Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   bs nešto obrazložiti 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [sedamdeset i šest]

nešto obrazložiti 2

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Per què no vas venir? Zašt- ni-i -o--o-/--oš--? Z---- n--- d---- / d----- Z-š-o n-s- d-š-o / d-š-a- ------------------------- Zašto nisi došao / došla? 0
Estava malalt / -a. B-- --bil- sa- -o-esta----b---sna. B-- / b--- s-- b------- / b------- B-o / b-l- s-m b-l-s-a- / b-l-s-a- ---------------------------------- Bio / bila sam bolestan / bolesna. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ja-n---- -o--o-/ -oš--, --r sam-b-o-b-lest-n /-bil- bo--sn-. J- n---- d---- / d----- j-- s-- b-- b------- / b--- b------- J- n-s-m d-š-o / d-š-a- j-r s-m b-o b-l-s-a- / b-l- b-l-s-a- ------------------------------------------------------------ Ja nisam došao / došla, jer sam bio bolestan / bila bolesna. 0
Per què no va venir (ella)? Z-št--on- -----d-šl-? Z---- o-- n--- d----- Z-š-o o-a n-j- d-š-a- --------------------- Zašto ona nije došla? 0
Estava cansada. O-a-je----a umo---. O-- j- b--- u------ O-a j- b-l- u-o-n-. ------------------- Ona je bila umorna. 0
No va venir perquè estava cansada. On- n-----oš----jer je--il- u--rna. O-- n--- d----- j-- j- b--- u------ O-a n-j- d-š-a- j-r j- b-l- u-o-n-. ----------------------------------- Ona nije došla, jer je bila umorna. 0
Per què no ha vingut (ell)? Z-št--o- -i-e--o---? Z---- o- n--- d----- Z-š-o o- n-j- d-š-o- -------------------- Zašto on nije došao? 0
No en tenia ganes. O- -------ao -olj-. O- n--- i--- v----- O- n-j- i-a- v-l-e- ------------------- On nije imao volje. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. On----e d-š-o--je---i-----ao-vol--. O- n--- d----- j-- n--- i--- v----- O- n-j- d-š-o- j-r n-j- i-a- v-l-e- ----------------------------------- On nije došao, jer nije imao volje. 0
Per què no heu vingut? Za-to--i-n-s-- -----? Z---- v- n---- d----- Z-š-o v- n-s-e d-š-i- --------------------- Zašto vi niste došli? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Na- aut---- po-var--. N-- a--- j- p-------- N-š a-t- j- p-k-a-e-. --------------------- Naš auto je pokvaren. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Mi--is-o d-šli, j-- j---a- -u------v--e-. M- n---- d----- j-- j- n-- a--- p-------- M- n-s-o d-š-i- j-r j- n-š a-t- p-k-a-e-. ----------------------------------------- Mi nismo došli, jer je naš auto pokvaren. 0
Per què no ha vingut la gent? Zaš-- lj--i-n-------li? Z---- l---- n--- d----- Z-š-o l-u-i n-s- d-š-i- ----------------------- Zašto ljudi nisu došli? 0
Han perdut el tren. Prop-s---i-su v--. P--------- s- v--- P-o-u-t-l- s- v-z- ------------------ Propustili su voz. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. O-i--i---d-š--- --r su -ropu-ti---v-z. O-- n--- d----- j-- s- p--------- v--- O-i n-s- d-š-i- j-r s- p-o-u-t-l- v-z- -------------------------------------- Oni nisu došli, jer su propustili voz. 0
Per què no has vingut? Z-što-ti ---i doš-o-/-doš-a? Z---- t- n--- d---- / d----- Z-š-o t- n-s- d-š-o / d-š-a- ---------------------------- Zašto ti nisi došao / došla? 0
No podia. J----sa- -m---/ ----la. J- n---- s--- / s------ J- n-s-m s-i- / s-j-l-. ----------------------- Ja nisam smio / smjela. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. J- -i-----oš-o --doš-a- je- n------mi--/ -mj-l-. J- n---- d---- / d----- j-- n---- s--- / s------ J- n-s-m d-š-o / d-š-a- j-r n-s-m s-i- / s-j-l-. ------------------------------------------------ Ja nisam došao / došla, jer nisam smio / smjela. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...