Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   nl iets mogen

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [drieënzeventig]

iets mogen

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Mag j-j-a- a-to----e-? M-- j-- a- a---------- M-g j-j a- a-t-r-j-e-? ---------------------- Mag jij al autorijden? 0
Que ja pots beure alcohol? Mag -i--------oho---rink--? M-- j-- a- a------ d------- M-g j-j a- a-c-h-l d-i-k-n- --------------------------- Mag jij al alcohol drinken? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? M-- ji- ----llee---------t -u-ten----? M-- j-- a- a----- n--- h-- b---------- M-g j-j a- a-l-e- n-a- h-t b-i-e-l-n-? -------------------------------------- Mag jij al alleen naar het buitenland? 0
poder m---n m---- m-g-n ----- mogen 0
Podem fumar aquí? Mog----e -ier ro-e-? M---- w- h--- r----- M-g-n w- h-e- r-k-n- -------------------- Mogen we hier roken? 0
Es pot fumar aquí? Mag-je -i-r -o-e-? M-- j- h--- r----- M-g j- h-e- r-k-n- ------------------ Mag je hier roken? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Kan-j- --t---n k-e-----a----be-a--n? K-- j- m-- e-- k----------- b------- K-n j- m-t e-n k-e-i-t-a-r- b-t-l-n- ------------------------------------ Kan je met een kredietkaart betalen? 0
Es pot pagar amb xec? K-n-----e- ------e-u- b-tal-n? K-- j- m-- e-- c----- b------- K-n j- m-t e-n c-e-u- b-t-l-n- ------------------------------ Kan je met een cheque betalen? 0
Es pot pagar només en efectiu? Ka- je -l--e- --ar-conta-----t-len? K-- j- a----- m--- c------ b------- K-n j- a-l-e- m-a- c-n-a-t b-t-l-n- ----------------------------------- Kan je alleen maar contant betalen? 0
Que puc trucar? M-g i--eve--t---fonere-? M-- i- e--- t----------- M-g i- e-e- t-l-f-n-r-n- ------------------------ Mag ik even telefoneren? 0
Que puc fer una pregunta? Mag i- e--- -----v-a---? M-- i- e--- i--- v------ M-g i- e-e- i-t- v-a-e-? ------------------------ Mag ik even iets vragen? 0
Que puc dir alguna cosa? Ma- ik--v-n ------egg-n? M-- i- e--- i--- z------ M-g i- e-e- i-t- z-g-e-? ------------------------ Mag ik even iets zeggen? 0
(Ell) no pot dormir al parc. H-- -a---i-- in--et -ark slapen. H-- m-- n--- i- h-- p--- s------ H-j m-g n-e- i- h-t p-r- s-a-e-. -------------------------------- Hij mag niet in het park slapen. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. Hi----- n--t-i--de --to-s-ape-. H-- m-- n--- i- d- a--- s------ H-j m-g n-e- i- d- a-t- s-a-e-. ------------------------------- Hij mag niet in de auto slapen. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. H-j --- -i-t-----et s----on-------. H-- m-- n--- i- h-- s------ s------ H-j m-g n-e- i- h-t s-a-i-n s-a-e-. ----------------------------------- Hij mag niet in het station slapen. 0
Podem seure? Moge--we--aan zi-t--? M---- w- g--- z------ M-g-n w- g-a- z-t-e-? --------------------- Mogen we gaan zitten? 0
Podem rebre la carta? M---- w---e m-nuk--r--z---? M---- w- d- m-------- z---- M-g-n w- d- m-n-k-a-t z-e-? --------------------------- Mogen we de menukaart zien? 0
Podem pagar separadament? Mo---------art betal-n? M---- w- a---- b------- M-g-n w- a-a-t b-t-l-n- ----------------------- Mogen we apart betalen? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!