Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   ar ‫إبداء الأسباب 2‬

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

‫76 [ستة وسبعون]‬

76 [stat wasabeun]

‫إبداء الأسباب 2‬

['iibida' al'asbab 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Per què no vas venir? ‫ل---ل- ----؟‬ ‫--- ل- ت----- ‫-م- ل- ت-ت-؟- -------------- ‫لما لم تأتِ؟‬ 0
l-a -- t--i? l-- l- t---- l-a l- t-t-? ------------ lma lm tati?
Estava malalt / -a. ‫ك-ت--ري-اً-‬ ‫--- م------- ‫-ن- م-ي-ا-.- ------------- ‫كنت مريضاً.‬ 0
k-t --yd---. k-- m------- k-t m-y-a-n- ------------ knt mrydaan.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. ‫ل--آ-ِ--أ-ي --ت--ر--اً-‬ ‫-- آ-- ل--- ك-- م------- ‫-م آ-ِ ل-ن- ك-ت م-ي-ا-.- ------------------------- ‫لم آتِ لأني كنت مريضاً.‬ 0
l--at li---i- k--t-mr-----. l- a- l------ k--- m------- l- a- l-'-n-y k-n- m-y-a-n- --------------------------- lm at li'aniy kunt mrydaan.
Per què no va venir (ella)? ‫لم- ل- تأت -ي؟‬ ‫--- ل- ت-- ه--- ‫-م- ل- ت-ت ه-؟- ---------------- ‫لما لم تأت هي؟‬ 0
lm- -------hy? l-- l- t-- h-- l-a l- t-t h-? -------------- lma lm tat hy?
Estava cansada. ‫--نت ---ان-.‬ ‫---- ت------- ‫-ا-ت ت-ب-ن-.- -------------- ‫كانت تعبانة.‬ 0
kaa-- -i-ba-t. k---- t------- k-a-t t-e-a-t- -------------- kaant tiebant.
No va venir perquè estava cansada. ‫-- ت-ـت-لأن---ك--- تع-انة.‬ ‫-- ت--- ل---- ك--- ت------- ‫-م ت-ـ- ل-ن-ا ك-ن- ت-ب-ن-.- ---------------------------- ‫لم تأـت لأنها كانت تعبانة.‬ 0
lm-ta-a--li'-n-h---a-a- t-e--na--. l- t---- l------- k---- t--------- l- t-'-t l-'-n-h- k-n-t t-e-a-a-a- ---------------------------------- lm ta'at li'anaha kanat tiebanata.
Per què no ha vingut (ell)? ‫-ما-ل--ي----‬ ‫--- ل- ي-- ؟- ‫-م- ل- ي-ت ؟- -------------- ‫لما لم يأت ؟‬ 0
l-a lam yat ? l-- l-- y-- ? l-a l-m y-t ? ------------- lma lam yat ?
No en tenia ganes. ‫-- تكن لد-ه ا-ر---.‬ ‫-- ت-- ل--- ا------- ‫-م ت-ن ل-ي- ا-ر-ب-.- --------------------- ‫لم تكن لديه الرغبة.‬ 0
lm -a-un la-a-h-a--a--b-t-. l- t---- l----- a---------- l- t-k-n l-d-y- a-r-g-b-t-. --------------------------- lm takun ladayh alraghbata.
No ha vingut perquè no en tenia ganes. ‫-م-يأ- -----ل--ت-- ---- -ل--بة.‬ ‫-- ي-- ل--- ل- ت-- ل--- ا------- ‫-م ي-ت ل-ن- ل- ت-ن ل-ي- ا-ر-ب-.- --------------------------------- ‫لم يأت لأنه لم تكن لديه الرغبة.‬ 0
l----a- --'---- -- tak-n-la-ay--alra--b-ta. l-- y-- l------ l- t---- l----- a---------- l-m y-t l-'-n-h l- t-k-n l-d-y- a-r-g-b-t-. ------------------------------------------- lam yat li'anah lm takun ladayh alraghbata.
Per què no heu vingut? ‫---ا--- ت-توا؟‬ ‫---- ل- ت------ ‫-ل-ا ل- ت-ت-ا-‬ ---------------- ‫ولما لم تأتوا؟‬ 0
wl---a--m tatu-؟ w----- l- t----- w-a-a- l- t-t-u- ---------------- wlamaa lm tatuu؟
El cotxe se’ns va espatllar. ‫--ار--ا -انت مع---.‬ ‫------- ك--- م------ ‫-ي-ر-ن- ك-ن- م-ط-ة-‬ --------------------- ‫سيارتنا كانت معطلة.‬ 0
is------a ------m-etil-ta. i-------- k---- m--------- i-y-r-t-a k-n-t m-e-i-a-a- -------------------------- isyaratna kanat muetilata.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. ‫-- -أ- لأن س--ر--- كا-ت-م---ة.‬ ‫-- ن-- ل-- س------ ك--- م------ ‫-م ن-ت ل-ن س-ا-ت-ا ك-ن- م-ط-ة-‬ -------------------------------- ‫لم نأت لأن سيارتنا كانت معطلة.‬ 0
l- na--li---- sa-aa--tana ka-at ----il--a. l- n-- l----- s---------- k---- m--------- l- n-t l-'-n- s-y-a-a-a-a k-n-t m-e-i-a-a- ------------------------------------------ lm nat li'ana sayaaratana kanat muetilata.
Per què no ha vingut la gent? ‫ل-- -- ي-- ال-ا-؟‬ ‫--- ل- ي-- ا------ ‫-م- ل- ي-ت ا-ن-س-‬ ------------------- ‫لما لم يأت الناس؟‬ 0
l---lam--a- aln-as? l-- l-- y-- a------ l-a l-m y-t a-n-a-? ------------------- lma lam yat alnaas?
Han perdut el tren. ‫قد--ا-ه- -ل-ط--.‬ ‫-- ف---- ا------- ‫-د ف-ت-م ا-ق-ا-.- ------------------ ‫قد فاتهم القطار.‬ 0
qd f---hi---l--tara. q- f------ a-------- q- f-t-h-m a-q-t-r-. -------------------- qd fatihim alqatara.
No han vingut perquè han perdut el tren. ‫ل- يأ-و--ل-ن ا-قط-----ت---‬ ‫-- ي---- ل-- ا----- ف------ ‫-م ي-ت-ا ل-ن ا-ق-ا- ف-ت-م-‬ ---------------------------- ‫لم يأتوا لأن القطار فاتهم.‬ 0
l--ya-uu-l---n- a--i--r fa---a--. l- y---- l----- a------ f-------- l- y-t-u l-'-n- a-q-t-r f-t-h-m-. --------------------------------- lm yatuu li'ana alqitar fatahama.
Per què no has vingut? ‫---- -- تأ- أ-ت-‬ ‫---- ل- ت-- أ---- ‫-ل-ا ل- ت-ت أ-ت-‬ ------------------ ‫ولما لم تأت أنت؟‬ 0
w-ama-l--tat -a--a? w---- l- t-- '----- w-a-a l- t-t '-n-a- ------------------- wlama lm tat 'anta?
No podia. ‫ل- --مح----‬ ‫-- ي--- ل--- ‫-م ي-م- ل-.- ------------- ‫لم يسمح لي.‬ 0
l- ya---h-ly. l- y----- l-- l- y-s-a- l-. ------------- lm yasmah ly.
No he vingut perquè no podia fer-ho. ‫---آ- --ن-----ي-م--لي.‬ ‫-- آ- ل--- ل- ي--- ل--- ‫-م آ- ل-ن- ل- ي-م- ل-.- ------------------------ ‫لم آت لأنه لم يسمح لي.‬ 0
l-m-a------n-h-l- --s----li. l-- a- l------ l- y----- l-- l-m a- l-'-n-h l- y-s-a- l-. ---------------------------- lam at li'anah lm yusmah li.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...