Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   et midagi põhjendama 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [seitsekümmend kuus]

midagi põhjendama 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Per què no vas venir? Mik---- -i -uln-d? M--- s- e- t------ M-k- s- e- t-l-u-? ------------------ Miks sa ei tulnud? 0
Estava malalt / -a. Ma olin----g-. M- o--- h----- M- o-i- h-i-e- -------------- Ma olin haige. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. M--ei-tu-nu-, -e-t-m---l-- h-ige. M- e- t------ s--- m- o--- h----- M- e- t-l-u-, s-s- m- o-i- h-i-e- --------------------------------- Ma ei tulnud, sest ma olin haige. 0
Per què no va venir (ella)? Miks--a ---t-ln-d? M--- t- e- t------ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks ta ei tulnud? 0
Estava cansada. T- oli-v-s-n--. T- o-- v------- T- o-i v-s-n-d- --------------- Ta oli väsinud. 0
No va venir perquè estava cansada. T- e- -u--ud,---s- t--oli-v--i-ud. T- e- t------ s--- t- o-- v------- T- e- t-l-u-, s-s- t- o-i v-s-n-d- ---------------------------------- Ta ei tulnud, sest ta oli väsinud. 0
Per què no ha vingut (ell)? Mi-- ta e- tul--d? M--- t- e- t------ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks ta ei tulnud? 0
No en tenia ganes. T----i o--ud--u--. T-- e- o---- t---- T-l e- o-n-d t-j-. ------------------ Tal ei olnud tuju. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Ta -i --------s--t---l-ei-olnu---u--. T- e- t------ s--- t-- e- o---- t---- T- e- t-l-u-, s-s- t-l e- o-n-d t-j-. ------------------------------------- Ta ei tulnud, sest tal ei olnud tuju. 0
Per què no heu vingut? Mi---te ei t--nu-? M--- t- e- t------ M-k- t- e- t-l-u-? ------------------ Miks te ei tulnud? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M-ie --to on ----i. M--- a--- o- k----- M-i- a-t- o- k-t-i- ------------------- Meie auto on katki. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. M- -- -u-n-d,---s- -- -ut- on -at--. M- e- t------ s--- m- a--- o- k----- M- e- t-l-u-, s-s- m- a-t- o- k-t-i- ------------------------------------ Me ei tulnud, sest me auto on katki. 0
Per què no ha vingut la gent? M--s--ee----im-se---- -ul-u-? M--- n--- i------- e- t------ M-k- n-e- i-i-e-e- e- t-l-u-? ----------------------------- Miks need inimesed ei tulnud? 0
Han perdut el tren. N-d j--d r-ngi-- maha. N-- j--- r------ m---- N-d j-i- r-n-i-t m-h-. ---------------------- Nad jäid rongist maha. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. N-- -- --ln-d--ses- jäid r-ng-s--m--a. N-- e- t------ s--- j--- r------ m---- N-d e- t-l-u-, s-s- j-i- r-n-i-t m-h-. -------------------------------------- Nad ei tulnud, sest jäid rongist maha. 0
Per què no has vingut? M-ks s- e--t-l--d? M--- s- e- t------ M-k- s- e- t-l-u-? ------------------ Miks sa ei tulnud? 0
No podia. M---- toht--u-. M- e- t-------- M- e- t-h-i-u-. --------------- Ma ei tohtinud. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. Ma -- tu--ud--s--t--a-e--t----nu-. M- e- t------ s--- m- e- t-------- M- e- t-l-u-, s-s- m- e- t-h-i-u-. ---------------------------------- Ma ei tulnud, sest ma ei tohtinud. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...