Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   mk Поставување прашања 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [шеесет и два]

62 [shyeyesyet i dva]

Поставување прашања 1

[Postavoovaњye prashaњa 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Aprendre у-и у-- у-и --- учи 0
o--hi o---- o-c-i ----- oochi
Els estudiants aprenen molt? Уча---- уч--иц--е -ногу? У--- л- у-------- м----- У-а- л- у-е-и-и-е м-о-у- ------------------------ Учат ли учениците многу? 0
Ooch-t--i--oc----i--i--e ----uo-? O----- l- o------------- m------- O-c-a- l- o-c-y-n-t-i-y- m-o-u-o- --------------------------------- Oochat li oochyenitzitye mnoguoo?
No, aprenen molt poc. Н---ти------ --л--. Н-- т-- у--- м----- Н-, т-е у-а- м-л-у- ------------------- Не, тие учат малку. 0
N--- -iye o-c--t m-l---. N--- t--- o----- m------ N-e- t-y- o-c-a- m-l-o-. ------------------------ Nye, tiye oochat malkoo.
Preguntar пр-ш-ва п------ п-а-у-а ------- прашува 0
prash-o-a p-------- p-a-h-o-a --------- prashoova
Feu sovint preguntes al mestre? Го --аш-ват--ли-ч-с-о---ста-н-кот? Г- п-------- л- ч---- н----------- Г- п-а-у-а-е л- ч-с-о н-с-а-н-к-т- ---------------------------------- Го прашувате ли често наставникот? 0
Gu------ho-----e--i ch--sto --sta-nik--? G-- p----------- l- c------ n----------- G-o p-a-h-o-a-y- l- c-y-s-o n-s-a-n-k-t- ---------------------------------------- Guo prashoovatye li chyesto nastavnikot?
No, jo no pregunto sovint. Н-- --- н--го --ашувам--е---. Н-- ј-- н- г- п------- ч----- Н-, ј-с н- г- п-а-у-а- ч-с-о- ----------------------------- Не, јас не го прашувам често. 0
Nye--јa- nye---o-p----oo----c-y-st-. N--- ј-- n-- g-- p--------- c------- N-e- ј-s n-e g-o p-a-h-o-a- c-y-s-o- ------------------------------------ Nye, јas nye guo prashoovam chyesto.
Respondre од-----а о------- о-г-в-р- -------- одговара 0
od-u-v--a o-------- o-g-o-a-a --------- odguovara
Respongui, si us plau. О-г-в--е-----л-м. О--------- м----- О-г-в-р-т- м-л-м- ----------------- Одговорете молам. 0
O--uov--yety- mo-am. O------------ m----- O-g-o-o-y-t-e m-l-m- -------------------- Odguovoryetye molam.
Responc. Јас одго-а---. Ј-- о--------- Ј-с о-г-в-р-м- -------------- Јас одговарам. 0
Јa- odg--va---. Ј-- o---------- Ј-s o-g-o-a-a-. --------------- Јas odguovaram.
Treballar р--оти р----- р-б-т- ------ работи 0
raboti r----- r-b-t- ------ raboti
Que està treballant (ell)? Раб-----и то- -ега? Р----- л- т-- с---- Р-б-т- л- т-ј с-г-? ------------------- Работи ли тој сега? 0
Ra-ot-----to--s-e---? R----- l- t-- s------ R-b-t- l- t-ј s-e-u-? --------------------- Raboti li toј syegua?
Sí, està treballant. Д-- т-ј-р-б-т- се-а. Д-- т-- р----- с---- Д-, т-ј р-б-т- с-г-. -------------------- Да, тој работи сега. 0
D-,---- rabot- ----ua. D-- t-- r----- s------ D-, t-ј r-b-t- s-e-u-. ---------------------- Da, toј raboti syegua.
Venir доа-а д---- д-а-а ----- доаѓа 0
doaѓa d---- d-a-a ----- doaѓa
Que veniu? Ќе-д-јд-т-? Ќ- д------- Ќ- д-ј-е-е- ----------- Ќе дојдете? 0
K-ye -oј---t-e? K--- d--------- K-y- d-ј-y-t-e- --------------- Kjye doјdyetye?
Sí, arribarem immediatament. Д-- ----о--е-е----наш. Д-- ќ- д------ в------ Д-, ќ- д-ј-е-е в-д-а-. ---------------------- Да, ќе дојдеме веднаш. 0
D-, ---e-----y-my- v--d----. D-- k--- d-------- v-------- D-, k-y- d-ј-y-m-e v-e-n-s-. ---------------------------- Da, kjye doјdyemye vyednash.
Viure ж-вее ж---- ж-в-е ----- живее 0
ʐi---ye ʐ------ ʐ-v-e-e ------- ʐivyeye
Viviu a Berlín? Ж-ве-т---и-во---рл-н? Ж------ л- в- Б------ Ж-в-е-е л- в- Б-р-и-? --------------------- Живеете ли во Берлин? 0
ʐiv-e--t---l---o--y-r---? ʐ--------- l- v- B------- ʐ-v-e-e-y- l- v- B-e-l-n- ------------------------- ʐivyeyetye li vo Byerlin?
Sí, visc a Berlín. Да,--а--ж-------- -ерлин. Д-- ј-- ж----- в- Б------ Д-, ј-с ж-в-а- в- Б-р-и-. ------------------------- Да, јас живеам во Берлин. 0
D---ј-- --v---m-v- B--r-i-. D-- ј-- ʐ------ v- B------- D-, ј-s ʐ-v-e-m v- B-e-l-n- --------------------------- Da, јas ʐivyeam vo Byerlin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!