Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   nl Possessief pronomen 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [zevenenzestig]

Possessief pronomen 2

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
les ulleres de b--l de bril 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Hi- i- z--- b--- v-------. Hij is zijn bril vergeten. 0
On ha posat les seves ulleres? Wa-- l--- z--- b--- d--? Waar ligt zijn bril dan? 0
el rellotge de k--k de klok 0
El seu rellotge està espatllat. Zi-- h------ i- k----. Zijn horloge is kapot. 0
El rellotge està enganxat a la paret. De k--- h---- a-- d- m---. De klok hangt aan de muur. 0
el passaport he- p------t het paspoort 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. Hi- i- z--- p------- v-------. Hij is zijn paspoort verloren. 0
On és el seu passaport? Wa-- h---- h-- z--- p------- d--? Waar heeft hij zijn paspoort dan? 0
ells / elles – el seu zi- – h-n zij – hun 0
Els nens no poden trobar els seus pares. De k------- k----- h-- o----- n--- v-----. De kinderen kunnen hun ouders niet vinden. 0
Però ja arriben els seus pares! Ma-- d--- k---- h-- o----- a- a--! Maar daar komen hun ouders al aan! 0
vostè – el seu u – uw u – uw 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? Ho- w-- u- r---- m----- M-----? Hoe was uw reis, meneer Müller? 0
On és la seva dona, senyor Müller? Wa-- i- u- v----- m----- M-----? Waar is uw vrouw, meneer Müller? 0
vostè – el seu u – uw u – uw 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Ho- w-- u- r---- m------ S------? Hoe was uw reis, mevrouw Schmidt? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? Wa-- i- u- m--- m------ S------? Waar is uw man, mevrouw Schmidt? 0

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!