Manual de conversa

ca Negació 1   »   mk Негирање 1

64 [seixanta-quatre]

Negació 1

Negació 1

64 [шеесет и четири]

64 [shyeyesyet i chyetiri]

Негирање 1

[Nyeguiraњye 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
No entenc la paraula. Ја--не--- ----и-ам збо--т. Ј-- н- г- р------- з------ Ј-с н- г- р-з-и-а- з-о-о-. -------------------------- Јас не го разбирам зборот. 0
Ј-s -ye --o---z---am-z-oro-. Ј-- n-- g-- r------- z------ Ј-s n-e g-o r-z-i-a- z-o-o-. ---------------------------- Јas nye guo razbiram zborot.
No entenc la frase. Јас -е -а р-зб-р-м---че--цат-. Ј-- н- ј- р------- р---------- Ј-с н- ј- р-з-и-а- р-ч-н-ц-т-. ------------------------------ Јас не ја разбирам реченицата. 0
Ј-s -ye ----az-i------ec-y-n-tza-a. Ј-- n-- ј- r------- r-------------- Ј-s n-e ј- r-z-i-a- r-e-h-e-i-z-t-. ----------------------------------- Јas nye јa razbiram ryechyenitzata.
No entenc el significat. Ј-с н--г---а--и-а- зн-ч--ето. Ј-- н- г- р------- з--------- Ј-с н- г- р-з-и-а- з-а-е-е-о- ----------------------------- Јас не го разбирам значењето. 0
Јas --e -u------ir-- -n--hy---et-. Ј-- n-- g-- r------- z------------ Ј-s n-e g-o r-z-i-a- z-a-h-e-y-t-. ---------------------------------- Јas nye guo razbiram znachyeњyeto.
el mestre нас--в-ик / у--т-л н-------- / у----- н-с-а-н-к / у-и-е- ------------------ наставник / учител 0
na-tavni- - oo-h----l n-------- / o-------- n-s-a-n-k / o-c-i-y-l --------------------- nastavnik / oochityel
Entén el mestre? Го-ра---р--- -----ста------? Г- р-------- л- н----------- Г- р-з-и-а-е л- н-с-а-н-к-т- ---------------------------- Го разбирате ли наставникот? 0
Gu- -a-b-r--y- -- na-ta-n---t? G-- r--------- l- n----------- G-o r-z-i-a-y- l- n-s-a-n-k-t- ------------------------------ Guo razbiratye li nastavnikot?
Sí, l’entenc bé. Д-- ј-с-----аз----м-д----. Д-- ј-- г- р------- д----- Д-, ј-с г- р-з-и-а- д-б-о- -------------------------- Да, јас го разбирам добро. 0
D-- -----uo-ra--ir---d----. D-- ј-- g-- r------- d----- D-, ј-s g-o r-z-i-a- d-b-o- --------------------------- Da, јas guo razbiram dobro.
la mestra на-та--и-к- ----и--лка н---------- / у------- н-с-а-н-ч-а / у-и-е-к- ---------------------- наставничка / учителка 0
n--ta---chka - -o--ity-lka n----------- / o---------- n-s-a-n-c-k- / o-c-i-y-l-a -------------------------- nastavnichka / oochityelka
Entén la mestra? Ј- ра----ате л--н-с-а-----ата? Ј- р-------- л- н------------- Ј- р-з-и-а-е л- н-с-а-н-ч-а-а- ------------------------------ Ја разбирате ли наставничката? 0
Ј----z---atye--i----tav---h--ta? Ј- r--------- l- n-------------- Ј- r-z-i-a-y- l- n-s-a-n-c-k-t-? -------------------------------- Јa razbiratye li nastavnichkata?
Sí, l’entenc bé. Да----- ја --з-ир---добр-. Д-- ј-- ј- р------- д----- Д-, ј-с ј- р-з-и-а- д-б-о- -------------------------- Да, јас ја разбирам добро. 0
Da- --s-јa---zb--am -o-r-. D-- ј-- ј- r------- d----- D-, ј-s ј- r-z-i-a- d-b-o- -------------------------- Da, јas јa razbiram dobro.
la gent луѓе л--- л-ѓ- ---- луѓе 0
lo--ye l----- l-o-y- ------ looѓye
Entén la gent? Г- -а-----те ----у-е-о? Г- р-------- л- л------ Г- р-з-и-а-е л- л-ѓ-т-? ----------------------- Ги разбирате ли луѓето? 0
Gui----bir--ye l---ooѓ-e-o? G-- r--------- l- l-------- G-i r-z-i-a-y- l- l-o-y-t-? --------------------------- Gui razbiratye li looѓyeto?
No, no l’entenc gaire bé. Н-- јас------ -а--ир-- -о--ма до---. Н-- ј-- н- г- р------- с----- д----- Н-, ј-с н- г- р-з-и-а- с-с-м- д-б-о- ------------------------------------ Не, јас не ги разбирам сосема добро. 0
N-e, -as ny- g-- r-zb--a---os-e-a----r-. N--- ј-- n-- g-- r------- s------ d----- N-e- ј-s n-e g-i r-z-i-a- s-s-e-a d-b-o- ---------------------------------------- Nye, јas nye gui razbiram sosyema dobro.
la xicota п--јате--а п--------- п-и-а-е-к- ---------- пријателка 0
pr--a---lka p---------- p-i-a-y-l-a ----------- priјatyelka
Té xicota vostè? Им--- -- п-и-ателк-? И---- л- п---------- И-а-е л- п-и-а-е-к-? -------------------- Имате ли пријателка? 0
I--tye-l- ---јa-ye-k-? I----- l- p----------- I-a-y- l- p-i-a-y-l-a- ---------------------- Imatye li priјatyelka?
Sí, en tinc. Да, -мам. Д-- и---- Д-, и-а-. --------- Да, имам. 0
Da--i---. D-- i---- D-, i-a-. --------- Da, imam.
la filla ќ--ка ќ---- ќ-р-а ----- ќерка 0
kjy--ka k------ k-y-r-a ------- kjyerka
Té una filla vostè? И--т- -и ќе-ка? И---- л- ќ----- И-а-е л- ќ-р-а- --------------- Имате ли ќерка? 0
I---y- li -j--r-a? I----- l- k------- I-a-y- l- k-y-r-a- ------------------ Imatye li kjyerka?
No, no en tinc. Не, ја- н-мам-ќ-р-а. Н-- ј-- н---- ќ----- Н-, ј-с н-м-м ќ-р-а- -------------------- Не, јас немам ќерка. 0
Ny---јas n---a- -j-erk-. N--- ј-- n----- k------- N-e- ј-s n-e-a- k-y-r-a- ------------------------ Nye, јas nyemam kjyerka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els cecs processen el llenguatge de forma més eficient

Les persones que no poden veure, senten millor. Gràcies a la qual cosa es mouen sense tantes dificultats en la seva vida diària. Però, a més, els cecs poden processar millor la informació lingüística. Així ho constaten nombrosos estudis científics. En un experiment, a certs individus se'ls va fer escoltar unes gravacions. La velocitat de la parla dels enregistraments es va anar incrementant de forma considerable. Tot i això, els subjectes cecs podien entendre les gravacions. Les persones que podien veure, en canvi, amb prou feines comprenien les frases. La velocitat de la parla era, per aquests subjectes, massa elevada. Un altre experiment va oferir resultats semblants. Persones cegues i no cegues van escoltar diferents oracions. Les oracions estaven parcialment manipulades. L'última paraula es va substituir per una paraula sense sentit. Els subjectes de la prova havien de valorar les frases. Havien de decidir si es tractava d'oracions absurdes o oracions amb sentit. Mentre els subjectes resolien aquesta tasca, es van analitzar els cervells. Els científics van mesurar algunes freqüències cerebrals. Així pretenien conèixer la rapidesa en què es resolien les tasques. Amb els subjectes cecs apareixia un senyal particular amb molta rapidesa. El senyal indicava que la frase estava sent analitzada. El senyal apareixia molt més tard en les persones que veien. No se sap per què els cecs processen determinades funcions de la parla de forma més eficient. Els científics, però, tenen una teoria. Creuen que els cecs utilitzen més intensament una determinada regió cerebral. Es tracta de la regió que fan servir les persones no cegues per processar estímuls visuals. Però els cecs no utilitzen aquesta regió per veure. De manera que està ‘disponible’ per a altres tasques. Per aquesta raó, els cecs tenen més capacitat a l'hora de processar el llenguatge...