Manual de conversa

ca gran - petit   »   hi बड़ा – छोटा

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

६८ [अड़सठ]

68 [adasath]

बड़ा – छोटा

[bada – chhota]

català hindi Engegar Més
gran i petit बड़- औ- छ--ा बड़ा और छोटा 0
b--- a-- c----- ba-- a-- c----a bada aur chhota b-d- a-r c-h-t- ---------------
L’elefant és gran. हा-- ब--- ह--- है हाथी बड़ा होता है 0
h------ b--- h--- h-- ha----- b--- h--- h-i haathee bada hota hai h-a-h-e b-d- h-t- h-i ---------------------
El ratolí és petit. चू-- छ--- ह--- है चूहा छोटा होता है 0
c----- c----- h--- h-- ch---- c----- h--- h-i chooha chhota hota hai c-o-h- c-h-t- h-t- h-i ----------------------
fosc i clar अं---- औ- प----श अंधेरा और प्रकाश 0
a------ a-- p------- an----- a-- p------h andhera aur prakaash a-d-e-a a-r p-a-a-s- --------------------
La nit és fosca. रा- अ----- ह--- है रात अंधेरी होती है 0
r--- a------- h---- h-- ra-- a------- h---- h-i raat andheree hotee hai r-a- a-d-e-e- h-t-e h-i -----------------------
El dia és clar. दि- प------- ह--- है दिन प्रकाशमय होता है 0
d-- p----------- h--- h-- di- p----------- h--- h-i din prakaashamay hota hai d-n p-a-a-s-a-a- h-t- h-i -------------------------
vell i jove बू--- / ब---- / ब---- औ- य--ा बूढ़ा / बूढ़ी / बूढ़े और युवा 0
b----- / b------ / b----- a-- y--- bo---- / b------ / b----- a-- y--a boodha / boodhee / boodhe aur yuva b-o-h- / b-o-h-e / b-o-h- a-r y-v- -------/---------/----------------
El nostre avi és molt vell. हम--- द--- ब--- ब---- ह-ं हमारे दादा बहुत बूढ़े हैं 0
h------ d---- b---- b----- h--- ha----- d---- b---- b----- h--n hamaare daada bahut boodhe hain h-m-a-e d-a-a b-h-t b-o-h- h-i- -------------------------------
Fa 70 anys encara era jove. ७० व--- प--- व- भ- य--- थे ७० वर्ष पहले वे भी युवा थे 0
70 v---- p----- v- b--- y--- t-- 70 v---- p----- v- b--- y--- t-e 70 varsh pahale ve bhee yuva the 70 v-r-h p-h-l- v- b-e- y-v- t-e 70------------------------------
bell i lleig सु---- औ- क---प सुन्दर और कुरुप 0
s----- a-- k---- su---- a-- k---p sundar aur kurup s-n-a- a-r k-r-p ----------------
La papallona és bonica. ति--- स----- ह--- है तितली सुन्दर होती है 0
t------ s----- h---- h-- ti----- s----- h---- h-i titalee sundar hotee hai t-t-l-e s-n-a- h-t-e h-i ------------------------
L’aranya és lletja. मक-- क---- ह--- है मकड़ी कुरुप होती है 0
m------ k---- h---- h-- ma----- k---- h---- h-i makadee kurup hotee hai m-k-d-e k-r-p h-t-e h-i -----------------------
gras i prim मो-- / म--- / म--- औ- प--- / प--- / प--े मोटा / मोटी / मोटे और पतला / पतली / पतले 0
m--- / m---- / m--- a-- p----- / p------ / p----- mo-- / m---- / m--- a-- p----- / p------ / p----e mota / motee / mote aur patala / patalee / patale m-t- / m-t-e / m-t- a-r p-t-l- / p-t-l-e / p-t-l- -----/-------/-----------------/---------/-------
Una dona de cent quilos és grassa. १०- क--- व--- स----- म--- ह--- है १०० किलो वाली स्त्री मोटी होती है 0
100 k--- v----- s---- m---- h---- h-- 100 k--- v----- s---- m---- h---- h-i 100 kilo vaalee stree motee hotee hai 100 k-l- v-a-e- s-r-e m-t-e h-t-e h-i 100----------------------------------
Un home de cinquanta quilos és prim. ५० क--- व--- आ--- प--- ह--- है ५० किलो वाला आदमी पतला होता है 0
50 k--- v---- a------ p----- h--- h-- 50 k--- v---- a------ p----- h--- h-i 50 kilo vaala aadamee patala hota hai 50 k-l- v-a-a a-d-m-e p-t-l- h-t- h-i 50-----------------------------------
car i barat मह--- औ- स---ा महंगा और सस्ता 0
m------ a-- s---- ma----- a-- s---a mahanga aur sasta m-h-n-a a-r s-s-a -----------------
El cotxe és car. गा--- म---- है गाड़ी महंगी है 0
g----- m------- h-- ga---- m------- h-i gaadee mahangee hai g-a-e- m-h-n-e- h-i -------------------
El diari és barat. अख--- स---- है अखबार सस्ता है 0
a------- s---- h-- ak------ s---- h-i akhabaar sasta hai a-h-b-a- s-s-a h-i ------------------

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...