Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   ka ნებართვა

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [სამოცდაცამეტი]

73 [samotsdatsamet\'i]

ნებართვა

[nebartva]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? მა---ნ-- ტ--ებ-- უ--ე-- უკ---გ--ვ-? მ------- ტ------ უ----- უ--- გ----- მ-ნ-ა-ი- ტ-რ-ბ-ს უ-ლ-ბ- უ-ვ- გ-ქ-ს- ----------------------------------- მანქანის ტარების უფლება უკვე გაქვს? 0
mankani--t'ar---- u---b- u---- --kvs? m------- t------- u----- u---- g----- m-n-a-i- t-a-e-i- u-l-b- u-'-e g-k-s- ------------------------------------- mankanis t'arebis upleba uk've gakvs?
Que ja pots beure alcohol? ა-კო--ლი- --ლე-ის უ-ლება------გ-ქვ-? ა-------- დ------ უ----- უ--- გ----- ა-კ-ჰ-ლ-ს დ-ლ-ვ-ს უ-ლ-ბ- უ-ვ- გ-ქ-ს- ------------------------------------ ალკოჰოლის დალევის უფლება უკვე გაქვს? 0
al--oh-lis-d-levi- --l-b------e--a-v-? a--------- d------ u----- u---- g----- a-k-o-o-i- d-l-v-s u-l-b- u-'-e g-k-s- -------------------------------------- alk'oholis dalevis upleba uk've gakvs?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? ს-ზღვ-რგ--ე- -ა-----ა---ავრე-ი---ფ-ება ---ე--აქვ-? ს----------- მ---- გ----------- უ----- უ--- გ----- ს-ზ-ვ-რ-ა-ე- მ-რ-ო გ-მ-ზ-ვ-ე-ი- უ-ლ-ბ- უ-ვ- გ-ქ-ს- -------------------------------------------------- საზღვარგარეთ მარტო გამგზავრების უფლება უკვე გაქვს? 0
sa--hv-r-ar-----rt----am--av-eb---u-le-- uk--- -ak-s? s------------ m----- g----------- u----- u---- g----- s-z-h-a-g-r-t m-r-'- g-m-z-v-e-i- u-l-b- u-'-e g-k-s- ----------------------------------------------------- sazghvargaret mart'o gamgzavrebis upleba uk've gakvs?
poder ნე-ართვა ნ------- ნ-ბ-რ-ვ- -------- ნებართვა 0
n-b--t-a n------- n-b-r-v- -------- nebartva
Podem fumar aquí? შ-იძ-ე-ა აქ--ოვ-იოთ? შ------- ა- მ------- შ-ი-ლ-ბ- ა- მ-ვ-ი-თ- -------------------- შეიძლება აქ მოვწიოთ? 0
s--id----- a----v-s'io-? s--------- a- m--------- s-e-d-l-b- a- m-v-s-i-t- ------------------------ sheidzleba ak movts'iot?
Es pot fumar aquí? ა---ო-ე-ა --იძლებ-? ა- მ----- შ-------- ა- მ-წ-ვ- შ-ი-ლ-ბ-? ------------------- აქ მოწევა შეიძლება? 0
ak mots'e-- s-ei-zle-a? a- m------- s---------- a- m-t-'-v- s-e-d-l-b-? ----------------------- ak mots'eva sheidzleba?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? ს-კრ-დ-ტო ბ------ გად-ხდა--ესაძ-ებელია? ს-------- ბ------ გ------ შ------------ ს-კ-ე-ი-ო ბ-რ-თ-თ გ-დ-ხ-ა შ-ს-ძ-ე-ე-ი-? --------------------------------------- საკრედიტო ბარათით გადახდა შესაძლებელია? 0
sa--re-it-----r---t gadakh-a shes--zle-e--a? s---------- b------ g------- s-------------- s-k-r-d-t-o b-r-t-t g-d-k-d- s-e-a-z-e-e-i-? -------------------------------------------- sak'redit'o baratit gadakhda shesadzlebelia?
Es pot pagar amb xec? ჩ-კით---დ---ა შ--ა--ე----ა? ჩ---- გ------ შ------------ ჩ-კ-თ გ-დ-ხ-ა შ-ს-ძ-ე-ე-ი-? --------------------------- ჩეკით გადახდა შესაძლებელია? 0
chek-it--adakhda-s----dz--bel-a? c------ g------- s-------------- c-e-'-t g-d-k-d- s-e-a-z-e-e-i-? -------------------------------- chek'it gadakhda shesadzlebelia?
Es pot pagar només en efectiu? მხოლოდ-ნ--დი--უ-ი--გ--ახდ-- -ესაძლ-ბ--ი? მ----- ნ---- ფ---- გ------- შ----------- მ-ო-ო- ნ-ღ-ი ფ-ლ-თ გ-დ-ხ-ა- შ-ს-ძ-ე-ე-ი- ---------------------------------------- მხოლოდ ნაღდი ფულით გადახდაა შესაძლებელი? 0
m-h--o- nag-di--ul-t -a-a---aa--he-adz-e--l-? m------ n----- p---- g-------- s------------- m-h-l-d n-g-d- p-l-t g-d-k-d-a s-e-a-z-e-e-i- --------------------------------------------- mkholod naghdi pulit gadakhdaa shesadzlebeli?
Que puc trucar? შე-ძლ--ა--რ-- --ვრ--ო? შ------- ე--- დ------- შ-ი-ლ-ბ- ე-თ- დ-ვ-ე-ო- ---------------------- შეიძლება ერთი დავრეკო? 0
s--i----ba -r-i----re---? s--------- e--- d-------- s-e-d-l-b- e-t- d-v-e-'-? ------------------------- sheidzleba erti davrek'o?
Que puc fer una pregunta? შეიძლ-ბ- --ღა----კითხ-? შ------- რ---- ვ------- შ-ი-ლ-ბ- რ-ღ-ც ვ-კ-თ-ო- ----------------------- შეიძლება რაღაც ვიკითხო? 0
sh--d------r-g--ts vik---kh-? s--------- r------ v--------- s-e-d-l-b- r-g-a-s v-k-i-k-o- ----------------------------- sheidzleba raghats vik'itkho?
Que puc dir alguna cosa? შ-იძ-ება --ღაც --ქვა? შ------- რ---- ვ----- შ-ი-ლ-ბ- რ-ღ-ც ვ-ქ-ა- --------------------- შეიძლება რაღაც ვთქვა? 0
sh--dzl-b--raghats----v-? s--------- r------ v----- s-e-d-l-b- r-g-a-s v-k-a- ------------------------- sheidzleba raghats vtkva?
(Ell) no pot dormir al parc. მ---პ---ში --ლი- -ფლებ- -- ---ს. მ-- პ----- ძ---- უ----- ა- ა---- მ-ს პ-რ-შ- ძ-ლ-ს უ-ლ-ბ- ა- ა-ვ-. -------------------------------- მას პარკში ძილის უფლება არ აქვს. 0
ma- p'a--'-hi d-i--s-up---a ---akvs. m-- p-------- d----- u----- a- a---- m-s p-a-k-s-i d-i-i- u-l-b- a- a-v-. ------------------------------------ mas p'ark'shi dzilis upleba ar akvs.
(Ell) no pot dormir al cotxe. მ-ს-მ----ნ-შ--ძ-ლ----ფლ--ა-ა----ვ-. მ-- მ-------- ძ---- უ----- ა- ა---- მ-ს მ-ნ-ა-ა-ი ძ-ლ-ს უ-ლ-ბ- ა- ა-ვ-. ----------------------------------- მას მანქანაში ძილის უფლება არ აქვს. 0
m-- -a----ash--d-i-i--up-e-- -r -k-s. m-- m--------- d----- u----- a- a---- m-s m-n-a-a-h- d-i-i- u-l-b- a- a-v-. ------------------------------------- mas mankanashi dzilis upleba ar akvs.
(Ell) no pot dormir a l’estació. მ-ს-ს-დ--რზე--ი--- უ-ლ-ბ- -რ---ვს. მ-- ს------- ძ---- უ----- ა- ა---- მ-ს ს-დ-უ-ზ- ძ-ლ-ს უ-ლ-ბ- ა- ა-ვ-. ---------------------------------- მას სადგურზე ძილის უფლება არ აქვს. 0
mas-s-d--rze-d-il----p-eba-a----vs. m-- s------- d----- u----- a- a---- m-s s-d-u-z- d-i-i- u-l-b- a- a-v-. ----------------------------------- mas sadgurze dzilis upleba ar akvs.
Podem seure? შ---ლ-ბა---ვსხ--თ? შ------- დ-------- შ-ი-ლ-ბ- დ-ვ-ხ-ე-? ------------------ შეიძლება დავსხდეთ? 0
s---dzle-- --v--hd-t? s--------- d--------- s-e-d-l-b- d-v-k-d-t- --------------------- sheidzleba davskhdet?
Podem rebre la carta? შ--ძ--ბა---ნ-- -ოგ--ტა---? შ------- მ---- მ---------- შ-ი-ლ-ბ- მ-ნ-უ მ-გ-ი-ა-ო-? -------------------------- შეიძლება მენიუ მოგვიტანოთ? 0
sheidz---a meniu-mog---'--ot? s--------- m---- m----------- s-e-d-l-b- m-n-u m-g-i-'-n-t- ----------------------------- sheidzleba meniu mogvit'anot?
Podem pagar separadament? შ-ი-ლ--- ც----ა--ე ---ა---ად--? შ------- ც-------- გ----------- შ-ი-ლ-ბ- ც-ლ-ც-ლ-ე გ-დ-ვ-ხ-დ-თ- ------------------------------- შეიძლება ცალ-ცალკე გადავიხადოთ? 0
sh----leba-t----ts-lk-- g-davi-hado-? s--------- t----------- g------------ s-e-d-l-b- t-a---s-l-'- g-d-v-k-a-o-? ------------------------------------- sheidzleba tsal-tsalk'e gadavikhadot?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!