Manual de conversa

ca gran - petit   »   bg голям – малък

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

68 [шейсет и осем]

68 [sheyset i osem]

голям – малък

[golyam – malyk]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
gran i petit го-ям-и --л-к г---- и м---- г-л-м и м-л-к ------------- голям и малък 0
go--am-------k g----- i m---- g-l-a- i m-l-k -------------- golyam i malyk
L’elefant és gran. С-онът е-гол--. С----- е г----- С-о-ъ- е г-л-м- --------------- Слонът е голям. 0
Slony--y- ----am. S----- y- g------ S-o-y- y- g-l-a-. ----------------- Slonyt ye golyam.
El ratolí és petit. М---ата --ма-к-. М------ е м----- М-ш-а-а е м-л-а- ---------------- Мишката е малка. 0
M-sh---a-ye m--k-. M------- y- m----- M-s-k-t- y- m-l-a- ------------------ Mishkata ye malka.
fosc i clar т-мен-- -вет-л т---- и с----- т-м-н и с-е-ъ- -------------- тъмен и светъл 0
ty----i-s-etyl t---- i s----- t-m-n i s-e-y- -------------- tymen i svetyl
La nit és fosca. Но--а---т----. Н---- е т----- Н-щ-а е т-м-а- -------------- Нощта е тъмна. 0
N-sh--t---e---mna. N------- y- t----- N-s-c-t- y- t-m-a- ------------------ Noshchta ye tymna.
El dia és clar. Ден-т --с-е---. Д---- е с------ Д-н-т е с-е-ъ-. --------------- Денят е светъл. 0
De--a- y---ve-yl. D----- y- s------ D-n-a- y- s-e-y-. ----------------- Denyat ye svetyl.
vell i jove с--р и -л-д с--- и м--- с-а- и м-а- ----------- стар и млад 0
st------lad s--- i m--- s-a- i m-a- ----------- star i mlad
El nostre avi és molt vell. На--я- -я---е-мно-о-ст--. Н----- д--- е м---- с---- Н-ш-я- д-д- е м-о-о с-а-. ------------------------- Нашият дядо е много стар. 0
Nash-yat dy--o-y---no-- -t--. N------- d---- y- m---- s---- N-s-i-a- d-a-o y- m-o-o s-a-. ----------------------------- Nashiyat dyado ye mnogo star.
Fa 70 anys encara era jove. Пр--- 7- год-н--е -ил---е млад. П---- 7- г----- е б-- о-- м---- П-е-и 7- г-д-н- е б-л о-е м-а-. ------------------------------- Преди 70 години е бил още млад. 0
Pre-- 7--g-di-- ye--i- o-h-h- mlad. P---- 7- g----- y- b-- o----- m---- P-e-i 7- g-d-n- y- b-l o-h-h- m-a-. ----------------------------------- Predi 70 godini ye bil oshche mlad.
bell i lleig к-ас---и-гр--ен к----- и г----- к-а-и- и г-о-е- --------------- красив и грозен 0
krasi- - -roz-n k----- i g----- k-a-i- i g-o-e- --------------- krasiv i grozen
La papallona és bonica. П-перуд-т- е -р-си--. П--------- е к------- П-п-р-д-т- е к-а-и-а- --------------------- Пеперудата е красива. 0
Pep---dat- -- kr---va. P--------- y- k------- P-p-r-d-t- y- k-a-i-a- ---------------------- Peperudata ye krasiva.
L’aranya és lletja. П---------р-зе-. П----- е г------ П-я-ъ- е г-о-е-. ---------------- Паякът е грозен. 0
Pa-ak---ye g-o-e-. P------ y- g------ P-y-k-t y- g-o-e-. ------------------ Payakyt ye grozen.
gras i prim деб---и -лаб д---- и с--- д-б-л и с-а- ------------ дебел и слаб 0
d--el i-s-ab d---- i s--- d-b-l i s-a- ------------ debel i slab
Una dona de cent quilos és grassa. Ж--- с т---о---- к--огра-- - д-бе-а. Ж--- с т---- 1-- к-------- е д------ Ж-н- с т-г-о 1-0 к-л-г-а-а е д-б-л-. ------------------------------------ Жена с тегло 100 килограма е дебела. 0
Z--na s -eg---100 ki-ogram- ---d--el-. Z---- s t---- 1-- k-------- y- d------ Z-e-a s t-g-o 1-0 k-l-g-a-a y- d-b-l-. -------------------------------------- Zhena s teglo 100 kilograma ye debela.
Un home de cinquanta quilos és prim. Мъ--- тегл- 5--кил---а-а-е слаб. М-- с т---- 5- к-------- е с---- М-ж с т-г-о 5- к-л-г-а-а е с-а-. -------------------------------- Мъж с тегло 50 килограма е слаб. 0
M--h---t-g---50 k----------e -l--. M--- s t---- 5- k-------- y- s---- M-z- s t-g-o 5- k-l-g-a-a y- s-a-. ---------------------------------- Myzh s teglo 50 kilograma ye slab.
car i barat с-ъп-и--втин с--- и е---- с-ъ- и е-т-н ------------ скъп и евтин 0
sky- - ye-t-n s--- i y----- s-y- i y-v-i- ------------- skyp i yevtin
El cotxe és car. Ко--та-е-с---а. К----- е с----- К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
Ko-a-a -e skypa. K----- y- s----- K-l-t- y- s-y-a- ---------------- Kolata ye skypa.
El diari és barat. Вес-----т е-е-тин. В-------- е е----- В-с-н-к-т е е-т-н- ------------------ Вестникът е евтин. 0
Ves-----t -e y-vtin. V-------- y- y------ V-s-n-k-t y- y-v-i-. -------------------- Vestnikyt ye yevtin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...