Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   ro a „argumenta” ceva 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [şaptezeci şi şase]

a „argumenta” ceva 2

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Per què no vas venir? D--c- nu -- ve---? D- c- n- a- v----- D- c- n- a- v-n-t- ------------------ De ce nu ai venit? 0
Estava malalt / -a. A----st-bo---v. A- f--- b------ A- f-s- b-l-a-. --------------- Am fost bolnav. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. N- a- v-n-t-----r- că--- --s--b-lnav. N- a- v---- p----- c- a- f--- b------ N- a- v-n-t p-n-r- c- a- f-s- b-l-a-. ------------------------------------- Nu am venit pentru că am fost bolnav. 0
Per què no va venir (ella)? De -- -u - v-n--? D- c- n- a v----- D- c- n- a v-n-t- ----------------- De ce nu a venit? 0
Estava cansada. Ea-e-a -b-----. E- e-- o------- E- e-a o-o-i-ă- --------------- Ea era obosită. 0
No va venir perquè estava cansada. Ea -u-- ve--t--en-r- -ă--r- -bo---ă. E- n- a v---- p----- c- e-- o------- E- n- a v-n-t p-n-r- c- e-a o-o-i-ă- ------------------------------------ Ea nu a venit pentru că era obosită. 0
Per què no ha vingut (ell)? D- ce -u-- -e---? D- c- n- a v----- D- c- n- a v-n-t- ----------------- De ce nu a venit? 0
No en tenia ganes. E- nu ---a ---f. E- n- a--- c---- E- n- a-e- c-e-. ---------------- El nu avea chef. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. El -- a---ni- -e---- -ă----avea chef. E- n- a v---- p----- c- n- a--- c---- E- n- a v-n-t p-n-r- c- n- a-e- c-e-. ------------------------------------- El nu a venit pentru că nu avea chef. 0
Per què no heu vingut? De ce nu aţi v----? D- c- n- a-- v----- D- c- n- a-i v-n-t- ------------------- De ce nu aţi venit? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M--i-a---ast-ă--s-e--t--ca--. M----- n------ e--- s-------- M-ş-n- n-a-t-ă e-t- s-r-c-t-. ----------------------------- Maşina noastră este stricată. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N- -m -e--t-p-------- m--i-- -oa-tr--este ---ica-ă. N- a- v---- p----- c- m----- n------ e--- s-------- N- a- v-n-t p-n-r- c- m-ş-n- n-a-t-ă e-t- s-r-c-t-. --------------------------------------------------- Nu am venit pentru că maşina noastră este stricată. 0
Per què no ha vingut la gent? De-----u--u---n-t --me-i-? D- c- n- a- v---- o------- D- c- n- a- v-n-t o-m-n-i- -------------------------- De ce nu au venit oamenii? 0
Han perdut el tren. A-------u- t--nul. A- p------ t------ A- p-e-d-t t-e-u-. ------------------ Au pierdut trenul. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. N--a---en-t----t------------rd-t----nu-. N- a- v---- p----- c- a- p------ t------ N- a- v-n-t p-n-r- c- a- p-e-d-t t-e-u-. ---------------------------------------- Nu au venit pentru că au pierdut trenul. 0
Per què no has vingut? De -e nu a- -e--t? D- c- n- a- v----- D- c- n- a- v-n-t- ------------------ De ce nu ai venit? 0
No podia. Nu-am-av-t --i-. N- a- a--- v---- N- a- a-u- v-i-. ---------------- Nu am avut voie. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. N- -m --n---pen-r- -ă nu -m -vut-v-ie. N- a- v---- p----- c- n- a- a--- v---- N- a- v-n-t p-n-r- c- n- a- a-u- v-i-. -------------------------------------- Nu am venit pentru că nu am avut voie. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...