Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   bg аргументирам нещо 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [седемдесет и шест]

76 [sedemdeset i shest]

аргументирам нещо 2

[argumentiram neshcho 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Per què no vas venir? Т- --що--е--о---? Т- з--- н- д----- Т- з-щ- н- д-й-е- ----------------- Ти защо не дойде? 0
Ti z---ch---e---y-e? T- z------ n- d----- T- z-s-c-o n- d-y-e- -------------------- Ti zashcho ne doyde?
Estava malalt / -a. Аз бя--боле- - -ол--. А- б-- б---- / б----- А- б-х б-л-н / б-л-а- --------------------- Аз бях болен / болна. 0
A---yak--b--en-/------. A- b---- b---- / b----- A- b-a-h b-l-n / b-l-a- ----------------------- Az byakh bolen / bolna.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. А---е-дойдо-- з-щото б-- -олен-/-б-л--. А- н- д------ з----- б-- б---- / б----- А- н- д-й-о-, з-щ-т- б-х б-л-н / б-л-а- --------------------------------------- Аз не дойдох, защото бях болен / болна. 0
A-----d--dokh- -as-cho-o--yakh -ol------o--a. A- n- d------- z-------- b---- b---- / b----- A- n- d-y-o-h- z-s-c-o-o b-a-h b-l-n / b-l-a- --------------------------------------------- Az ne doydokh, zashchoto byakh bolen / bolna.
Per què no va venir (ella)? Защо--- н--дойд-? З--- т- н- д----- З-щ- т- н- д-й-е- ----------------- Защо тя не дойде? 0
Za----o ty- ne doyde? Z------ t-- n- d----- Z-s-c-o t-a n- d-y-e- --------------------- Zashcho tya ne doyde?
Estava cansada. Т--бе-е--м--е--. Т- б--- у------- Т- б-ш- у-о-е-а- ---------------- Тя беше уморена. 0
T---bes-- um---n-. T-- b---- u------- T-a b-s-e u-o-e-a- ------------------ Tya beshe umorena.
No va venir perquè estava cansada. Т--н--дойде--з-щ--- беш----о-е--. Т- н- д----- з----- б--- у------- Т- н- д-й-е- з-щ-т- б-ш- у-о-е-а- --------------------------------- Тя не дойде, защото беше уморена. 0
Ty- ---doyd-, z-shc---o-be--e um---n-. T-- n- d----- z-------- b---- u------- T-a n- d-y-e- z-s-c-o-o b-s-e u-o-e-a- -------------------------------------- Tya ne doyde, zashchoto beshe umorena.
Per què no ha vingut (ell)? За-о-той-не д--д-? З--- т-- н- д----- З-щ- т-й н- д-й-е- ------------------ Защо той не дойде? 0
Za---h----y--e-d----? Z------ t-- n- d----- Z-s-c-o t-y n- d-y-e- --------------------- Zashcho toy ne doyde?
No en tenia ganes. Той --м-ш- -ел--ие. Т-- н----- ж------- Т-й н-м-ш- ж-л-н-е- ------------------- Той нямаше желание. 0
To--ny----he-z-el--i-. T-- n------- z-------- T-y n-a-a-h- z-e-a-i-. ---------------------- Toy nyamashe zhelanie.
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Той-не д--де,-защ-то н-м-ш- же-ание. Т-- н- д----- з----- н----- ж------- Т-й н- д-й-е- з-щ-т- н-м-ш- ж-л-н-е- ------------------------------------ Той не дойде, защото нямаше желание. 0
To--n---oyd-, zas-ch-t--ny---she----l---e. T-- n- d----- z-------- n------- z-------- T-y n- d-y-e- z-s-c-o-o n-a-a-h- z-e-a-i-. ------------------------------------------ Toy ne doyde, zashchoto nyamashe zhelanie.
Per què no heu vingut? З--о -е -о-до-т-? З--- н- д-------- З-щ- н- д-й-о-т-? ----------------- Защо не дойдохте? 0
Z--h-ho--- ----ok-te? Z------ n- d--------- Z-s-c-o n- d-y-o-h-e- --------------------- Zashcho ne doydokhte?
El cotxe se’ns va espatllar. К---та-ни----овр--ена. К----- н- е п--------- К-л-т- н- е п-в-е-е-а- ---------------------- Колата ни е повредена. 0
Ko-ata ni y--povre-en-. K----- n- y- p--------- K-l-t- n- y- p-v-e-e-a- ----------------------- Kolata ni ye povredena.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Ни- -е-дой-охм---защ-----о-----н- е -о---д-на. Н-- н- д-------- з----- к----- н- е п--------- Н-е н- д-й-о-м-, з-щ-т- к-л-т- н- е п-в-е-е-а- ---------------------------------------------- Ние не дойдохме, защото колата ни е повредена. 0
N-e -- --y--k-me, ------ot- -o---- -- -e--ov-e-ena. N-- n- d--------- z-------- k----- n- y- p--------- N-e n- d-y-o-h-e- z-s-c-o-o k-l-t- n- y- p-v-e-e-a- --------------------------------------------------- Nie ne doydokhme, zashchoto kolata ni ye povredena.
Per què no ha vingut la gent? Защо--орат--н----й-оха? З--- х----- н- д------- З-щ- х-р-т- н- д-й-о-а- ----------------------- Защо хората не дойдоха? 0
Zashc-- -ho-a-a -e-do---kha? Z------ k------ n- d-------- Z-s-c-o k-o-a-a n- d-y-o-h-? ---------------------------- Zashcho khorata ne doydokha?
Han perdut el tren. Т----пу-наха-в--к-. Т- и-------- в----- Т- и-п-с-а-а в-а-а- ------------------- Те изпуснаха влака. 0
Te-iz-usn--ha -l--a. T- i--------- v----- T- i-p-s-a-h- v-a-a- -------------------- Te izpusnakha vlaka.
No han vingut perquè han perdut el tren. Т- не -----х-----щот----пусн-ха--л-к-. Т- н- д------- з----- и-------- в----- Т- н- д-й-о-а- з-щ-т- и-п-с-а-а в-а-а- -------------------------------------- Те не дойдоха, защото изпуснаха влака. 0
T---e-doydok--- za-----t- -zpu-na-h- -l-ka. T- n- d-------- z-------- i--------- v----- T- n- d-y-o-h-, z-s-c-o-o i-p-s-a-h- v-a-a- ------------------------------------------- Te ne doydokha, zashchoto izpusnakha vlaka.
Per què no has vingut? Защо -- -о-де? З--- н- д----- З-щ- н- д-й-е- -------------- Защо не дойде? 0
Za-h-h---- do-d-? Z------ n- d----- Z-s-c-o n- d-y-e- ----------------- Zashcho ne doyde?
No podia. Н- б-ваш-. Н- б------ Н- б-в-ш-. ---------- Не биваше. 0
Ne---v--h-. N- b------- N- b-v-s-e- ----------- Ne bivashe.
No he vingut perquè no podia fer-ho. А---е --йдо-, з--о---н--б-в-ше. А- н- д------ з----- н- б------ А- н- д-й-о-, з-щ-т- н- б-в-ш-. ------------------------------- Аз не дойдох, защото не биваше. 0
A- ---d--d-----z----hoto-n- -iv---e. A- n- d------- z-------- n- b------- A- n- d-y-o-h- z-s-c-o-o n- b-v-s-e- ------------------------------------ Az ne doydokh, zashchoto ne bivashe.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...