Manual de conversa

ca gran - petit   »   kn ದೊಡ್ಡ – ಚಿಕ್ಕ

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

gran - petit

೬೮ [ಅರವತ್ತೆಂಟು]

68 [Aravatteṇṭu]

ದೊಡ್ಡ – ಚಿಕ್ಕ

doḍḍa – cikka.

Tria com vols veure la traducció:   
català kannada Engegar Més
gran i petit ದೊ---ದು-ಮತ್ತ------ಕ-ು. ದೊ___ ಮ__ ಚಿ____ ದ-ಡ-ಡ-ು ಮ-್-ು ಚ-ಕ-ಕ-ು- ---------------------- ದೊಡ್ಡದು ಮತ್ತು ಚಿಕ್ಕದು. 0
D-ḍ-adu--a----c--ka-u. D______ m____ c_______ D-ḍ-a-u m-t-u c-k-a-u- ---------------------- Doḍḍadu mattu cikkadu.
L’elefant és gran. ಆ-- ದ-ಡ----. ಆ_ ದೊ____ ಆ-ೆ ದ-ಡ-ಡ-ು- ------------ ಆನೆ ದೊಡ್ಡದು. 0
Āne doḍḍ-du. Ā__ d_______ Ā-e d-ḍ-a-u- ------------ Āne doḍḍadu.
El ratolí és petit. ಇಲಿ--ಿ--ಕದು. ಇ_ ಚಿ____ ಇ-ಿ ಚ-ಕ-ಕ-ು- ------------ ಇಲಿ ಚಿಕ್ಕದು. 0
I-- c-kka--. I__ c_______ I-i c-k-a-u- ------------ Ili cikkadu.
fosc i clar ಕತ್--ೆ-ಮತ--- ---ಕು. ಕ___ ಮ__ ಬೆ___ ಕ-್-ಲ- ಮ-್-ು ಬ-ಳ-ು- ------------------- ಕತ್ತಲೆ ಮತ್ತು ಬೆಳಕು. 0
K-tta-e-matt- beḷak-. K______ m____ b______ K-t-a-e m-t-u b-ḷ-k-. --------------------- Kattale mattu beḷaku.
La nit és fosca. ರಾ-----ಕತ್ತಲ--ಾ---ುತ-ತ-ೆ ರಾ__ ಕ_________ ರ-ತ-ರ- ಕ-್-ಲ-ಯ-ಗ-ರ-ತ-ತ-ೆ ------------------------ ರಾತ್ರಿ ಕತ್ತಲೆಯಾಗಿರುತ್ತದೆ 0
R-tri-k--taleyāgiru--a-e R____ k_________________ R-t-i k-t-a-e-ā-i-u-t-d- ------------------------ Rātri kattaleyāgiruttade
El dia és clar. ಬೆಳ-್ಗೆ ಬ---ಾ-ಿ-ುತ-ತದ-. ಬೆ___ ಬೆ________ ಬ-ಳ-್-ೆ ಬ-ಳ-ಾ-ಿ-ು-್-ದ-. ----------------------- ಬೆಳಗ್ಗೆ ಬೆಳಕಾಗಿರುತ್ತದೆ. 0
be-agg- -eḷak-gi-u---de. b______ b_______________ b-ḷ-g-e b-ḷ-k-g-r-t-a-e- ------------------------ beḷagge beḷakāgiruttade.
vell i jove ಹ-ರಿ--- ಕಿರ-ಯ--ಎ---] ಹಿ__ - ಕಿ__ (____ ಹ-ರ-ಯ - ಕ-ರ-ಯ (-ಳ-ಯ- -------------------- ಹಿರಿಯ - ಕಿರಿಯ (ಎಳೆಯ] 0
Hiriya - ki-i-----ḷey-) H_____ - k_____ (______ H-r-y- - k-r-y- (-ḷ-y-) ----------------------- Hiriya - kiriya (eḷeya)
El nostre avi és molt vell. ನಮ್- ತಾ--ವರ-ಗೆ -ಗ ತ-----ವಯಸ್ಸಾಗ--ೆ. ನ__ ತಾ_____ ಈ_ ತುಂ_ ವ______ ನ-್- ತ-ತ-ವ-ಿ-ೆ ಈ- ತ-ಂ-ಾ ವ-ಸ-ಸ-ಗ-ದ-. ----------------------------------- ನಮ್ಮ ತಾತನವರಿಗೆ ಈಗ ತುಂಬಾ ವಯಸ್ಸಾಗಿದೆ. 0
na-'-- tāta------ge-īga tumbā vaya--s--i--. n_____ t___________ ī__ t____ v____________ n-m-m- t-t-n-v-r-g- ī-a t-m-ā v-y-s-s-g-d-. ------------------------------------------- nam'ma tātanavarige īga tumbā vayas'sāgide.
Fa 70 anys encara era jove. ಎಪ-ಪ-್ತ- ವರ್-ಗ- ----ೆ ---- -ಿ-ಿ-ರ--ಿದ್-ರು. ಎ____ ವ____ ಮುಂ_ ಅ__ ಕಿ________ ಎ-್-ತ-ತ- ವ-್-ಗ- ಮ-ಂ-ೆ ಅ-ರ- ಕ-ರ-ಯ-ಾ-ಿ-್-ರ-. ------------------------------------------ ಎಪ್ಪತ್ತು ವರ್ಷಗಳ ಮುಂಚೆ ಅವರು ಕಿರಿಯರಾಗಿದ್ದರು. 0
E-p-tt- v-r-aga-- m---ce-avar- --r-ya--g-dd-ru. E______ v________ m____ a____ k_______________ E-p-t-u v-r-a-a-a m-n-c- a-a-u k-r-y-r-g-d-a-u- ----------------------------------------------- Eppattu varṣagaḷa mun̄ce avaru kiriyarāgiddaru.
bell i lleig ಸ--ದ--- -ತ-ತು -ಿಕ-ರ (-ು-ೂಪ] ಸುಂ__ – ಮ__ ವಿ__ (____ ಸ-ಂ-ರ – ಮ-್-ು ವ-ಕ-ರ (-ು-ೂ-] --------------------------- ಸುಂದರ – ಮತ್ತು ವಿಕಾರ (ಕುರೂಪ] 0
S--d-r- - matt--vik--- -----p-) S______ – m____ v_____ (_______ S-n-a-a – m-t-u v-k-r- (-u-ū-a- ------------------------------- Sundara – mattu vikāra (kurūpa)
La papallona és bonica. ಚ-ಟ್ಟೆ--ು---ವ-ಗ-ದೆ. ಚಿ__ ಸುಂ______ ಚ-ಟ-ಟ- ಸ-ಂ-ರ-ಾ-ಿ-ೆ- ------------------- ಚಿಟ್ಟೆ ಸುಂದರವಾಗಿದೆ. 0
ci--e-su-d-ra-āg-d-. c____ s_____________ c-ṭ-e s-n-a-a-ā-i-e- -------------------- ciṭṭe sundaravāgide.
L’aranya és lletja. ಜೇ---ಿ---ವ-ಗ-ದ-. ಜೇ_ ವಿ______ ಜ-ಡ ವ-ಕ-ರ-ಾ-ಿ-ೆ- ---------------- ಜೇಡ ವಿಕಾರವಾಗಿದೆ. 0
J-ḍ---i--r-vā-ide. J___ v____________ J-ḍ- v-k-r-v-g-d-. ------------------ Jēḍa vikāravāgide.
gras i prim ದ--ಪ ----- ಸಣ್-. ದ__ ಮ__ ಸ___ ದ-್- ಮ-್-ು ಸ-್-. ---------------- ದಪ್ಪ ಮತ್ತು ಸಣ್ಣ. 0
Dap-- -attu-sa---. D____ m____ s_____ D-p-a m-t-u s-ṇ-a- ------------------ Dappa mattu saṇṇa.
Una dona de cent quilos és grassa. ನ--ು--ಿಲ- ತೂ-ದ -ೆ--ಸು ದಪ್-. ನೂ_ ಕಿ_ ತೂ__ ಹೆಂ__ ದ___ ನ-ರ- ಕ-ಲ- ತ-ಕ- ಹ-ಂ-ಸ- ದ-್-. --------------------------- ನೂರು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಹೆಂಗಸು ದಪ್ಪ. 0
Nū-u-k-lo---k--a ---gas---ap-a. N___ k___ t_____ h______ d_____ N-r- k-l- t-k-d- h-ṅ-a-u d-p-a- ------------------------------- Nūru kilo tūkada heṅgasu dappa.
Un home de cinquanta quilos és prim. ಐವ-್ತು----ೊ-ತೂಕ--ಗಂ--- -ಣ್ಣ. ಐ___ ಕಿ_ ತೂ__ ಗಂ__ ಸ___ ಐ-ತ-ತ- ಕ-ಲ- ತ-ಕ- ಗ-ಡ-ು ಸ-್-. ---------------------------- ಐವತ್ತು ಕಿಲೊ ತೂಕದ ಗಂಡಸು ಸಣ್ಣ. 0
A--a------lo tūka-- ga---su-s---a. A______ k___ t_____ g______ s_____ A-v-t-u k-l- t-k-d- g-ṇ-a-u s-ṇ-a- ---------------------------------- Aivattu kilo tūkada gaṇḍasu saṇṇa.
car i barat ದುಬ-ರಿ ಮತ--ು ಅ-್ಗ. ದು__ ಮ__ ಅ___ ದ-ಬ-ರ- ಮ-್-ು ಅ-್-. ------------------ ದುಬಾರಿ ಮತ್ತು ಅಗ್ಗ. 0
Du--ri -a-t-----a. D_____ m____ a____ D-b-r- m-t-u a-g-. ------------------ Dubāri mattu agga.
El cotxe és car. ಈ-ಕಾ-್---ಬ---. ಈ ಕಾ_ ದು___ ಈ ಕ-ರ- ದ-ಬ-ರ-. -------------- ಈ ಕಾರ್ ದುಬಾರಿ. 0
Ī ----dubār-. Ī k__ d______ Ī k-r d-b-r-. ------------- Ī kār dubāri.
El diari és barat. ಈ ದ--ಪ-್-ಿಕೆ-ಅಗ್ಗ. ಈ ದಿ_____ ಅ___ ಈ ದ-ನ-ತ-ರ-ಕ- ಅ-್-. ------------------ ಈ ದಿನಪತ್ರಿಕೆ ಅಗ್ಗ. 0
Ī-d-nap--r-ke-ag--. Ī d__________ a____ Ī d-n-p-t-i-e a-g-. ------------------- Ī dinapatrike agga.

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada. Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...