Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   hu valamit akarni, kedvelni, szeretni

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [hetven]

valamit akarni, kedvelni, szeretni

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? S-e-e--- -ohány---- --r---újtan-? S------- d--------- / r---------- S-e-e-n- d-h-n-o-n- / r-g-ú-t-n-? --------------------------------- Szeretne dohányozni / rágyújtani? 0
Que li agradaria ballar a vostè? S-er--ne -án-o--i? S------- t-------- S-e-e-n- t-n-o-n-? ------------------ Szeretne táncolni? 0
Que li agradaria passejar a vostè? S-e-et-e----á--i? S------- s------- S-e-e-n- s-t-l-i- ----------------- Szeretne sétálni? 0
M’agradaria fumar. Sze-e---k d--á---z-- - rá--ú-----. S-------- d--------- / r---------- S-e-e-n-k d-h-n-o-n- / r-g-ú-t-n-. ---------------------------------- Szeretnék dohányozni / rágyújtani. 0
Voldries un cigarret? Sz--e-n-l-egy c-ga-e-tát? S-------- e-- c---------- S-e-e-n-l e-y c-g-r-t-á-? ------------------------- Szeretnél egy cigarettát? 0
(Ell) voldria foc. Ő-tü-e- s-e-e---. Ő t---- s-------- Ő t-z-t s-e-e-n-. ----------------- Ő tüzet szeretne. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Sz---t-ék----- va-am-t. S-------- i--- v------- S-e-e-n-k i-n- v-l-m-t- ----------------------- Szeretnék inni valamit. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. S-e-----k enn- --la---. S-------- e--- v------- S-e-e-n-k e-n- v-l-m-t- ----------------------- Szeretnék enni valamit. 0
M’agradaria descansar una mica. Sze-e-n-- k-c-i--kip-h--ni------. S-------- k----- k-------- m----- S-e-e-n-m k-c-i- k-p-h-n-i m-g-m- --------------------------------- Szeretném kicsit kipihenni magam. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Sze-e-n-k-k-rd-----önt-l-v-lamit. S-------- k------- ö---- v------- S-e-e-n-k k-r-e-n- ö-t-l v-l-m-t- --------------------------------- Szeretnék kérdezni öntől valamit. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Sze-etné----------é-ni vala-ire. S-------- ö-- m------- v-------- S-e-e-n-m ö-t m-g-é-n- v-l-m-r-. -------------------------------- Szeretném önt megkérni valamire. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Szeretn---ö---m-g-í-n----lami--. S-------- ö-- m------- v-------- S-e-e-n-m ö-t m-g-í-n- v-l-m-r-. -------------------------------- Szeretném önt meghívni valamire. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Mit szer---e- ké--m? M-- s-------- k----- M-t s-e-e-n-, k-r-m- -------------------- Mit szeretne, kérem? 0
Voldria un cafè? S-e-e--- e-- k---t? S------- e-- k----- S-e-e-n- e-y k-v-t- ------------------- Szeretne egy kávét? 0
O preferiria un te? V--- i-ká------ --át---e--t--? V--- i----- e-- t--- s-------- V-g- i-k-b- e-y t-á- s-e-e-n-? ------------------------------ Vagy inkább egy teát szeretne? 0
Ens agradaria anar a casa. Haza ---re--é-k--enni. H--- s--------- m----- H-z- s-e-e-n-n- m-n-i- ---------------------- Haza szeretnénk menni. 0
Voleu un taxi? Sz--etn-----e-- --xi-? S---------- e-- t----- S-e-e-n-t-k e-y t-x-t- ---------------------- Szeretnétek egy taxit? 0
Voldrien trucar per telèfon. Te----n-l-i-sz--etné---. T---------- s----------- T-l-f-n-l-i s-e-e-n-n-k- ------------------------ Telefonálni szeretnének. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...