Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   lv kaut ko pamatot 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [septiņdesmit seši]

kaut ko pamatot 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Per què no vas venir? K------u -e-tn-c-? K---- t- n-------- K-p-c t- n-a-n-c-? ------------------ Kāpēc tu neatnāci? 0
Estava malalt / -a. E- b--- s---a. E- b--- s----- E- b-j- s-i-a- -------------- Es biju slima. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Es -e--n--u, jo --ju s-ima. E- n-------- j- b--- s----- E- n-a-n-c-, j- b-j- s-i-a- --------------------------- Es neatnācu, jo biju slima. 0
Per què no va venir (ella)? K-p-c viņ- n-at-āc-? K---- v--- n-------- K-p-c v-ņ- n-a-n-c-? -------------------- Kāpēc viņa neatnāca? 0
Estava cansada. V--- ----------usi. V--- b--- n-------- V-ņ- b-j- n-g-r-s-. ------------------- Viņa bija nogurusi. 0
No va venir perquè estava cansada. V-ņ--n-a-nāc-, -- bi---n-g-r-s-. V--- n-------- j- b--- n-------- V-ņ- n-a-n-c-, j- b-j- n-g-r-s-. -------------------------------- Viņa neatnāca, jo bija nogurusi. 0
Per què no ha vingut (ell)? K-----v--š--e-t-ā--? K---- v--- n-------- K-p-c v-ņ- n-a-n-c-? -------------------- Kāpēc viņš neatnāca? 0
No en tenia ganes. V--------i-- vēl--a--s. V---- n----- v--------- V-ņ-m n-b-j- v-l-š-n-s- ----------------------- Viņam nebija vēlēšanās. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Viņš --atnāca, -o------ --bi-a-v---šanās. V--- n-------- j- v---- n----- v--------- V-ņ- n-a-n-c-, j- v-ņ-m n-b-j- v-l-š-n-s- ----------------------------------------- Viņš neatnāca, jo viņam nebija vēlēšanās. 0
Per què no heu vingut? Kā-ē--jū-----tn---t? K---- j-- n--------- K-p-c j-s n-a-n-c-t- -------------------- Kāpēc jūs neatnācāt? 0
El cotxe se’ns va espatllar. Mū-u-m----a--a--īsa. M--- m----- s------- M-s- m-š-n- s-p-ī-a- -------------------- Mūsu mašīna saplīsa. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Mē- -eatnā--m,-jo----u--a-īn--s--lī-a. M-- n--------- j- m--- m----- s------- M-s n-a-n-c-m- j- m-s- m-š-n- s-p-ī-a- -------------------------------------- Mēs neatnācām, jo mūsu mašīna saplīsa. 0
Per què no ha vingut la gent? Kāpēc-ļau-------tn--a? K---- ļ----- n-------- K-p-c ļ-u-i- n-a-n-c-? ---------------------- Kāpēc ļaudis neatnāca? 0
Han perdut el tren. V-ņi n--a--j- ---c-enu. V--- n------- v-------- V-ņ- n-k-v-j- v-l-i-n-. ----------------------- Viņi nokavēja vilcienu. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. V--i-nea-nā-a- jo----avē----i--i---. V--- n-------- j- n------- v-------- V-ņ- n-a-n-c-, j- n-k-v-j- v-l-i-n-. ------------------------------------ Viņi neatnāca, jo nokavēja vilcienu. 0
Per què no has vingut? K-p-- tu ---t---i? K---- t- n-------- K-p-c t- n-a-n-c-? ------------------ Kāpēc tu neatnāci? 0
No podia. E- nedrīk-tē--. E- n----------- E- n-d-ī-s-ē-u- --------------- Es nedrīkstēju. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. E- -e-tn---,-----e---ks-ē-u. E- n-------- j- n----------- E- n-a-n-c-, j- n-d-ī-s-ē-u- ---------------------------- Es neatnācu, jo nedrīkstēju. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...