Manual de conversa

ca gran - petit   »   kn ದೊಡ್ಡ – ಚಿಕ್ಕ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

೬೮ [ಅರವತ್ತೆಂಟು]

68 [Aravatteṇṭu]

ದೊಡ್ಡ – ಚಿಕ್ಕ

[doḍḍa – cikka.]

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
gran i petit ದ--್ಡದ--ಮ-್-ು--ಿ--ಕದ-. ದ------ ಮ---- ಚ------- ದ-ಡ-ಡ-ು ಮ-್-ು ಚ-ಕ-ಕ-ು- ---------------------- ದೊಡ್ಡದು ಮತ್ತು ಚಿಕ್ಕದು. 0
Doḍ--du-ma--u----kadu. D------ m---- c------- D-ḍ-a-u m-t-u c-k-a-u- ---------------------- Doḍḍadu mattu cikkadu.
L’elefant és gran. ಆ---ದ-ಡ್ಡ--. ಆ-- ದ------- ಆ-ೆ ದ-ಡ-ಡ-ು- ------------ ಆನೆ ದೊಡ್ಡದು. 0
Ā-e -oḍḍ-d-. Ā-- d------- Ā-e d-ḍ-a-u- ------------ Āne doḍḍadu.
El ratolí és petit. ಇಲಿ-ಚ----ದ-. ಇ-- ಚ------- ಇ-ಿ ಚ-ಕ-ಕ-ು- ------------ ಇಲಿ ಚಿಕ್ಕದು. 0
I-------a--. I-- c------- I-i c-k-a-u- ------------ Ili cikkadu.
fosc i clar ಕತ-ತ-ೆ----ತು-ಬೆ---. ಕ----- ಮ---- ಬ----- ಕ-್-ಲ- ಮ-್-ು ಬ-ಳ-ು- ------------------- ಕತ್ತಲೆ ಮತ್ತು ಬೆಳಕು. 0
K-t-ale -at-u -eḷaku. K------ m---- b------ K-t-a-e m-t-u b-ḷ-k-. --------------------- Kattale mattu beḷaku.
La nit és fosca. ರಾ-್ರಿ-ಕ-್-ಲೆಯ--ಿ------ೆ ರ----- ಕ---------------- ರ-ತ-ರ- ಕ-್-ಲ-ಯ-ಗ-ರ-ತ-ತ-ೆ ------------------------ ರಾತ್ರಿ ಕತ್ತಲೆಯಾಗಿರುತ್ತದೆ 0
Rātr- katta---āgi----ade R---- k----------------- R-t-i k-t-a-e-ā-i-u-t-d- ------------------------ Rātri kattaleyāgiruttade
El dia és clar. ಬ-ಳ---ೆ ಬ----ಗ--ುತ--ದ-. ಬ------ ಬ-------------- ಬ-ಳ-್-ೆ ಬ-ಳ-ಾ-ಿ-ು-್-ದ-. ----------------------- ಬೆಳಗ್ಗೆ ಬೆಳಕಾಗಿರುತ್ತದೆ. 0
b--ag-e--e---āg----tade. b------ b--------------- b-ḷ-g-e b-ḷ-k-g-r-t-a-e- ------------------------ beḷagge beḷakāgiruttade.
vell i jove ಹಿ--- - ----- (---ಯ) ಹ---- - ಕ---- (----- ಹ-ರ-ಯ - ಕ-ರ-ಯ (-ಳ-ಯ- -------------------- ಹಿರಿಯ - ಕಿರಿಯ (ಎಳೆಯ) 0
H--i-- ----ri-a--e---a) H----- - k----- (------ H-r-y- - k-r-y- (-ḷ-y-) ----------------------- Hiriya - kiriya (eḷeya)
El nostre avi és molt vell. ನ-್ಮ--ಾ-ನವ---ೆ-ಈ- ---------್------. ನ--- ತ-------- ಈ- ತ---- ವ---------- ನ-್- ತ-ತ-ವ-ಿ-ೆ ಈ- ತ-ಂ-ಾ ವ-ಸ-ಸ-ಗ-ದ-. ----------------------------------- ನಮ್ಮ ತಾತನವರಿಗೆ ಈಗ ತುಂಬಾ ವಯಸ್ಸಾಗಿದೆ. 0
n----- t--a-a-ar-g- -g----mbā--ayas-sāg---. n----- t----------- ī-- t---- v------------ n-m-m- t-t-n-v-r-g- ī-a t-m-ā v-y-s-s-g-d-. ------------------------------------------- nam'ma tātanavarige īga tumbā vayas'sāgide.
Fa 70 anys encara era jove. ಎಪ-ಪತ್ತ---ರ-ಷಗ-----ಚೆ -ವರ------ಯ-ಾ-ಿದ-ದ-ು. ಎ------- ವ----- ಮ---- ಅ--- ಕ-------------- ಎ-್-ತ-ತ- ವ-್-ಗ- ಮ-ಂ-ೆ ಅ-ರ- ಕ-ರ-ಯ-ಾ-ಿ-್-ರ-. ------------------------------------------ ಎಪ್ಪತ್ತು ವರ್ಷಗಳ ಮುಂಚೆ ಅವರು ಕಿರಿಯರಾಗಿದ್ದರು. 0
E------ ----a-a---mun̄-- av-r- --r-ya-āg--d---. E------ v-------- m----- a---- k--------------- E-p-t-u v-r-a-a-a m-n-c- a-a-u k-r-y-r-g-d-a-u- ----------------------------------------------- Eppattu varṣagaḷa mun̄ce avaru kiriyarāgiddaru.
bell i lleig ಸುಂದ- ---ತ-ತ- ವಿಕಾ- (ಕ----) ಸ---- – ಮ---- ವ---- (------ ಸ-ಂ-ರ – ಮ-್-ು ವ-ಕ-ರ (-ು-ೂ-) --------------------------- ಸುಂದರ – ಮತ್ತು ವಿಕಾರ (ಕುರೂಪ) 0
S------ – -at-- -i-------u-ū--) S------ – m---- v----- (------- S-n-a-a – m-t-u v-k-r- (-u-ū-a- ------------------------------- Sundara – mattu vikāra (kurūpa)
La papallona és bonica. ಚಿಟ-ಟ----ಂ---ಾಗಿದ-. ಚ----- ಸ----------- ಚ-ಟ-ಟ- ಸ-ಂ-ರ-ಾ-ಿ-ೆ- ------------------- ಚಿಟ್ಟೆ ಸುಂದರವಾಗಿದೆ. 0
ci-ṭ- ----ar-v-----. c---- s------------- c-ṭ-e s-n-a-a-ā-i-e- -------------------- ciṭṭe sundaravāgide.
L’aranya és lletja. ಜೇಡ-ವ-ಕ---ಾಗ-ದ-. ಜ-- ವ----------- ಜ-ಡ ವ-ಕ-ರ-ಾ-ಿ-ೆ- ---------------- ಜೇಡ ವಿಕಾರವಾಗಿದೆ. 0
Jēḍ--vi-ārav-gi-e. J--- v------------ J-ḍ- v-k-r-v-g-d-. ------------------ Jēḍa vikāravāgide.
gras i prim ದ-್ಪ-ಮತ--ು-ಸ--ಣ. ದ--- ಮ---- ಸ---- ದ-್- ಮ-್-ು ಸ-್-. ---------------- ದಪ್ಪ ಮತ್ತು ಸಣ್ಣ. 0
Dappa-mattu-s-ṇ-a. D---- m---- s----- D-p-a m-t-u s-ṇ-a- ------------------ Dappa mattu saṇṇa.
Una dona de cent quilos és grassa. ನ--ು-ಕ-ಲೊ ---- --ಂಗಸ- ದ-್-. ನ--- ಕ--- ತ--- ಹ----- ದ---- ನ-ರ- ಕ-ಲ- ತ-ಕ- ಹ-ಂ-ಸ- ದ-್-. --------------------------- ನೂರು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಹೆಂಗಸು ದಪ್ಪ. 0
Nūru-k--o --k--------a---d-p-a. N--- k--- t----- h------ d----- N-r- k-l- t-k-d- h-ṅ-a-u d-p-a- ------------------------------- Nūru kilo tūkada heṅgasu dappa.
Un home de cinquanta quilos és prim. ಐ-ತ--ು ಕ-ಲ- ತೂಕ- ಗ--ಸು ---ಣ. ಐ----- ಕ--- ತ--- ಗ---- ಸ---- ಐ-ತ-ತ- ಕ-ಲ- ತ-ಕ- ಗ-ಡ-ು ಸ-್-. ---------------------------- ಐವತ್ತು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಗಂಡಸು ಸಣ್ಣ. 0
A-v-ttu-k--------d- -a-ḍ-su saṇ-a. A------ k--- t----- g------ s----- A-v-t-u k-l- t-k-d- g-ṇ-a-u s-ṇ-a- ---------------------------------- Aivattu kilo tūkada gaṇḍasu saṇṇa.
car i barat ದುಬಾ-ಿ ಮತ್-ು ಅ-್ಗ. ದ----- ಮ---- ಅ---- ದ-ಬ-ರ- ಮ-್-ು ಅ-್-. ------------------ ದುಬಾರಿ ಮತ್ತು ಅಗ್ಗ. 0
Du-ā-i---t-u-----. D----- m---- a---- D-b-r- m-t-u a-g-. ------------------ Dubāri mattu agga.
El cotxe és car. ಈ ಕ-ರ------ರಿ. ಈ ಕ--- ದ------ ಈ ಕ-ರ- ದ-ಬ-ರ-. -------------- ಈ ಕಾರ್ ದುಬಾರಿ. 0
Ī-------b-r-. Ī k-- d------ Ī k-r d-b-r-. ------------- Ī kār dubāri.
El diari és barat. ಈ --ನಪತ್---ೆ ಅ-್-. ಈ ದ--------- ಅ---- ಈ ದ-ನ-ತ-ರ-ಕ- ಅ-್-. ------------------ ಈ ದಿನಪತ್ರಿಕೆ ಅಗ್ಗ. 0
Ī--i-a---ri-e agg-. Ī d---------- a---- Ī d-n-p-t-i-e a-g-. ------------------- Ī dinapatrike agga.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...