Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   ku to like something

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70[heftê]

to like something

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Hû- d------- c----- b--------? Hûn dixwazin cixarê bikişînin? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Hû- d------- d--- b----? Hûn dixwazin dans bikin? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Hû- d------- b---- g---? Hûn dixwazin biçin gerê? 0
M’agradaria fumar. Ez d------- c------- b--------. Ez dixwazim cixareyê bikişînim. 0
Voldries un cigarret? Hû- c--------- d-------? Hûn cixareyekî dixwazin? 0
(Ell) voldria foc. Ew a--- d------. Ew agir dixwaze. 0
M’agradaria beure alguna cosa. Ez d------- t------ v-----. Ez dixwazim tiştekî vexwim. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Ez d------- t------ b-----. Ez dixwazim tiştekî bixwim. 0
M’agradaria descansar una mica. Ez d------- p----- b---- x-- v----. Ez dixwazim piçekê bêhna xwe vedim. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. Ez d------- t------ j- w- b-------. Ez dixwazim teştekî ji we bipirsim. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Ez d------- t------ j- w- t--- b----. Ez dixwazim tiştekî ji we tika bikim. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. Ez d------- w- v------- t------. Ez dixwazim we vexwînim tiştekî. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? Hû- ç- d------- j- k----- x-- r-? Hûn çi dixwazin ji kerema xwe re? 0
Voldria un cafè? Hû- q-------- d-------? Hûn qehweyekê dixwazin? 0
O preferiria un te? An ç----- h-----------? An çayekê hildibijêrin? 0
Ens agradaria anar a casa. Em d------- b----- m---. Em dixwazin biçine malê. 0
Voleu un taxi? Hû- t------ d-------? Hûn texsiyê dixwazin? 0
Voldrien trucar per telèfon. Hu- d------- t------- b----. Hun dixwazin telefonê bikin. 0

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...