Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   he ‫לרצות משהו‬

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

‫70 [שבעים]‬

70 [shiv\'im]

‫לרצות משהו‬

[lirtsot mashehu]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? ‫-- -------ה לעשן?‬ ‫-- / ה ר--- ל----- ‫-ת / ה ר-צ- ל-ש-?- ------------------- ‫את / ה רוצה לעשן?‬ 0
a---/-- ro-s-h/r-ts-h-le--sh--? a------ r------------ l-------- a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-'-s-e-? ------------------------------- atah/at rotseh/rotsah le'ashen?
Que li agradaria ballar a vostè? ‫את - - ר-צ--ל-קוד-‬ ‫-- / ה ר--- ל------ ‫-ת / ה ר-צ- ל-ק-ד-‬ -------------------- ‫את / ה רוצה לרקוד?‬ 0
at-h/-t r-tse--r-ts-h -i-qo-? a------ r------------ l------ a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-r-o-? ----------------------------- atah/at rotseh/rotsah lirqod?
Que li agradaria passejar a vostè? ‫א- --ה רו-- לטי---‬ ‫-- / ה ר--- ל------ ‫-ת / ה ר-צ- ל-י-ל-‬ -------------------- ‫את / ה רוצה לטייל?‬ 0
a---/------seh/--------etaye-? a------ r------------ l------- a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h l-t-y-l- ------------------------------ atah/at rotseh/rotsah letayel?
M’agradaria fumar. ‫א---רו-- לעש--‬ ‫--- ר--- ל----- ‫-נ- ר-צ- ל-ש-.- ---------------- ‫אני רוצה לעשן.‬ 0
ani ----e--r-t-ah ---as---. a-- r------------ l-------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-'-s-e-. --------------------------- ani rotseh/rotsah le'ashen.
Voldries un cigarret? ‫את ------צה -י-ר-ה.‬ ‫-- / ה ר--- ס------- ‫-ת / ה ר-צ- ס-ג-י-.- --------------------- ‫את / ה רוצה סיגריה.‬ 0
atah--- ---se--r-ts-h -igari--. a------ r------------ s-------- a-a-/-t r-t-e-/-o-s-h s-g-r-a-. ------------------------------- atah/at rotseh/rotsah sigariah.
(Ell) voldria foc. ‫-ו--ר-------‬ ‫--- ר--- א--- ‫-ו- ר-צ- א-.- -------------- ‫הוא רוצה אש.‬ 0
h--r--s------. h- r----- e--- h- r-t-e- e-h- -------------- hu rotseh esh.
M’agradaria beure alguna cosa. ‫אני ---ה -שת-- ---ו-‬ ‫--- ר--- ל---- מ----- ‫-נ- ר-צ- ל-ת-ת מ-ה-.- ---------------------- ‫אני רוצה לשתות משהו.‬ 0
a-i--ots--/-----h-li---o- -ashe-u. a-- r------------ l------ m------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-t-t m-s-e-u- ---------------------------------- ani rotseh/rotsah lishtot mashehu.
M’agradaria menjar alguna cosa. ‫-ני-ר--ה-----ל ----.‬ ‫--- ר--- ל---- מ----- ‫-נ- ר-צ- ל-כ-ל מ-ה-.- ---------------------- ‫אני רוצה לאכול משהו.‬ 0
an- r-tseh---t-ah le'-kh-l -ash-hu. a-- r------------ l------- m------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-'-k-o- m-s-e-u- ----------------------------------- ani rotseh/rotsah le'ekhol mashehu.
M’agradaria descansar una mica. ‫-נ- ---- ל-ו--ק-ת.‬ ‫--- ר--- ל--- ק---- ‫-נ- ר-צ- ל-ו- ק-ת-‬ -------------------- ‫אני רוצה לנוח קצת.‬ 0
a---rot---/r-t--h-l---ax -ts-t. a-- r------------ l----- q----- a-i r-t-e-/-o-s-h l-n-a- q-s-t- ------------------------------- ani rotseh/rotsah lanuax qtsat.
M’agradaria preguntar-li una cosa. ‫-ני-ר--- -שאו-----ך------‬ ‫--- ר--- ל---- א--- מ----- ‫-נ- ר-צ- ל-א-ל א-ת- מ-ה-.- --------------------------- ‫אני רוצה לשאול אותך משהו.‬ 0
an---ot-eh-ro-sah l-sh'-- o-----m---e-u. a-- r------------ l------ o---- m------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-s-'-l o-k-a m-s-e-u- ---------------------------------------- ani rotseh/rotsah lish'ol otkha mashehu.
M’agradaria demanar-li una cosa. ‫--- רוצה -ב-- ----מ----‬ ‫--- ר--- ל--- מ-- מ----- ‫-נ- ר-צ- ל-ק- מ-ך מ-ה-.- ------------------------- ‫אני רוצה לבקש ממך משהו.‬ 0
ani r--s--/rot-a- l-va-es--m-mkh- ------u. a-- r------------ l------- m----- m------- a-i r-t-e-/-o-s-h l-v-q-s- m-m-h- m-s-e-u- ------------------------------------------ ani rotseh/rotsah levaqesh mimkha mashehu.
M’agradaria convidar-li a una cosa. ‫-ני -וצה--ה-מי- -ות--‬ ‫--- ר--- ל----- א----- ‫-נ- ר-צ- ל-ז-י- א-ת-.- ----------------------- ‫אני רוצה להזמין אותך.‬ 0
ani -otse-/-otsa---e-az-in -t--a. a-- r------------ l------- o----- a-i r-t-e-/-o-s-h l-h-z-i- o-k-a- --------------------------------- ani rotseh/rotsah lehazmin otkha.
Què li agradaria prendre, si us plau? ‫מ- -ר-- - י?‬ ‫-- ת--- / י-- ‫-ה ת-צ- / י-‬ -------------- ‫מה תרצה / י?‬ 0
m-h --r-s-h/-ir-si? m-- t-------------- m-h t-r-s-h-t-r-s-? ------------------- mah tirtseh/tirtsi?
Voldria un cafè? ‫ת-צה-/-י--ש-ות-קפה-‬ ‫---- / י ל---- ק---- ‫-ר-ה / י ל-ת-ת ק-ה-‬ --------------------- ‫תרצה / י לשתות קפה?‬ 0
tirt--h--irtsi-l---to---a-eh? t------------- l------ q----- t-r-s-h-t-r-s- l-s-t-t q-f-h- ----------------------------- tirtseh/tirtsi lishtot qafeh?
O preferiria un te? ‫א--או-- ---י----פ--תה?‬ ‫-- א--- ת---- / פ- ת--- ‫-ו א-ל- ת-ד-ף / פ- ת-?- ------------------------ ‫או אולי תעדיף / פי תה?‬ 0
o----y-ta--d--/---a-i-i----? o u--- t--------------- t--- o u-a- t-'-d-f-t-'-d-f- t-h- ---------------------------- o ulay ta'adif/ta'adifi teh?
Ens agradaria anar a casa. ‫אנחנ--ר-צי- --סו- הבית--‬ ‫----- ר---- ל---- ה------ ‫-נ-נ- ר-צ-ם ל-ס-ע ה-י-ה-‬ -------------------------- ‫אנחנו רוצים לנסוע הביתה.‬ 0
aa-ax-u--otsim--i-s--- h---y---. a------ r----- l------ h-------- a-n-x-u r-t-i- l-n-o-a h-b-y-a-. -------------------------------- aanaxnu rotsim linso'a habaytah.
Voleu un taxi? ‫-רצו-מ-נ---‬ ‫---- מ------ ‫-ר-ו מ-נ-ת-‬ ------------- ‫תרצו מונית?‬ 0
ti--su-m----? t----- m----- t-r-s- m-n-t- ------------- tirtsu monit?
Voldrien trucar per telèfon. ‫ה- -----וצ-- /--- ---פן-‬ ‫-- / ן ר---- / ו- ל------ ‫-ם / ן ר-צ-ם / ו- ל-ל-ן-‬ -------------------------- ‫הם / ן רוצים / ות לטלפן.‬ 0
h-m/hen-ro---m--o--o--l---l---. h------ r------------ l-------- h-m-h-n r-t-i-/-o-s-t l-t-l-e-. ------------------------------- hem/hen rotsim/rotsot letalpen.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...