Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   lv Piederības vietniekvārdi 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [sešdesmit seši]

Piederības vietniekvārdi 1

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
jo – el meu e- –-mans e- – m--- e- – m-n- --------- es – mans 0
No trobo la meva clau. E- ----r- -----t ---- --s----. E- n----- a----- s--- a------- E- n-v-r- a-r-s- s-v- a-s-ē-u- ------------------------------ Es nevaru atrast savu atslēgu. 0
No trobo el meu bitllet. E---ev-ru a-r--t sav-----ukša--s-b-ļ---. E- n----- a----- s--- b--------- b------ E- n-v-r- a-r-s- s-v- b-a-k-a-a- b-ļ-t-. ---------------------------------------- Es nevaru atrast savu braukšanas biļeti. 0
tu – el teu tu------s t- – t--- t- – t-v- --------- tu – tavs 0
Has trobat la teva clau? Va- tu a----i-savu -t----u? V-- t- a----- s--- a------- V-i t- a-r-d- s-v- a-s-ē-u- --------------------------- Vai tu atradi savu atslēgu? 0
Has trobat el teu bitllet? Va- -u--trad- -----b-aukš-n-- biļ-t-? V-- t- a----- s--- b--------- b------ V-i t- a-r-d- s-v- b-a-k-a-a- b-ļ-t-? ------------------------------------- Vai tu atradi savu braukšanas biļeti? 0
ell – el seu v--š-– viņa v--- – v--- v-ņ- – v-ņ- ----------- viņš – viņa 0
Saps on és la seva clau? Vai tu-z--i--k-- ir--iņ- a--lē-a? V-- t- z---- k-- i- v--- a------- V-i t- z-n-, k-r i- v-ņ- a-s-ē-a- --------------------------------- Vai tu zini, kur ir viņa atslēga? 0
Saps on és el seu bitllet? V-i tu ------kur--r------b--ukša--s b--ete? V-- t- z---- k-- i- v--- b--------- b------ V-i t- z-n-, k-r i- v-ņ- b-a-k-a-a- b-ļ-t-? ------------------------------------------- Vai tu zini, kur ir viņa braukšanas biļete? 0
ella – el seu v-ņ- – v-ņas v--- – v---- v-ņ- – v-ņ-s ------------ viņa – viņas 0
Els seus diners han desaparegut. V------r-p-z--u---n-ud-. V---- i- p------- n----- V-ņ-i i- p-z-d-s- n-u-a- ------------------------ Viņai ir pazudusi nauda. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Un vi-a- v---- ----a-ī -r-d---art-s. U- v---- v---- n-- a-- k------------ U- v-ņ-i v-i-s n-v a-ī k-e-ī-k-r-e-. ------------------------------------ Un viņai vairs nav arī kredītkartes. 0
nosaltres – el nostre m-s ----su m-- – m--- m-s – m-s- ---------- mēs – mūsu 0
El nostre avi està malalt. Mū-u v-ct-t-ņ---- sli--. M--- v-------- i- s----- M-s- v-c-ē-i-š i- s-i-s- ------------------------ Mūsu vectētiņš ir slims. 0
La nostra àvia està bé de salut. M-s--v--m-mi-a--r -es--a. M--- v-------- i- v------ M-s- v-c-ā-i-a i- v-s-l-. ------------------------- Mūsu vecmāmiņa ir vesela. 0
vosaltres – el vostre jū- –----u j-- – j--- j-s – j-s- ---------- jūs – jūsu 0
Nens, on és el vostre pare? Bēr-i--ku--i- ---u t--is? B----- k-- i- j--- t----- B-r-i- k-r i- j-s- t-t-s- ------------------------- Bērni, kur ir jūsu tētis? 0
Nens, on és la vostra mare? B------k------j--u -a-ma? B----- k-- i- j--- m----- B-r-i- k-r i- j-s- m-m-a- ------------------------- Bērni, kur ir jūsu mamma? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!