Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   sv få något

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [sjuttiotre]

få något

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Får--- r-----köra-bi-? F-- d- r---- k--- b--- F-r d- r-d-n k-r- b-l- ---------------------- Får du redan köra bil? 0
Que ja pots beure alcohol? F---d- ----n-dric----l-o---? F-- d- r---- d----- a------- F-r d- r-d-n d-i-k- a-k-h-l- ---------------------------- Får du redan dricka alkohol? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Få- ---re--n åka ensa-----m-an-s? F-- d- r---- å-- e---- u--------- F-r d- r-d-n å-a e-s-m u-o-l-n-s- --------------------------------- Får du redan åka ensam utomlands? 0
poder f- f- f- -- 0
Podem fumar aquí? F------r----hä-? F-- v- r--- h--- F-r v- r-k- h-r- ---------------- Får vi röka här? 0
Es pot fumar aquí? Få---an-röka --r? F-- m-- r--- h--- F-r m-n r-k- h-r- ----------------- Får man röka här? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Få---a- b-ta-----d-ko--ok-rt? F-- m-- b----- m-- k--------- F-r m-n b-t-l- m-d k-n-o-o-t- ----------------------------- Får man betala med kontokort? 0
Es pot pagar amb xec? Får --n-b-ta-a--ed c----? F-- m-- b----- m-- c----- F-r m-n b-t-l- m-d c-e-k- ------------------------- Får man betala med check? 0
Es pot pagar només en efectiu? Får m-- bara b--ala-kon-a-t? F-- m-- b--- b----- k------- F-r m-n b-r- b-t-l- k-n-a-t- ---------------------------- Får man bara betala kontant? 0
Que puc trucar? K---j-- få -ing---ä-? K-- j-- f- r---- h--- K-n j-g f- r-n-a h-r- --------------------- Kan jag få ringa här? 0
Que puc fer una pregunta? Får--ag---ra ----------ågot? F-- j-- b--- f---- o- n----- F-r j-g b-r- f-å-a o- n-g-t- ---------------------------- Får jag bara fråga om något? 0
Que puc dir alguna cosa? Få---a---ar- säga n----? F-- j-- b--- s--- n----- F-r j-g b-r- s-g- n-g-t- ------------------------ Får jag bara säga något? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Ha--f-r-in-e sova-- ----e-. H-- f-- i--- s--- i p------ H-n f-r i-t- s-v- i p-r-e-. --------------------------- Han får inte sova i parken. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. H-n f-r -nt- s-va i b-l--. H-- f-- i--- s--- i b----- H-n f-r i-t- s-v- i b-l-n- -------------------------- Han får inte sova i bilen. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Ha- f----nte sova-på -t-ti-ne-. H-- f-- i--- s--- p- s--------- H-n f-r i-t- s-v- p- s-a-i-n-n- ------------------------------- Han får inte sova på stationen. 0
Podem seure? F-r v- t- ---ts? F-- v- t- p----- F-r v- t- p-a-s- ---------------- Får vi ta plats? 0
Podem rebre la carta? Ka- -i ---me-y-? K-- v- f- m----- K-n v- f- m-n-n- ---------------- Kan vi få menyn? 0
Podem pagar separadament? Få- vi----a-a -a- -ör --g? F-- v- b----- v-- f-- s--- F-r v- b-t-l- v-r f-r s-g- -------------------------- Får vi betala var för sig? 0

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!