ራ-። ------------------ አይ ፤ እነሱ ትንሽ ይማራሉ። 0
ā---- -ne-- t--i-h--yim-ra-u. ā-- ; i---- t------ y-------- ā-i ; i-e-u t-n-s-i y-m-r-l-. ----------------------------- āyi ; inesu tinishi yimaralu.
Preguntar መጠ-ቅ መ--- መ-የ- ---- መጠየቅ 0
m-t’-yek-i m--------- m-t-e-e-’- ---------- met’eyek’i
Feu sovint preguntes al mestre? መም--- ----ሎ-ጥ-- -----? መ---- ቶ- ቶ- ጥ-- ይ----- መ-ህ-ን ቶ- ቶ- ጥ-ቄ ይ-ይ-ሉ- ---------------------- መምህሩን ቶሎ ቶሎ ጥያቄ ይጠይቃሉ? 0
m-m-hi-uni t--- --------yak’---it--yi--a--? m--------- t--- t--- t------- y------------ m-m-h-r-n- t-l- t-l- t-i-a-’- y-t-e-i-’-l-? ------------------------------------------- memihiruni tolo tolo t’iyak’ē yit’eyik’alu?
No, jo no pregunto sovint. አይ-- ቶ---ሎ ጥያቄዎችን-አልጠ-ቅም። አ- ፤ ቶ- ቶ- ጥ----- አ------ አ- ፤ ቶ- ቶ- ጥ-ቄ-ች- አ-ጠ-ቅ-። ------------------------- አይ ፤ ቶሎ ቶሎ ጥያቄዎችን አልጠይቅም። 0
āyi - -ol- t--- t-iy--’----hi-i-----’---k’--i. ā-- ; t--- t--- t-------------- ā------------- ā-i ; t-l- t-l- t-i-a-’-w-c-i-i ā-i-’-y-k-i-i- ---------------------------------------------- āyi ; tolo tolo t’iyak’ēwochini ālit’eyik’imi.
Respondre መመ-ስ መ--- መ-ለ- ---- መመለስ 0
m------i m------- m-m-l-s- -------- memelesi
Respongui, si us plau. እባክ- ይ---። እ--- ይ---- እ-ክ- ይ-ል-። ---------- እባክዎ ይመልሱ። 0
i----wo --me-i--. i------ y-------- i-a-i-o y-m-l-s-. ----------------- ibakiwo yimelisu.
Responc. እ- እመ-ሳ-ው። እ- እ------ እ- እ-ል-ለ-። ---------- እኔ እመልሳለው። 0
in- --e-i--l--i. i-- i----------- i-ē i-e-i-a-e-i- ---------------- inē imelisalewi.
Treballar መስ-ት መ--- መ-ራ- ---- መስራት 0
m-s--ati m------- m-s-r-t- -------- mesirati
Que està treballant (ell)? እሱ --ን -የሰ- ነ-? እ- አ-- እ--- ነ-- እ- አ-ን እ-ሰ- ነ-? --------------- እሱ አሁን እየሰራ ነው? 0
isu--huni-iy-s--a---w-? i-- ā---- i------ n---- i-u ā-u-i i-e-e-a n-w-? ----------------------- isu āhuni iyesera newi?
Sí, està treballant. አዎ-- እ--አሁን እየሰራ-ነው። አ- ፤ እ- አ-- እ--- ነ-- አ- ፤ እ- አ-ን እ-ሰ- ነ-። -------------------- አዎ ፤ እሱ አሁን እየሰራ ነው። 0
āw------------i i--se-a--e--. ā-- ; i-- ā---- i------ n---- ā-o ; i-u ā-u-i i-e-e-a n-w-. ----------------------------- āwo ; isu āhuni iyesera newi.
Venir መምጣት መ--- መ-ጣ- ---- መምጣት 0
m--it-ati m-------- m-m-t-a-i --------- memit’ati
Que veniu? ይመ-ሉ? ይ---- ይ-ጣ-? ----- ይመጣሉ? 0
yim-t-a--? y--------- y-m-t-a-u- ---------- yimet’alu?
Sí, arribarem immediatament. አዎ----ሁን ---ጣለን። አ- ፤ አ-- እ------ አ- ፤ አ-ን እ-መ-ለ-። ---------------- አዎ ፤ አሁን እንመጣለን። 0
āw--; āhun--i-ime-’-l---. ā-- ; ā---- i------------ ā-o ; ā-u-i i-i-e-’-l-n-. ------------------------- āwo ; āhuni inimet’aleni.
Viure መ-ር መ-- መ-ር --- መኖር 0
m----i m----- m-n-r- ------ menori
Viviu a Berlín? በር-- -ስጥ ----ሚኖሩ-? በ--- ው-- ነ- የ----- በ-ሊ- ው-ጥ ነ- የ-ኖ-ት- ------------------ በርሊን ውስጥ ነው የሚኖሩት? 0
be------ wi-i-’i ne----emīn--uti? b------- w------ n--- y---------- b-r-l-n- w-s-t-i n-w- y-m-n-r-t-? --------------------------------- berilīni wisit’i newi yemīnoruti?
Sí, visc a Berlín. አ----በርሊን -ስጥ--- የምኖ-ው። አ- ፤ በ--- ው-- ነ- የ----- አ- ፤ በ-ሊ- ው-ጥ ነ- የ-ኖ-ው- ----------------------- አዎ ፤ በርሊን ውስጥ ነው የምኖረው። 0
āw--;---r--ī-- --s-t’i -e-i-y-m------i. ā-- ; b------- w------ n--- y---------- ā-o ; b-r-l-n- w-s-t-i n-w- y-m-n-r-w-. --------------------------------------- āwo ; berilīni wisit’i newi yeminorewi.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!