Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   mk Присвојни заменки 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [шеесет и шест]

66 [shyeyesyet i shyest]

Присвојни заменки 1

[Prisvoјni zamyenki 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
jo – el meu ја- ---ој ј-- – м-- ј-с – м-ј --------- јас – мој 0
јas-– --ј ј-- – m-- ј-s – m-ј --------- јas – moј
No trobo la meva clau. Нем------а -- нај-а--м---- - св--от -л--. Н------ д- г- н----- м---- / с----- к---- Н-м-ж-м д- г- н-ј-а- м-ј-т / с-о-о- к-у-. ----------------------------------------- Неможам да го најдам мојот / својот клуч. 0
Ny---ʐa--d----o--a--am-mo----/-svoј-t-kloo-h. N------- d- g-- n----- m---- / s----- k------ N-e-o-a- d- g-o n-ј-a- m-ј-t / s-o-o- k-o-c-. --------------------------------------------- Nyemoʐam da guo naјdam moјot / svoјot klooch.
No trobo el meu bitllet. Нем-жа--да -----јда-----о--/ с---от -о--н-бил-т. Н------ д- г- н----- м---- / с----- в---- б----- Н-м-ж-м д- г- н-ј-а- м-ј-т / с-о-о- в-з-н б-л-т- ------------------------------------------------ Неможам да го најдам мојот / својот возен билет. 0
N------m------o----d---moј-----s-o-o--v-zy-----l-e-. N------- d- g-- n----- m---- / s----- v----- b------ N-e-o-a- d- g-o n-ј-a- m-ј-t / s-o-o- v-z-e- b-l-e-. ---------------------------------------------------- Nyemoʐam da guo naјdam moјot / svoјot vozyen bilyet.
tu – el teu т----тв-ј т- – т--- т- – т-о- --------- ти – твој 0
t- --t--ј t- – t--- t- – t-o- --------- ti – tvoј
Has trobat la teva clau? Го-н------и--војо- --с--ј---к---? Г- н---- л- т----- / с----- к---- Г- н-ј-е л- т-о-о- / с-о-о- к-у-? --------------------------------- Го најде ли твојот / својот клуч? 0
G---na--y- -i t---ot /-s-oј-t --o-ch? G-- n----- l- t----- / s----- k------ G-o n-ј-y- l- t-o-o- / s-o-o- k-o-c-? ------------------------------------- Guo naјdye li tvoјot / svoјot klooch?
Has trobat el teu bitllet? Го-н-јде-л----о--т--------т --з-н б-л-т? Г- н---- л- т----- / с----- в---- б----- Г- н-ј-е л- т-о-о- / с-о-о- в-з-н б-л-т- ---------------------------------------- Го најде ли твојот / својот возен билет? 0
G-o -a--y--li tv---t-/-s---o--voz--n-----et? G-- n----- l- t----- / s----- v----- b------ G-o n-ј-y- l- t-o-o- / s-o-o- v-z-e- b-l-e-? -------------------------------------------- Guo naјdye li tvoјot / svoјot vozyen bilyet?
ell – el seu т-ј------ов т-- – н---- т-ј – н-г-в ----------- тој – негов 0
to-----yegu-v t-- – n------ t-ј – n-e-u-v ------------- toј – nyeguov
Saps on és la seva clau? Зна-ш ли-каде --не-о-и-- к--ч? З---- л- к--- е н------- к---- З-а-ш л- к-д- е н-г-в-о- к-у-? ------------------------------ Знаеш ли каде е неговиот клуч? 0
Zna-es- li -ad------------v-ot--looc-? Z------ l- k---- y- n--------- k------ Z-a-e-h l- k-d-e y- n-e-u-v-o- k-o-c-? -------------------------------------- Znayesh li kadye ye nyeguoviot klooch?
Saps on és el seu bitllet? Знае- ли к--е-е нег-ви---во--н--ил-т? З---- л- к--- е н------- в---- б----- З-а-ш л- к-д- е н-г-в-о- в-з-н б-л-т- ------------------------------------- Знаеш ли каде е неговиот возен билет? 0
Z-ayes- -- --dye -- ny----vi---voz-e- --ly--? Z------ l- k---- y- n--------- v----- b------ Z-a-e-h l- k-d-e y- n-e-u-v-o- v-z-e- b-l-e-? --------------------------------------------- Znayesh li kadye ye nyeguoviot vozyen bilyet?
ella – el seu та- –--ејз-н т-- – н----- т-а – н-ј-и- ------------ таа – нејзин 0
ta- –-nye---n t-- – n------ t-a – n-e-z-n ------------- taa – nyeјzin
Els seus diners han desaparegut. Нејзи---- па-- г---ема. Н-------- п--- г- н---- Н-ј-и-и-е п-р- г- н-м-. ----------------------- Нејзините пари ги нема. 0
Ny----n-ty--p--i--u---y-m-. N---------- p--- g-- n----- N-e-z-n-t-e p-r- g-i n-e-a- --------------------------- Nyeјzinitye pari gui nyema.
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. А - н--з-н-та ---д---а -ар--чк- -- нема. А и н-------- к------- к------- ј- н---- А и н-ј-и-а-а к-е-и-н- к-р-и-к- ј- н-м-. ---------------------------------------- А и нејзината кредитна картичка ја нема. 0
A-i--ye--i--ta kr-ed-t-- -a-tic--a-ј- ---m-. A i n--------- k-------- k-------- ј- n----- A i n-e-z-n-t- k-y-d-t-a k-r-i-h-a ј- n-e-a- -------------------------------------------- A i nyeјzinata kryeditna kartichka јa nyema.
nosaltres – el nostre н-- – н-ш н-- – н-- н-е – н-ш --------- ние – наш 0
n--- -----h n--- – n--- n-y- – n-s- ----------- niye – nash
El nostre avi està malalt. Н-ш-от-д--о е-б---н. Н----- д--- е б----- Н-ш-о- д-д- е б-л-н- -------------------- Нашиот дедо е болен. 0
Na--io- d---o y- bo----. N------ d---- y- b------ N-s-i-t d-e-o y- b-l-e-. ------------------------ Nashiot dyedo ye bolyen.
La nostra àvia està bé de salut. Н---т- баб- е здрава. Н----- б--- е з------ Н-ш-т- б-б- е з-р-в-. --------------------- Нашата баба е здрава. 0
N-s-a-a ba----e -d-av-. N------ b--- y- z------ N-s-a-a b-b- y- z-r-v-. ----------------------- Nashata baba ye zdrava.
vosaltres – el vostre в---–-в-ш в-- – в-- в-е – в-ш --------- вие – ваш 0
viye-- v-sh v--- – v--- v-y- – v-s- ----------- viye – vash
Nens, on és el vostre pare? Д---- к-де е--а--о---ат-о? Д---- к--- е в----- т----- Д-ц-, к-д- е в-ш-о- т-т-о- -------------------------- Деца, каде е вашиот татко? 0
Dye---- -ad-- -e-v-s-i-- ta-ko? D------ k---- y- v------ t----- D-e-z-, k-d-e y- v-s-i-t t-t-o- ------------------------------- Dyetza, kadye ye vashiot tatko?
Nens, on és la vostra mare? Д-----ка-е - --ш--а -----? Д---- к--- е в----- м----- Д-ц-, к-д- е в-ш-т- м-ј-а- -------------------------- Деца, каде е вашата мајка? 0
Dye--a, -a-ye-y--vas-ata maјka? D------ k---- y- v------ m----- D-e-z-, k-d-e y- v-s-a-a m-ј-a- ------------------------------- Dyetza, kadye ye vashata maјka?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!