Manual de conversa

ca Negació 1   »   bg Отрицание 1

64 [seixanta-quatre]

Negació 1

Negació 1

64 [шейсет и четири]

64 [sheyset i chetiri]

Отрицание 1

[Otritsanie 1]

català búlgar Engegar Més
No entenc la paraula. Аз н- р------- д-----. Аз не разбирам думата. 0
A- n- r------- d-----. Az n- r------- d-----. Az ne razbiram dumata. A- n- r-z-i-a- d-m-t-. ---------------------.
No entenc la frase. Аз н- р------- и----------. Аз не разбирам изречението. 0
A- n- r------- i-----------. Az n- r------- i-----------. Az ne razbiram izrechenieto. A- n- r-z-i-a- i-r-c-e-i-t-. ---------------------------.
No entenc el significat. Аз н- р------- з---------. Аз не разбирам значението. 0
A- n- r------- z----------. Az n- r------- z----------. Az ne razbiram znachenieto. A- n- r-z-i-a- z-a-h-n-e-o. --------------------------.
el mestre Уч---л Учител 0
U------ Uc----l Uchitel U-h-t-l -------
Entén el mestre? Ра------- л- у------? Разбирате ли учителя? 0
R-------- l- u--------? Ra------- l- u--------? Razbirate li uchitelya? R-z-i-a-e l- u-h-t-l-a? ----------------------?
Sí, l’entenc bé. Да- а- г- р------- д----. Да, аз го разбирам добре. 0
D-, a- g- r------- d----. Da- a- g- r------- d----. Da, az go razbiram dobre. D-, a- g- r-z-i-a- d-b-e. --,---------------------.
la mestra Уч-----а Учителка 0
U-------- Uc------a Uchitelka U-h-t-l-a ---------
Entén la mestra? Ра------- л- у---------? Разбирате ли учителката? 0
R-------- l- u----------? Ra------- l- u----------? Razbirate li uchitelkata? R-z-i-a-e l- u-h-t-l-a-a? ------------------------?
Sí, l’entenc bé. Да- а- я р------- д----. Да, аз я разбирам добре. 0
D-, a- y- r------- d----. Da- a- y- r------- d----. Da, az ya razbiram dobre. D-, a- y- r-z-i-a- d-b-e. --,---------------------.
la gent Хо-а Хора 0
K---- Kh--a Khora K-o-a -----
Entén la gent? Ра------- л- х-----? Разбирате ли хората? 0
R-------- l- k------? Ra------- l- k------? Razbirate li khorata? R-z-i-a-e l- k-o-a-a? --------------------?
No, no l’entenc gaire bé. Не- н- г- р------- с----- д----. Не, не ги разбирам съвсем добре. 0
N-, n- g- r------- s----- d----. Ne- n- g- r------- s----- d----. Ne, ne gi razbiram syvsem dobre. N-, n- g- r-z-i-a- s-v-e- d-b-e. --,----------------------------.
la xicota Пр------а Приятелка 0
P--------- Pr-------a Priyatelka P-i-a-e-k- ----------
Té xicota vostè? Им--- л- п--------? Имате ли приятелка? 0
I---- l- p---------? Im--- l- p---------? Imate li priyatelka? I-a-e l- p-i-a-e-k-? -------------------?
Sí, en tinc. Да- и---. Да, имам. 0
D-, i---. Da- i---. Da, imam. D-, i-a-. --,-----.
la filla Дъ---я Дъщеря 0
D--------- Dy-------a Dyshcherya D-s-c-e-y- ----------
Té una filla vostè? Им--- л- д-----? Имате ли дъщеря? 0
I---- l- d---------? Im--- l- d---------? Imate li dyshcherya? I-a-e l- d-s-c-e-y-? -------------------?
No, no en tinc. Не- н----. Не, нямам. 0
N-, n-----. Ne- n-----. Ne, nyamam. N-, n-a-a-. --,-------.

Els cecs processen el llenguatge de forma més eficient

Les persones que no poden veure, senten millor. Gràcies a la qual cosa es mouen sense tantes dificultats en la seva vida diària. Però, a més, els cecs poden processar millor la informació lingüística. Així ho constaten nombrosos estudis científics. En un experiment, a certs individus se'ls va fer escoltar unes gravacions. La velocitat de la parla dels enregistraments es va anar incrementant de forma considerable. Tot i això, els subjectes cecs podien entendre les gravacions. Les persones que podien veure, en canvi, amb prou feines comprenien les frases. La velocitat de la parla era, per aquests subjectes, massa elevada. Un altre experiment va oferir resultats semblants. Persones cegues i no cegues van escoltar diferents oracions. Les oracions estaven parcialment manipulades. L'última paraula es va substituir per una paraula sense sentit. Els subjectes de la prova havien de valorar les frases. Havien de decidir si es tractava d'oracions absurdes o oracions amb sentit. Mentre els subjectes resolien aquesta tasca, es van analitzar els cervells. Els científics van mesurar algunes freqüències cerebrals. Així pretenien conèixer la rapidesa en què es resolien les tasques. Amb els subjectes cecs apareixia un senyal particular amb molta rapidesa. El senyal indicava que la frase estava sent analitzada. El senyal apareixia molt més tard en les persones que veien. No se sap per què els cecs processen determinades funcions de la parla de forma més eficient. Els científics, però, tenen una teoria. Creuen que els cecs utilitzen més intensament una determinada regió cerebral. Es tracta de la regió que fan servir les persones no cegues per processar estímuls visuals. Però els cecs no utilitzen aquesta regió per veure. De manera que està ‘disponible’ per a altres tasques. Per aquesta raó, els cecs tenen més capacitat a l'hora de processar el llenguatge...