Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   hu valamit szabad, lehet (-hat, -het)

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [hetvenhárom]

valamit szabad, lehet (-hat, -het)

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? V-z-the------- -ut--? V--------- m-- a----- V-z-t-e-s- m-r a-t-t- --------------------- Vezethetsz már autót? 0
Que ja pots beure alcohol? I-ats- -á- -l-o--lt? I----- m-- a-------- I-a-s- m-r a-k-h-l-? -------------------- Ihatsz már alkoholt? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? M-h--s- m-----y---- -ü-f-d-e? M------ m-- e------ k-------- M-h-t-z m-r e-y-d-l k-l-ö-r-? ----------------------------- Mehetsz már egyedül külfödre? 0
poder sz-bad-(-h--- ----) s----- (----- ----- s-a-a- (-h-t- --e-) ------------------- szabad (-hat, -het) 0
Podem fumar aquí? Do--nyo-ha------tt? D------------- i--- D-h-n-o-h-t-n- i-t- ------------------- Dohányozhatunk itt? 0
Es pot fumar aquí? S--ba- i-t--oh-----ni? S----- i-- d---------- S-a-a- i-t d-h-n-o-n-? ---------------------- Szabad itt dohányozni? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? (Szaba-)-----t itt--it---á-t----- fi-e-n-? (------- L---- i-- h------------- f------- (-z-b-d- L-h-t i-t h-t-l-á-t-á-a- f-z-t-i- ------------------------------------------ (Szabad) Lehet itt hitelkártyával fizetni? 0
Es pot pagar amb xec? (S--bad)---h-- it- cs----l--i-e---? (------- L---- i-- c------ f------- (-z-b-d- L-h-t i-t c-e-k-l f-z-t-i- ----------------------------------- (Szabad) Lehet itt csekkel fizetni? 0
Es pot pagar només en efectiu? C--k-k-szp---ze- l---- -ize--i? C--- k---------- l---- f------- C-a- k-s-p-n-z-l l-h-t f-z-t-i- ------------------------------- Csak készpénzzel lehet fizetni? 0
Que puc trucar? Szabad --l---ná-n--? S----- t------------ S-a-a- t-l-f-n-l-o-? -------------------- Szabad telefonálnom? 0
Que puc fer una pregunta? K-r--z--t-k-----mit? K---------- v------- K-r-e-h-t-k v-l-m-t- -------------------- Kérdezhetek valamit? 0
Que puc dir alguna cosa? M-nd----- v-la--t? M-------- v------- M-n-h-t-k v-l-m-t- ------------------ Mondhatok valamit? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Ne----------a-p-r-b-n. N-- a------ a p------- N-m a-u-h-t a p-r-b-n- ---------------------- Nem aludhat a parkban. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. N-- a-u-ha- -z a-tób-n. N-- a------ a- a------- N-m a-u-h-t a- a-t-b-n- ----------------------- Nem aludhat az autóban. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Ne--a--dha--a--á-ya-dva--n. N-- a------ a p------------ N-m a-u-h-t a p-l-a-d-a-o-. --------------------------- Nem aludhat a pályaudvaron. 0
Podem seure? Leülh--ünk? L---------- L-ü-h-t-n-? ----------- Leülhetünk? 0
Podem rebre la carta? K-ph--u-k -g--é-l-po-? K-------- e-- é------- K-p-a-u-k e-y é-l-p-t- ---------------------- Kaphatunk egy étlapot? 0
Podem pagar separadament? Fi---h-tü----ülö-? F---------- k----- F-z-t-e-ü-k k-l-n- ------------------ Fizethetünk külön? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!