Manual de conversa

ca demanar alguna cosa   »   he ‫לבקש משהו‬

74 [setanta-quatre]

demanar alguna cosa

demanar alguna cosa

‫74 [שבעים וארבע]‬

74 [shiv\'im w\'arba]

‫לבקש משהו‬

[levaqesh mashehu]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
Em podríeu tallar els cabells? ‫אפשר--ה--פ-?‬ ‫---- ל------- ‫-פ-ר ל-ס-פ-?- -------------- ‫אפשר להסתפר?‬ 0
e--h-- ------ap-r? e----- l---------- e-s-a- l-h-s-a-e-? ------------------ efshar lehistaper?
No gaire curt, si us plau. ‫--ק---ל---צ---די.‬ ‫----- ל- ק-- מ---- ‫-ב-ש- ל- ק-ר מ-י-‬ ------------------- ‫בבקשה לא קצר מדי.‬ 0
b'v-qa---h--o -at--r --d-. b--------- l- q----- m---- b-v-q-s-a- l- q-t-a- m-d-. -------------------------- b'vaqashah lo qatsar midy.
Una mica més curt, si us plau. ‫--ק-- -----צ--יות-.‬ ‫----- ק-- ק-- י----- ‫-ב-ש- ק-ת ק-ר י-ת-.- --------------------- ‫בבקשה קצת קצר יותר.‬ 0
b-vaqa---- qts-t ---sa- -o---. b--------- q---- q----- y----- b-v-q-s-a- q-s-t q-t-a- y-t-r- ------------------------------ b'vaqashah qtsat qatsar yoter.
Em podríeu revelar les fotos? ‫ת--- /-י לפ-ח את----ונ---‬ ‫---- / י ל--- א- ה-------- ‫-ו-ל / י ל-ת- א- ה-מ-נ-ת-‬ --------------------------- ‫תוכל / י לפתח את התמונות?‬ 0
t----l--ukh-- ---a--a---t----m-no-? t------------ l------- e- h-------- t-k-a-/-u-h-i l-f-t-a- e- h-t-u-o-? ----------------------------------- tukhal/tukhli lefateax et hatmunot?
Les fotos són en el CD. ‫---ו--ת נמצא----ל הד-סק.‬ ‫------- נ----- ע- ה------ ‫-ת-ו-ו- נ-צ-ו- ע- ה-י-ק-‬ -------------------------- ‫התמונות נמצאות על הדיסק.‬ 0
ha---no---i-t---o--al--a---q. h------- n-------- a- h------ h-t-u-o- n-m-s-'-t a- h-d-s-. ----------------------------- hatmunot nimtsa'ot al hadisq.
Les fotos són a la càmera. ‫--מונו--נ--א-ת--מ-----‬ ‫------- נ----- ב------- ‫-ת-ו-ו- נ-צ-ו- ב-צ-מ-.- ------------------------ ‫התמונות נמצאות במצלמה.‬ 0
h-----ot---m-s--ot b-m-t--e--h. h------- n-------- b----------- h-t-u-o- n-m-s-'-t b-m-t-l-m-h- ------------------------------- hatmunot nimtsa'ot b'matslemah.
Em podríeu reparar el rellotge? ‫---- / --ל-ק- א- -שעון-‬ ‫---- / י ל--- א- ה------ ‫-ו-ל / י ל-ק- א- ה-ע-ן-‬ ------------------------- ‫תוכל / י לתקן את השעון?‬ 0
t--hal/t---l- ---aq-n et-ha-ha'--? t------------ l------ e- h-------- t-k-a-/-u-h-i l-t-q-n e- h-s-a-o-? ---------------------------------- tukhal/tukhli letaqen et hasha'on?
El vidre s’ha trencat. ‫----כ-- -ב-ר--‬ ‫------- ש------ ‫-ז-ו-י- ש-ו-ה-‬ ---------------- ‫הזכוכית שבורה.‬ 0
h-zk-uk-i- -hv----. h--------- s------- h-z-h-k-i- s-v-r-h- ------------------- hazkhukhit shvurah.
La bateria està descarregada. ‫---ללה -יק-.‬ ‫------ ר----- ‫-ס-ל-ה ר-ק-.- -------------- ‫הסוללה ריקה.‬ 0
has-l-lah-reyq--. h-------- r------ h-s-l-l-h r-y-a-. ----------------- hasolelah reyqah.
Em podríeu planxar la camisa? ‫---ל---י ל--- -ת -חו---?‬ ‫---- / י ל--- א- ה------- ‫-ו-ל / י ל-ה- א- ה-ו-צ-?- -------------------------- ‫תוכל / י לגהץ את החולצה?‬ 0
tu-hal-tuk-l--------ts-e- -a-ultsa-? t------------ l------- e- h--------- t-k-a-/-u-h-i l-g-h-t- e- h-x-l-s-h- ------------------------------------ tukhal/tukhli legahets et haxultsah?
Em podríeu netejar els pantalons? ‫-ו-ל---י--כ-- את ה-כנ-י-ם?‬ ‫---- / י ל--- א- ה--------- ‫-ו-ל / י ל-ב- א- ה-כ-ס-י-?- ---------------------------- ‫תוכל / י לכבס את המכנסיים?‬ 0
tu---l/-u--li -ekh--es--t-ha-i---a---m? t------------ l------- e- h------------ t-k-a-/-u-h-i l-k-a-e- e- h-m-k-n-s-y-? --------------------------------------- tukhal/tukhli lekhabes et hamikhnasaym?
Em podríeu arreglar les sabates? ‫תוכ- - --לת-ן את-הנע-י---‬ ‫---- / י ל--- א- ה-------- ‫-ו-ל / י ל-ק- א- ה-ע-י-ם-‬ --------------------------- ‫תוכל / י לתקן את הנעליים?‬ 0
t-k--l---kh-- l-t-q-n e------'alaym? t------------ l------ e- h---------- t-k-a-/-u-h-i l-t-q-n e- h-n-'-l-y-? ------------------------------------ tukhal/tukhli letaqen et hana'alaym?
Em podria donar foc? ‫תוכ- --י--תת-לי --?‬ ‫---- / י ל-- ל- א--- ‫-ו-ל / י ל-ת ל- א-?- --------------------- ‫תוכל / י לתת לי אש?‬ 0
t-kha-/t--hli la-e---i --h? t------------ l---- l- e--- t-k-a-/-u-h-i l-t-t l- e-h- --------------------------- tukhal/tukhli latet li esh?
Que teniu llumins o un encenedor? ‫יש ---ג-ר-רים-או ----?‬ ‫-- ל- ג------ א- מ----- ‫-ש ל- ג-ר-ר-ם א- מ-י-?- ------------------------ ‫יש לך גפרורים או מצית?‬ 0
yes- ---------- --f---im-o --t-it? y--- l--------- g------- o m------ y-s- l-k-a-l-k- g-f-u-i- o m-t-i-? ---------------------------------- yesh lekha/lakh gafrurim o metsit?
Que teniu un cendrer? ‫-ש ל--מ-פרה-‬ ‫-- ל- מ------ ‫-ש ל- מ-פ-ה-‬ -------------- ‫יש לך מאפרה?‬ 0
yesh -ekh--la-----'-f--ah? y--- l--------- m--------- y-s- l-k-a-l-k- m-'-f-r-h- -------------------------- yesh lekha/lakh ma'aferah?
Fuma puros vostè? ‫את-- ה מע-- /-- ------?‬ ‫-- / ה מ--- / ת ס------- ‫-ת / ה מ-ש- / ת ס-ג-י-?- ------------------------- ‫את / ה מעשן / ת סיגרים?‬ 0
at-h-a- ----s---/------enet-sig-r-m? a------ m------------------ s------- a-a-/-t m-'-s-e-/-e-a-h-n-t s-g-r-m- ------------------------------------ atah/at me'ashen/me'ashenet sigarim?
Fuma cigarrets vostè? ‫את /-- מ--- /-ת -----ו-?‬ ‫-- / ה מ--- / ת ס-------- ‫-ת / ה מ-ש- / ת ס-ג-י-ת-‬ -------------------------- ‫את / ה מעשן / ת סיגריות?‬ 0
at-h--t m-----en-m--a--e-et -iga-io-? a------ m------------------ s-------- a-a-/-t m-'-s-e-/-e-a-h-n-t s-g-r-o-? ------------------------------------- atah/at me'ashen/me'ashenet sigariot?
Fuma amb pipa vostè? ‫---- ה-מ----- ----טר-?‬ ‫-- / ה מ--- / ת מ------ ‫-ת / ה מ-ש- / ת מ-ט-ת-‬ ------------------------ ‫את / ה מעשן / ת מקטרת?‬ 0
ata-/------a--en---'as-ene- m-q-er-t? a------ m------------------ m-------- a-a-/-t m-'-s-e-/-e-a-h-n-t m-q-e-e-? ------------------------------------- atah/at me'ashen/me'ashenet miqteret?

Aprenentatge i lectura

L'aprenentatge i la lectura estan interconnectats. Per descomptat, això és especialment cert en l'aprenentatge de llengües estrangeres. Si es desitja aprendre una llengua nova, cal llegir molt. Llegint literatura en un altre idioma assimilem frases senceres. D'aquesta manera, el cervell pot aprendre lèxic i gramàtica dins d'un context. Això ens ajuda a retenir els continguts nous. La nostra memòria té moltíssimes més dificultats per aprendre paraules de aïlladament. En llegir aprenem el significat que les paraules poden tenir. Així acabem desenvolupant una sensació cap al nou idioma. Evidentment, la literatura en el nou idioma no ha de ser molt complicada. Les nararcions breus o les novel·les policíaques sovint són molt entretingudes. Els diaris tenen l'avantatge de ser sempre molt actuals. També els llibres infantils o els còmics són molt apropiats per l'aprenentatge. Les imatges faciliten la comprensió del nou idioma. No importa quin tipus de literatura s'esculli - l'únic important és que sigui entretinguda! Això significa que han de passar moltes coses en el relat perquè el llenguatge sigui variat. Si no trobes res apropiat, pots utilitzar llibres de text específics. Hi ha molts llibres amb textos senzills per a principiants. És important estar sempre acompanyat d'un diccionari a l'hora de llegir. I si no entens una paraula cal buscar-la de seguida. Durant la lectura nostre cervell es mostra actiu i aprèn la nova informació molt ràpid. Totes les paraules desconegudes s'han d'incloure en un fitxer. Així les podem repetir i memoritzar. També serveix d'ajuda pintar les paraules del text que ens són desconegudes. D'aquesta forma les reconeixerem de seguida en posteriors ocasions. Qui llegeix diàriament textos en una llengua en fa grans progressos molt ràpidament. Ja que el nostre cervell aviat aprèn a imitar el nou idioma. Pot passar fins i tot que en algun moment comencem ja a pensar també en aquesta llengua...