Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   bg Притежателни местоимения 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [шейсет и седем]

67 [sheyset i sedem]

Притежателни местоимения 2

[Pritezhatelni mestoimeniya 2]

català búlgar Engegar Més
les ulleres Оч--а Очила 0
O----- Oc---a Ochila O-h-l- ------
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. То- з------ с----- о---- / о------ с-. Той забрави своите очила / очилата си. 0
T-- z------ s----- o----- / o------- s-. To- z------ s----- o----- / o------- s-. Toy zabravi svoite ochila / ochilata si. T-y z-b-a-i s-o-t- o-h-l- / o-h-l-t- s-. --------------------------/------------.
On ha posat les seves ulleres? Къ-- л- с- н------- о---- / о------ м-? Къде ли са неговите очила / очилата му? 0
K--- l- s- n------- o----- / o------- m-? Ky-- l- s- n------- o----- / o------- m-? Kyde li sa negovite ochila / ochilata mu? K-d- l- s- n-g-v-t- o-h-l- / o-h-l-t- m-? ---------------------------/------------?
el rellotge Ча-----к Часовник 0
C-------- Ch------k Chasovnik C-a-o-n-k ---------
El seu rellotge està espatllat. Не------ ч------- / ч--------- м- е п-------. Неговият часовник / часовникът му е повреден. 0
N-------- c-------- / c---------- m- y- p-------. Ne------- c-------- / c---------- m- y- p-------. Negoviyat chasovnik / chasovnikyt mu ye povreden. N-g-v-y-t c-a-o-n-k / c-a-o-n-k-t m- y- p-v-e-e-. --------------------/---------------------------.
El rellotge està enganxat a la paret. Ча-------- в--- н- с------. Часовникът виси на стената. 0
C---------- v--- n- s------. Ch--------- v--- n- s------. Chasovnikyt visi na stenata. C-a-o-n-k-t v-s- n- s-e-a-a. ---------------------------.
el passaport Па----т Паспорт 0
P------ Pa----t Pasport P-s-o-t -------
(Ell) ha perdut el seu passaport. То- з----- с--- п------ / п------- с-. Той загуби своя паспорт / паспорта си. 0
T-- z----- s---- p------ / p------- s-. To- z----- s---- p------ / p------- s-. Toy zagubi svoya pasport / pasporta si. T-y z-g-b- s-o-a p-s-o-t / p-s-o-t- s-. -------------------------/------------.
On és el seu passaport? Къ-- л- е н------- п------ / п-------- м-? Къде ли е неговият паспорт / паспортът му? 0
K--- l- y- n-------- p------ / p-------- m-? Ky-- l- y- n-------- p------ / p-------- m-? Kyde li ye negoviyat pasport / pasportyt mu? K-d- l- y- n-g-v-y-t p-s-o-t / p-s-o-t-t m-? -----------------------------/-------------?
ells / elles – el seu те – т---- / с--- / си те – техен / свои / си 0
t- – t----- / s--- / s- te – t----- / s--- / si te – tekhen / svoi / si t- – t-k-e- / s-o- / s- ---–--------/------/---
Els nens no poden trobar els seus pares. Де---- н- м---- д- н------ с----- р------- / р--------- с-. Децата не могат да намерят своите родители / родителите си. 0
D------ n- m---- d- n------- s----- r------- / r--------- s-. De----- n- m---- d- n------- s----- r------- / r--------- s-. Detsata ne mogat da nameryat svoite roditeli / roditelite si. D-t-a-a n- m-g-t d- n-m-r-a- s-o-t- r-d-t-l- / r-d-t-l-t- s-. ---------------------------------------------/--------------.
Però ja arriben els seus pares! Но е- т-- т------ р------- / р--------- и- и----! Но ей там техните родители / родителите им идват! 0
N- y-- t-- t------- r------- / r--------- i- i----! No y-- t-- t------- r------- / r--------- i- i----! No yey tam tekhnite roditeli / roditelite im idvat! N- y-y t-m t-k-n-t- r-d-t-l- / r-d-t-l-t- i- i-v-t! -----------------------------/--------------------!
vostè – el seu Ви- – В-- / Ви Вие – Ваш / Ви 0
V-- – V--- / V- Vi- – V--- / Vi Vie – Vash / Vi V-e – V-s- / V- ----–------/---
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Ка- б--- В----- п------- / п--------- В-- г------- М----? Как беше Вашето пътуване / пътуването Ви, господин Мюлер? 0
K-- b---- V------ p------- / p--------- V-, g------- M-----? Ka- b---- V------ p------- / p--------- V-- g------- M-----? Kak beshe Vasheto pytuvane / pytuvaneto Vi, gospodin Myuler? K-k b-s-e V-s-e-o p-t-v-n- / p-t-v-n-t- V-, g-s-o-i- M-u-e-? ---------------------------/--------------,----------------?
On és la seva dona, senyor Müller? Къ-- е В----- ж--- / ж--- В-- г------- М----? Къде е Вашата жена / жена Ви, господин Мюлер? 0
K--- y- V------ z---- / z---- V-, g------- M-----? Ky-- y- V------ z---- / z---- V-- g------- M-----? Kyde ye Vashata zhena / zhena Vi, gospodin Myuler? K-d- y- V-s-a-a z-e-a / z-e-a V-, g-s-o-i- M-u-e-? ----------------------/---------,----------------?
vostè – el seu Ви- – В-- / Ви Вие – Ваш / Ви 0
V-- – V--- / V- Vi- – V--- / Vi Vie – Vash / Vi V-e – V-s- / V- ----–------/---
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Ка- б--- В----- п------- / п--------- В-- г------ Ш---? Как беше Вашето пътуване / пътуването Ви, госпожо Шмит? 0
K-- b---- V------ p------- / p--------- V-, g------- S----? Ka- b---- V------ p------- / p--------- V-- g------- S----? Kak beshe Vasheto pytuvane / pytuvaneto Vi, gospozho Shmit? K-k b-s-e V-s-e-o p-t-v-n- / p-t-v-n-t- V-, g-s-o-h- S-m-t? ---------------------------/--------------,---------------?
On és el seu marit, senyora Schmidt? Къ-- е В----- м-- / м---- В-- г------ Ш---? Къде е Вашият мъж / мъжът Ви, госпожо Шмит? 0
K--- y- V------- m--- / m----- V-, g------- S----? Ky-- y- V------- m--- / m----- V-- g------- S----? Kyde ye Vashiyat myzh / myzhyt Vi, gospozho Shmit? K-d- y- V-s-i-a- m-z- / m-z-y- V-, g-s-o-h- S-m-t? ----------------------/----------,---------------?

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!