Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   am ሊፈቀድለት ይችላል

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [ሰባ ሶስት]

73 [seba sositi]

ሊፈቀድለት ይችላል

[fik’adi]

Tria com vols veure la traducció:   
català amhàric Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? እ-ድት-ዳ/ጂ ፍቃድ አ--ተካ----? እ------- ፍ-- አ--------- እ-ድ-ነ-/- ፍ-ድ አ-ኝ-ካ-/-ል- ----------------------- እንድትነዳ/ጂ ፍቃድ አግኝተካል/ሻል? 0
in-d---n-da/jī fik-adi -gin---e--li--ha--? i------------- f------ ā------------------ i-i-i-i-e-a-j- f-k-a-i ā-i-y-t-k-l-/-h-l-? ------------------------------------------ iniditineda/jī fik’adi āginyitekali/shali?
Que ja pots beure alcohol? አልኮል እን-ት---- ፍ-ድ---ኝ---/-ል? አ--- እ------- ፍ-- አ--------- አ-ኮ- እ-ድ-ጠ-/- ፍ-ድ አ-ኝ-ካ-/-ል- ---------------------------- አልኮል እንድትጠጣ/ጪ ፍቃድ አግኝተካል/ሻል? 0
ā----li i--------et’a/c-’- -i--ad----i---te-----sha--? ā------ i----------------- f------ ā------------------ ā-i-o-i i-i-i-i-’-t-a-c-’- f-k-a-i ā-i-y-t-k-l-/-h-l-? ------------------------------------------------------ ālikoli iniditit’et’a/ch’ī fik’adi āginyitekali/shali?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? ብ--ን-ሽን-ወደ ሌላ---ር -ሄድ --ድ አ-ኝተካል/--? ብ------ ወ- ሌ- ሃ-- መ-- ፍ-- አ--------- ብ-ህ-/-ን ወ- ሌ- ሃ-ር መ-ድ ፍ-ድ አ-ኝ-ካ-/-ል- ------------------------------------ ብቻህን/ሽን ወደ ሌላ ሃገር መሄድ ፍቃድ አግኝተካል/ሻል? 0
bi--a-i--/--in- -ede l--- h----- meh-di ----ad- --i--i---a-i/--ali? b-------------- w--- l--- h----- m----- f------ ā------------------ b-c-a-i-i-s-i-i w-d- l-l- h-g-r- m-h-d- f-k-a-i ā-i-y-t-k-l-/-h-l-? ------------------------------------------------------------------- bichahini/shini wede lēla hageri mehēdi fik’adi āginyitekali/shali?
poder ፈ-ድ ፈ-- ፈ-ድ --- ፈቃድ 0
fe--a-i f------ f-k-a-i ------- fek’adi
Podem fumar aquí? እ-ህ---ጨስ ይፈ---ና-? እ-- ለ--- ይ------- እ-ህ ለ-ጨ- ይ-ቀ-ል-ል- ----------------- እዚህ ለማጨስ ይፈቀድልናል? 0
i-īhi ---ac---s-----e--ed-l-nali? i---- l--------- y--------------- i-ī-i l-m-c-’-s- y-f-k-e-i-i-a-i- --------------------------------- izīhi lemach’esi yifek’edilinali?
Es pot fumar aquí? እዚ--ማጨስ -ተፈ-ደ ነው? እ-- ማ-- የ---- ነ-- እ-ህ ማ-ስ የ-ፈ-ደ ነ-? ----------------- እዚህ ማጨስ የተፈቀደ ነው? 0
i-īh--ma-h’e---yet-f-k-ed- -e-i? i---- m------- y---------- n---- i-ī-i m-c-’-s- y-t-f-k-e-e n-w-? -------------------------------- izīhi mach’esi yetefek’ede newi?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? በባ---ካ-- -ክፈ---ፈቀ-ል? በ--- ካ-- መ--- ይ----- በ-ን- ካ-ድ መ-ፈ- ይ-ቀ-ል- -------------------- በባንክ ካርድ መክፈል ይፈቀዳል? 0
be----ki-karid- m--------y-f--’e----? b------- k----- m------- y----------- b-b-n-k- k-r-d- m-k-f-l- y-f-k-e-a-i- ------------------------------------- bebaniki karidi mekifeli yifek’edali?
Es pot pagar amb xec? በ-ክ--ክፈል --ቀ-ል? በ-- መ--- ይ----- በ-ክ መ-ፈ- ይ-ቀ-ል- --------------- በቼክ መክፈል ይፈቀዳል? 0
b-ch-k- m-ki-e---yi-e-’--a--? b------ m------- y----------- b-c-ē-i m-k-f-l- y-f-k-e-a-i- ----------------------------- bechēki mekifeli yifek’edali?
Es pot pagar només en efectiu? በ-----ዘ- -ቻ -ክ-ል--ፈቀ-ል? በ-- ገ--- ብ- መ--- ይ----- በ-ሬ ገ-ዘ- ብ- መ-ፈ- ይ-ቀ-ል- ----------------------- በጥሬ ገንዘብ ብቻ መክፈል ይፈቀዳል? 0
be-’irē -----e-i-b-c-a --k----i --fe-’e--li? b------ g------- b---- m------- y----------- b-t-i-ē g-n-z-b- b-c-a m-k-f-l- y-f-k-e-a-i- -------------------------------------------- bet’irē genizebi bicha mekifeli yifek’edali?
Que puc trucar? አንዴ መደ---ይ-----ል? አ-- መ--- ይ------- አ-ዴ መ-ወ- ይ-ቀ-ል-ል- ----------------- አንዴ መደወል ይፈቀድልኛል? 0
ā-idē -ede---i yi--k’ed--i--al-? ā---- m------- y---------------- ā-i-ē m-d-w-l- y-f-k-e-i-i-y-l-? -------------------------------- ānidē medeweli yifek’edilinyali?
Que puc fer una pregunta? አን- ጥ-ት--ገር መጠየ- ይ-ቀ-ልኛል? አ-- ጥ-- ነ-- መ--- ይ------- አ-ዴ ጥ-ት ነ-ር መ-የ- ይ-ቀ-ል-ል- ------------------------- አንዴ ጥቂት ነገር መጠየቅ ይፈቀድልኛል? 0
ānid- t’i---t---e-e---m--’-yek’----fek’edili-y-l-? ā---- t------- n----- m--------- y---------------- ā-i-ē t-i-’-t- n-g-r- m-t-e-e-’- y-f-k-e-i-i-y-l-? -------------------------------------------------- ānidē t’ik’īti negeri met’eyek’i yifek’edilinyali?
Que puc dir alguna cosa? አ-ዴ--ቂት--ገ- መናገ- --ቀድ-ኛ-? አ-- ጥ-- ነ-- መ--- ይ------- አ-ዴ ጥ-ት ነ-ር መ-ገ- ይ-ቀ-ል-ል- ------------------------- አንዴ ጥቂት ነገር መናገር ይፈቀድልኛል? 0
ā---ē t--k’-t--n-ge-i--e-a-e---y--ek-ed--in-ali? ā---- t------- n----- m------- y---------------- ā-i-ē t-i-’-t- n-g-r- m-n-g-r- y-f-k-e-i-i-y-l-? ------------------------------------------------ ānidē t’ik’īti negeri menageri yifek’edilinyali?
(Ell) no pot dormir al parc. እ- በ-ርኩ---ጥ-እ-ዲተ- -----ደለትም። እ- በ--- ው-- እ---- አ--------- እ- በ-ር- ው-ጥ እ-ዲ-ኛ አ-ተ-ቀ-ለ-ም- ---------------------------- እሱ በፓርኩ ውስጥ እንዲተኛ አልተፈቀደለትም። 0
i-- --p----u wis-t-i-inid-ten-a ā-----e-’e--leti--. i-- b------- w------ i--------- ā------------------ i-u b-p-r-k- w-s-t-i i-i-ī-e-y- ā-i-e-e-’-d-l-t-m-. --------------------------------------------------- isu bepariku wisit’i inidītenya ālitefek’edeletimi.
(Ell) no pot dormir al cotxe. እ- --ኪ--ው-ጥ-እ---ኛ አልተፈ---ትም። እ- በ--- ው-- እ---- አ--------- እ- በ-ኪ- ው-ጥ እ-ዲ-ኛ አ-ተ-ቀ-ለ-ም- ---------------------------- እሱ በመኪና ውስጥ እንዲተኛ አልተፈቀደለትም። 0
i-u-be-e-īna ----t’---ni---enya -l-te-e-’-d--e-i-i. i-- b------- w------ i--------- ā------------------ i-u b-m-k-n- w-s-t-i i-i-ī-e-y- ā-i-e-e-’-d-l-t-m-. --------------------------------------------------- isu bemekīna wisit’i inidītenya ālitefek’edeletimi.
(Ell) no pot dormir a l’estació. እ- --ቡር-ጣ-ያ -ስ----ዲተኛ አ----ደለ-ም። እ- በ--- ጣ-- ው-- እ---- አ--------- እ- በ-ቡ- ጣ-ያ ው-ጥ እ-ዲ-ኛ አ-ተ-ቀ-ለ-ም- -------------------------------- እሱ በባቡር ጣቢያ ውስጥ እንዲተኛ አልተፈቀደለትም። 0
i-u----abu-- t’--ī-a wis-t-i---i-ī----- -------k---e-etim-. i-- b------- t------ w------ i--------- ā------------------ i-u b-b-b-r- t-a-ī-a w-s-t-i i-i-ī-e-y- ā-i-e-e-’-d-l-t-m-. ----------------------------------------------------------- isu bebaburi t’abīya wisit’i inidītenya ālitefek’edeletimi.
Podem seure? መቀ-ጥ -ፈቀድልናል? መ--- ይ------- መ-መ- ይ-ቀ-ል-ል- ------------- መቀመጥ ይፈቀድልናል? 0
mek’---t’- yi--k-e-ilina--? m--------- y--------------- m-k-e-e-’- y-f-k-e-i-i-a-i- --------------------------- mek’emet’i yifek’edilinali?
Podem rebre la carta? የ------ዝ--ማ----ግኘት--ፈ-ድል--? የ--- ዝ--- ማ-- ማ--- ይ------- የ-ግ- ዝ-ዝ- ማ-ጫ ማ-ኘ- ይ-ቀ-ል-ል- --------------------------- የምግብ ዝርዝር ማውጫ ማግኘት ይፈቀድልናል? 0
y--ig--i-zi--z-r--m-w-ch’---ag--y-t--y-f-k------n---? y------- z------- m------- m-------- y--------------- y-m-g-b- z-r-z-r- m-w-c-’- m-g-n-e-i y-f-k-e-i-i-a-i- ----------------------------------------------------- yemigibi ziriziri mawich’a maginyeti yifek’edilinali?
Podem pagar separadament? ለየብ---ክ----ፈ-ድ-ና-? ለ--- መ--- ይ------- ለ-ብ- መ-ፈ- ይ-ቀ-ል-ል- ------------------ ለየብቻ መክፈል ይፈቀድልናል? 0
l--e-ich- me---el- yi-ek--d-l---li? l-------- m------- y--------------- l-y-b-c-a m-k-f-l- y-f-k-e-i-i-a-i- ----------------------------------- leyebicha mekifeli yifek’edilinali?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!