Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   pt justificar alguma coisa 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [setenta e seis]

justificar alguma coisa 2

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (PT) Engegar Més
Per què no vas venir? P-r-u- é-que n------s--? P----- é q-- n-- v------ P-r-u- é q-e n-o v-e-t-? ------------------------ Porque é que não vieste? 0
Estava malalt / -a. E- es-a-a --e---. E- e----- d------ E- e-t-v- d-e-t-. ----------------- Eu estava doente. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. E- --o--i- ----ue e---v- -oe---. E- n-- v-- p----- e----- d------ E- n-o v-m p-r-u- e-t-v- d-e-t-. -------------------------------- Eu não vim porque estava doente. 0
Per què no va venir (ella)? P-rq-e é que--la-n---v-io? P----- é q-- e-- n-- v---- P-r-u- é q-e e-a n-o v-i-? -------------------------- Porque é que ela não veio? 0
Estava cansada. Ela-est-va-----a-a. E-- e----- c------- E-a e-t-v- c-n-a-a- ------------------- Ela estava cansada. 0
No va venir perquè estava cansada. El- -ã--ve-- -o---e---tav- cans---. E-- n-- v--- p----- e----- c------- E-a n-o v-i- p-r-u- e-t-v- c-n-a-a- ----------------------------------- Ela não veio porque estava cansada. 0
Per què no ha vingut (ell)? Po---e é--ue-e-e -ã--ve--? P----- é q-- e-- n-- v---- P-r-u- é q-e e-e n-o v-i-? -------------------------- Porque é que ele não veio? 0
No en tenia ganes. E---não estav- com--o-t-d-. E-- n-- e----- c-- v------- E-e n-o e-t-v- c-m v-n-a-e- --------------------------- Ele não estava com vontade. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. E-e n----------rq-e---o e-t-va -o- --n---e. E-- n-- v--- p----- n-- e----- c-- v------- E-e n-o v-i- p-r-u- n-o e-t-v- c-m v-n-a-e- ------------------------------------------- Ele não veio porque não estava com vontade. 0
Per què no heu vingut? Po--u--é qu--v---s---o-vi---m? P----- é q-- v---- n-- v------ P-r-u- é q-e v-c-s n-o v-e-a-? ------------------------------ Porque é que vocês não vieram? 0
El cotxe se’ns va espatllar. O--os-o c--ro-e-t---v-----o. O n---- c---- e--- a-------- O n-s-o c-r-o e-t- a-a-i-d-. ---------------------------- O nosso carro está avariado. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Nó- não v-em-s-p-rque --n--s- ---r--es-- a--r-a-o. N-- n-- v----- p----- o n---- c---- e--- a-------- N-s n-o v-e-o- p-r-u- o n-s-o c-r-o e-t- a-a-i-d-. -------------------------------------------------- Nós não viemos porque o nosso carro está avariado. 0
Per què no ha vingut la gent? P--q-e - --e as pesso-s-n----ie--m? P----- é q-- a- p------ n-- v------ P-r-u- é q-e a- p-s-o-s n-o v-e-a-? ----------------------------------- Porque é que as pessoas não vieram? 0
Han perdut el tren. El-- -erde-a--o--om----. E--- p------- o c------- E-e- p-r-e-a- o c-m-o-o- ------------------------ Eles perderam o comboio. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. Ele--n-o-v-er---p--q-- pe-deram---c---oio. E--- n-- v----- p----- p------- o c------- E-e- n-o v-e-a- p-r-u- p-r-e-a- o c-m-o-o- ------------------------------------------ Eles não vieram porque perderam o comboio. 0
Per què no has vingut? P-r------q---não v-e-t-? P----- é q-- n-- v------ P-r-u- é q-e n-o v-e-t-? ------------------------ Porque é que não vieste? 0
No podia. Nã---ude. N-- p---- N-o p-d-. --------- Não pude. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. E---ã- --m--o---- não -ude. E- n-- v-- p----- n-- p---- E- n-o v-m p-r-u- n-o p-d-. --------------------------- Eu não vim porque não pude. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...