Manual de conversa

ca Negació 2   »   et Eitamine 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [kuuskümmend viis]

Eitamine 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
És car l’anell? Ka--see s-rm---o- k----s? K-- s-- s----- o- k------ K-s s-e s-r-u- o- k-l-i-? ------------------------- Kas see sõrmus on kallis? 0
No, només costa cent euros. E-- -e- m---ab -in--t-s--a e-ro-. E-- s-- m----- a----- s--- e----- E-, s-e m-k-a- a-n-l- s-d- e-r-t- --------------------------------- Ei, see maksab ainult sada eurot. 0
Però només en tinc cinquanta. K--- --- o--ai-ult--iisk----nd. K--- m-- o- a----- v----------- K-i- m-l o- a-n-l- v-i-k-m-e-d- ------------------------------- Kuid mul on ainult viiskümmend. 0
Has acabat? Ol-d--- -u---v----s? O--- s- j--- v------ O-e- s- j-b- v-l-i-? -------------------- Oled sa juba valmis? 0
No, encara no. Ei, --e- ---te. E-- v--- m----- E-, v-e- m-t-e- --------------- Ei, veel mitte. 0
Però aviat acabo. A-a-k-he-------a--is. A-- k--- o--- v------ A-a k-h- o-e- v-l-i-. --------------------- Aga kohe olen valmis. 0
Vols més sopa? S--v----a v-el --p-i? S----- s- v--- s----- S-o-i- s- v-e- s-p-i- --------------------- Soovid sa veel suppi? 0
No, ja no en vull. E---ma--- -aha ----e-. E-- m- e- t--- r------ E-, m- e- t-h- r-h-e-. ---------------------- Ei, ma ei taha rohkem. 0
Però un altre gelat. A-a----l --t -ä-tist. A-- v--- ü-- j------- A-a v-e- ü-t j-ä-i-t- --------------------- Aga veel üht jäätist. 0
Que fa gaire que vius aquí? El------j-b- kaua-s-i-? E--- s- j--- k--- s---- E-a- s- j-b- k-u- s-i-? ----------------------- Elad sa juba kaua siin? 0
No, només un mes. Ei- a-l-s ---mes--kuud. E-- a---- e------ k---- E-, a-l-s e-i-e-t k-u-. ----------------------- Ei, alles esimest kuud. 0
Però ja conec un munt de gent. Kuid-m---unne- -uba --lju-i-imesi. K--- m- t----- j--- p---- i------- K-i- m- t-n-e- j-b- p-l-u i-i-e-i- ---------------------------------- Kuid ma tunnen juba palju inimesi. 0
Vas a casa demà? S--d----a ----e---ju? S----- s- h---- k---- S-i-a- s- h-m-e k-j-? --------------------- Sõidad sa homme koju? 0
No, només els caps de setmana. Ei---l--- --da-a--he-usel. E-- a---- n--------------- E-, a-l-s n-d-l-v-h-t-s-l- -------------------------- Ei, alles nädalavahetusel. 0
Però ja torno diumenge. Aga-m----le--jub- -ü-a-äe-al-t---si. A-- m- t---- j--- p--------- t------ A-a m- t-l-n j-b- p-h-p-e-a- t-g-s-. ------------------------------------ Aga ma tulen juba pühapäeval tagasi. 0
La teva filla ja és major d’edat? Ka-----tütar-on--u---tä-s---v-n-d? K-- s- t---- o- j--- t------------ K-s s- t-t-r o- j-b- t-i-k-s-a-u-? ---------------------------------- Kas su tütar on juba täiskasvanud? 0
No, té només disset anys. Ei- -a-------es -e---et-i--. E-- t- o- a---- s----------- E-, t- o- a-l-s s-i-s-t-i-t- ---------------------------- Ei, ta on alles seitseteist. 0
Però ja té xicot. A-a -a-----jub- poi-s-s--er. A-- t-- o- j--- p----------- A-a t-l o- j-b- p-i-s-s-b-r- ---------------------------- Aga tal on juba poiss-sõber. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!