Manual de conversa

ca Negació 2   »   fi Kieltomuoto 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [kuusikymmentäviisi]

Kieltomuoto 2

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
És car l’anell? On-o täm- -orm-s -a---s? O--- t--- s----- k------ O-k- t-m- s-r-u- k-l-i-? ------------------------ Onko tämä sormus kallis? 0
No, només costa cent euros. E-,--e ---s-a-va-n-s-----ur--. E-- s- m----- v--- s--- e----- E-, s- m-k-a- v-i- s-t- e-r-a- ------------------------------ Ei, se maksaa vain sata euroa. 0
Però només en tinc cinquanta. Mu-t- m-nul---on -a---v-is-ky-----ä. M---- m------ o- v--- v------------- M-t-a m-n-l-a o- v-i- v-i-i-y-m-n-ä- ------------------------------------ Mutta minulla on vain viisikymmentä. 0
Has acabat? O--tk-----v-l--s? O----- j- v------ O-e-k- j- v-l-i-? ----------------- Oletko jo valmis? 0
No, encara no. E-- -n----l-. E-- e- v----- E-, e- v-e-ä- ------------- Ei, en vielä. 0
Però aviat acabo. Mu--a-ol-n k-ht- ----is. M---- o--- k---- v------ M-t-a o-e- k-h-a v-l-i-. ------------------------ Mutta olen kohta valmis. 0
Vols més sopa? H-l-ais-tk- -i----ke--to-? H---------- v---- k------- H-l-a-s-t-o v-e-ä k-i-t-a- -------------------------- Haluaisitko vielä keittoa? 0
No, ja no en vull. E-, -- h---a--nää. E-- e- h---- e---- E-, e- h-l-a e-ä-. ------------------ Ei, en halua enää. 0
Però un altre gelat. M--ta--alu-is-n ---lä j--telön. M---- h-------- v---- j-------- M-t-a h-l-a-s-n v-e-ä j-ä-e-ö-. ------------------------------- Mutta haluaisin vielä jäätelön. 0
Que fa gaire que vius aquí? Ole----a-u--t ka-an tä----? O----- a----- k---- t------ O-e-k- a-u-u- k-u-n t-ä-l-? --------------------------- Oletko asunut kauan täällä? 0
No, només un mes. E------ta ---ka-d--. E-- v---- k--------- E-, v-s-a k-u-a-d-n- -------------------- En, vasta kuukauden. 0
Però ja conec un munt de gent. M-tt-------n----p----- i--is-ä. M---- t----- j- p----- i------- M-t-a t-n-e- j- p-l-o- i-m-s-ä- ------------------------------- Mutta tunnen jo paljon ihmisiä. 0
Vas a casa demà? Läh-e-kö-h-ome--a---t-in? L------- h------- k------ L-h-e-k- h-o-e-n- k-t-i-? ------------------------- Lähdetkö huomenna kotiin? 0
No, només els caps de setmana. E---v-----viikonl-ppu--. E-- v---- v------------- E-, v-s-a v-i-o-l-p-u-a- ------------------------ En, vasta viikonloppuna. 0
Però ja torno diumenge. Mu-t- t---n-jo sunn-n-ai-a t-ka--in. M---- t---- j- s---------- t-------- M-t-a t-l-n j- s-n-u-t-i-a t-k-i-i-. ------------------------------------ Mutta tulen jo sunnuntaina takaisin. 0
La teva filla ja és major d’edat? O-----ytt-r-si--o a-kui-e-? O--- t-------- j- a-------- O-k- t-t-ä-e-i j- a-k-i-e-? --------------------------- Onko tyttäresi jo aikuinen? 0
No, té només disset anys. Ei, --- on---st- s-i----ä-to-st-. E-- h-- o- v---- s--------------- E-, h-n o- v-s-a s-i-s-m-n-o-s-a- --------------------------------- Ei, hän on vasta seitsemäntoista. 0
Però ja té xicot. M---- hä-e--ä o- j---o---ys-ävä. M---- h------ o- j- p----------- M-t-a h-n-l-ä o- j- p-i-a-s-ä-ä- -------------------------------- Mutta hänellä on jo poikaystävä. 0

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!