Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   fi perustella jotakin 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [seitsemänkymmentäkuusi]

perustella jotakin 2

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Per què no vas venir? Mik-i-e---u--ut? M---- e- t------ M-k-i e- t-l-u-? ---------------- Miksi et tullut? 0
Estava malalt / -a. O-i- k----. O--- k----- O-i- k-p-ä- ----------- Olin kipeä. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. En-tu-lut, -os----lin ---eä. E- t------ k---- o--- k----- E- t-l-u-, k-s-a o-i- k-p-ä- ---------------------------- En tullut, koska olin kipeä. 0
Per què no va venir (ella)? M-k------------llut? M---- h-- e- t------ M-k-i h-n e- t-l-u-? -------------------- Miksi hän ei tullut? 0
Estava cansada. H-n o----äsy-y-. H-- o-- v------- H-n o-i v-s-n-t- ---------------- Hän oli väsynyt. 0
No va venir perquè estava cansada. H-n--i -u-lut,-k--ka---- -ä----t. H-- e- t------ k---- o-- v------- H-n e- t-l-u-, k-s-a o-i v-s-n-t- --------------------------------- Hän ei tullut, koska oli väsynyt. 0
Per què no ha vingut (ell)? Mik----än ei t---ut? M---- h-- e- t------ M-k-i h-n e- t-l-u-? -------------------- Miksi hän ei tullut? 0
No en tenia ganes. Hän-- -i---v---anu-. H---- e- h---------- H-n-ä e- h-v-t-a-u-. -------------------- Häntä ei huvittanut. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. H-n ----ul-ut- kos-- -ä-tä e----v--t----. H-- e- t------ k---- h---- e- h---------- H-n e- t-l-u-, k-s-a h-n-ä e- h-v-t-a-u-. ----------------------------------------- Hän ei tullut, koska häntä ei huvittanut. 0
Per què no heu vingut? Mik-i -- --te-t-l----? M---- t- e--- t------- M-k-i t- e-t- t-l-e-t- ---------------------- Miksi te ette tulleet? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Au-omme on -----. A------ o- r----- A-t-m-e o- r-k-i- ----------------- Automme on rikki. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. M- emm- -u-l-------sk--m--d-n au--m----- -ikk-. M- e--- t------- k---- m----- a------ o- r----- M- e-m- t-l-e-t- k-s-a m-i-ä- a-t-m-e o- r-k-i- ----------------------------------------------- Me emme tulleet, koska meidän automme on rikki. 0
Per què no ha vingut la gent? M-ks---h----t ei--t t-lleet? M---- i------ e---- t------- M-k-i i-m-s-t e-v-t t-l-e-t- ---------------------------- Miksi ihmiset eivät tulleet? 0
Han perdut el tren. H- myö---tyiv-t ---a-ta. H- m----------- j------- H- m-ö-ä-t-i-ä- j-n-s-a- ------------------------ He myöhästyivät junasta. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. H- -iv----u-lee-- -o-k- --öhäs-y--ä- -u--s--. H- e---- t------- k---- m----------- j------- H- e-v-t t-l-e-t- k-s-a m-ö-ä-t-i-ä- j-n-s-a- --------------------------------------------- He eivät tulleet, koska myöhästyivät junasta. 0
Per què no has vingut? M-----s--- -t t-l--t? M---- s--- e- t------ M-k-i s-n- e- t-l-u-? --------------------- Miksi sinä et tullut? 0
No podia. En s-a--t---p-a. E- s----- l----- E- s-a-u- l-p-a- ---------------- En saanut lupaa. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. M--ä -n-tullu-,--osk- e--s---u--l-p--. M--- e- t------ k---- e- s----- l----- M-n- e- t-l-u-, k-s-a e- s-a-u- l-p-a- -------------------------------------- Minä en tullut, koska en saanut lupaa. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...