Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   he ‫לשאול שאלות 1‬

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

‫62 [שישים ושתיים]‬

62 [shishim ushtaim]

‫לשאול שאלות 1‬

[lish'ol she'elot 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Aprendre ‫ללמו-‬ ‫------ ‫-ל-ו-‬ ------- ‫ללמוד‬ 0
l--mod l----- l-l-o- ------ lilmod
Els estudiants aprenen molt? ‫--ל--די- ---ד-- הרבה?‬ ‫-------- ל----- ה----- ‫-ת-מ-ד-ם ל-מ-י- ה-ב-?- ----------------------- ‫התלמידים לומדים הרבה?‬ 0
ha-a-m-dim -om-im ha---h? h--------- l----- h------ h-t-l-i-i- l-m-i- h-r-e-? ------------------------- hatalmidim lomdim harbeh?
No, aprenen molt poc. ‫לא, -ם-ל-מד-- --ט.‬ ‫--- ה- ל----- מ---- ‫-א- ה- ל-מ-י- מ-ט-‬ -------------------- ‫לא, הם לומדים מעט.‬ 0
lo--hem--o-dim-m--a-. l-- h-- l----- m----- l-, h-m l-m-i- m-'-t- --------------------- lo, hem lomdim me'at.
Preguntar ‫--א-ל‬ ‫------ ‫-ש-ו-‬ ------- ‫לשאול‬ 0
lish'ol l------ l-s-'-l ------- lish'ol
Feu sovint preguntes al mestre? ‫את --- שו---/ ---ת ----- --לו- לע--ים -ר-ב-ת-‬ ‫-- / ה ש--- / ת א- ה---- ש---- ל----- ק------- ‫-ת / ה ש-א- / ת א- ה-ו-ה ש-ל-ת ל-י-י- ק-ו-ו-?- ----------------------------------------------- ‫את / ה שואל / ת את המורה שאלות לעיתים קרובות?‬ 0
at-h-a- sh-----s-----e-----'---t-------------'--t-- ----ot? a------ s-------------- s------- e- h------ l------ q------ a-a-/-t s-o-e-/-h-'-l-t s-e-e-o- e- h-m-r-h l-e-t-m q-o-o-? ----------------------------------------------------------- atah/at sho'el/sho'elet she'elot et hamureh l'eytim qrovot?
No, jo no pregunto sovint. ‫ל-- אנ- -- שוא- - ת ---ו --ית-ם ק--בו-.‬ ‫--- א-- ל- ש--- / ת א--- ל----- ק------- ‫-א- א-י ל- ש-א- / ת א-ת- ל-י-י- ק-ו-ו-.- ----------------------------------------- ‫לא, אני לא שואל / ת אותו לעיתים קרובות.‬ 0
l------ l- s--'el/s-o-el-- -t- -----im-qr-vo-. l-- a-- l- s-------------- o-- l------ q------ l-, a-i l- s-o-e-/-h-'-l-t o-o l-e-t-m q-o-o-. ---------------------------------------------- lo, ani lo sho'el/sho'elet oto l'eytim qrovot.
Respondre ‫לע-ו-‬ ‫------ ‫-ע-ו-‬ ------- ‫לענות‬ 0
la'-not l------ l-'-n-t ------- la'anot
Respongui, si us plau. ‫---- - י-בבק--.‬ ‫---- / י ב------ ‫-ע-ה / י ב-ק-ה-‬ ----------------- ‫תענה / י בבקשה.‬ 0
ta'a--h/-a-ani -'-aq-shah. t------------- b---------- t-'-n-h-t-'-n- b-v-q-s-a-. -------------------------- ta'aneh/ta'ani b'vaqashah.
Responc. ‫אנ-----ה.‬ ‫--- ע----- ‫-נ- ע-נ-.- ----------- ‫אני עונה.‬ 0
an- on---ona-. a-- o--------- a-i o-e-/-n-h- -------------- ani oneh/onah.
Treballar ‫לעבוד‬ ‫------ ‫-ע-ו-‬ ------- ‫לעבוד‬ 0
l-'av-d l------ l-'-v-d ------- la'avod
Que està treballant (ell)? ‫הוא----------‬ ‫--- ע--- כ---- ‫-ו- ע-ב- כ-ת-‬ --------------- ‫הוא עובד כעת?‬ 0
h--o--- --'--? h- o--- k----- h- o-e- k-'-t- -------------- hu oved ka'et?
Sí, està treballant. ‫-ן, --- עו--.‬ ‫--- ה-- ע----- ‫-ן- ה-א ע-ב-.- --------------- ‫כן, הוא עובד.‬ 0
k-n, h--o-e-. k--- h- o---- k-n- h- o-e-. ------------- ken, hu oved.
Venir ‫לבוא‬ ‫----- ‫-ב-א- ------ ‫לבוא‬ 0
la-o l--- l-v- ---- lavo
Que veniu? ‫את / --ב- - --‬ ‫-- / ה ב- / ה-- ‫-ת / ה ב- / ה-‬ ---------------- ‫את / ה בא / ה?‬ 0
ata---t--a/-a'--? a------ v-------- a-a-/-t v-/-a-a-? ----------------- atah/at va/va'ah?
Sí, arribarem immediatament. ‫כ----נחנו---ד--ע---א---‬ ‫--- א---- ע-- מ-- ב----- ‫-ן- א-ח-ו ע-ד מ-ט ב-י-.- ------------------------- ‫כן, אנחנו עוד מעט באים.‬ 0
ken- anax-u o- -e'-- -a-im. k--- a----- o- m---- b----- k-n- a-a-n- o- m-'-t b-'-m- --------------------------- ken, anaxnu od me'at ba'im.
Viure ‫----‬ ‫----- ‫-ג-ר- ------ ‫לגור‬ 0
lag-r l---- l-g-r ----- lagur
Viviu a Berlín? ‫-ת-- ה-גר / ה-בב--י-?‬ ‫-- / ה ג- / ה ב------- ‫-ת / ה ג- / ה ב-ר-י-?- ----------------------- ‫את / ה גר / ה בברלין?‬ 0
a--h--t -a-/-a-a- b----l-n? a------ g-------- b-------- a-a-/-t g-r-g-r-h b-b-r-i-? --------------------------- atah/at gar/garah b'berlin?
Sí, visc a Berlín. ‫--, אנ--ג- / - --ר-י--‬ ‫--- א-- ג- / ה ב------- ‫-ן- א-י ג- / ה ב-ר-י-.- ------------------------ ‫כן, אני גר / ה בברלין.‬ 0
k--,--n--g--/-ar-- -'------. k--- a-- g-------- b-------- k-n- a-i g-r-g-r-h b-b-r-i-. ---------------------------- ken, ani gar/garah b'berlin.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!