Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   zh 解释,说明某件事情2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76[七十六]

76 [Qīshíliù]

解释,说明某件事情2

[jiěshì, shuōmíng mǒu jiàn shìqíng 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Per què no vas venir? 你 --么----- - ? 你 为-- 没- 来 呢 ? 你 为-么 没- 来 呢 ? -------------- 你 为什么 没有 来 呢 ? 0
n--w-i---me ---yǒ--l-i-ne? n- w------- m----- l-- n-- n- w-i-h-m- m-i-ǒ- l-i n-? -------------------------- nǐ wèishéme méiyǒu lái ne?
Estava malalt / -a. 我-生病---。 我 生- 了 。 我 生- 了 。 -------- 我 生病 了 。 0
Wǒ ----g--n---. W- s----------- W- s-ē-g-ì-g-e- --------------- Wǒ shēngbìngle.
No vaig venir perquè estava malalt / -a. 我--有-来 - 因--我 -病---。 我 没- 来 , 因- 我 生- 了 。 我 没- 来 , 因- 我 生- 了 。 -------------------- 我 没有 来 , 因为 我 生病 了 。 0
Wǒ -----u-lá-,-----è---ǒ--h--g-ìn-l-. W- m----- l--- y----- w- s----------- W- m-i-ǒ- l-i- y-n-è- w- s-ē-g-ì-g-e- ------------------------------------- Wǒ méiyǒu lái, yīnwèi wǒ shēngbìngle.
Per què no va venir (ella)? 她 --- 没有 来 呢 ? 她 为-- 没- 来 呢 ? 她 为-么 没- 来 呢 ? -------------- 她 为什么 没有 来 呢 ? 0
T- -è-sh-me -éiy-u-----n-? T- w------- m----- l-- n-- T- w-i-h-m- m-i-ǒ- l-i n-? -------------------------- Tā wèishéme méiyǒu lái ne?
Estava cansada. 她-- 了 。 她 累 了 。 她 累 了 。 ------- 她 累 了 。 0
Tā---ile. T- l----- T- l-i-e- --------- Tā lèile.
No va venir perquè estava cansada. 她-没有---, -- 她 - - 。 她 没- 来 , 因- 她 累 了 。 她 没- 来 , 因- 她 累 了 。 ------------------- 她 没有 来 , 因为 她 累 了 。 0
T---éiy---lá-, -ī--èi -ā lèile. T- m----- l--- y----- t- l----- T- m-i-ǒ- l-i- y-n-è- t- l-i-e- ------------------------------- Tā méiyǒu lái, yīnwèi tā lèile.
Per què no ha vingut (ell)? 他 -什---有 - --? 他 为-- 没- 来 呢 ? 他 为-么 没- 来 呢 ? -------------- 他 为什么 没有 来 呢 ? 0
T--wèish-me---iy-- -á- --? T- w------- m----- l-- n-- T- w-i-h-m- m-i-ǒ- l-i n-? -------------------------- Tā wèishéme méiyǒu lái ne?
No en tenia ganes. 他-没- 兴-趣-。 他 没- 兴 趣 。 他 没- 兴 趣 。 ---------- 他 没有 兴 趣 。 0
Tā m----u ------. T- m----- x------ T- m-i-ǒ- x-n-q-. ----------------- Tā méiyǒu xìngqù.
No ha vingut perquè no en tenia ganes. 他 -- --,-- 他 没--兴--。 他 没- 来 ,-- 他 没- 兴- 。 他 没- 来 ,-为 他 没- 兴- 。 -------------------- 他 没有 来 ,因为 他 没有 兴趣 。 0
Tā -é-y---lái--y--wè--tā méiy-u -ì--q-. T- m----- l--- y----- t- m----- x------ T- m-i-ǒ- l-i- y-n-è- t- m-i-ǒ- x-n-q-. --------------------------------------- Tā méiyǒu lái, yīnwèi tā méiyǒu xìngqù.
Per què no heu vingut? 你们 为什么--- - 呢 ? 你- 为-- 没- 来 呢 ? 你- 为-么 没- 来 呢 ? --------------- 你们 为什么 没有 来 呢 ? 0
N-m-- --i-héme mé--ǒ- --- n-? N---- w------- m----- l-- n-- N-m-n w-i-h-m- m-i-ǒ- l-i n-? ----------------------------- Nǐmen wèishéme méiyǒu lái ne?
El cotxe se’ns va espatllar. 我们--- --了-。 我-- 车 坏 了 。 我-的 车 坏 了 。 ----------- 我们的 车 坏 了 。 0
Wǒm-- -e--ū-h--i--. W---- d- j- h------ W-m-n d- j- h-à-l-. ------------------- Wǒmen de jū huàile.
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. 我们 ------因为-我们的-- 坏 了-。 我- 没- 来- 因- 我-- 车 坏 了 。 我- 没- 来- 因- 我-的 车 坏 了 。 ----------------------- 我们 没有 来, 因为 我们的 车 坏 了 。 0
Wǒ----méi--u-l----yīnwèi w-----d--jū-huà-l-. W---- m----- l--- y----- w---- d- j- h------ W-m-n m-i-ǒ- l-i- y-n-è- w-m-n d- j- h-à-l-. -------------------------------------------- Wǒmen méiyǒu lái, yīnwèi wǒmen de jū huàile.
Per què no ha vingut la gent? 为-么 没有 人-- ----。 为-- 没- 人 来 呢 ? 。 为-么 没- 人 来 呢 ? 。 ---------------- 为什么 没有 人 来 呢 ? 。 0
Wè----m----i--u----l-i ---. W------- m-------- l-- n--- W-i-h-m- m-i-ǒ-r-n l-i n-?- --------------------------- Wèishéme méiyǒurén lái ne?.
Han perdut el tren. 他们 - 火车-错--了-。 他- 把 火- 错- 了 。 他- 把 火- 错- 了 。 -------------- 他们 把 火车 错过 了 。 0
T-m-- bǎ h-ǒch--cu-guò--. T---- b- h----- c-------- T-m-n b- h-ǒ-h- c-ò-u-l-. ------------------------- Tāmen bǎ huǒchē cuòguòle.
No han vingut perquè han perdut el tren. 他们-没有-来 - 因为 他- 把-火---过-- 。 他- 没- 来 , 因- 他- 把 火- 错- 了 。 他- 没- 来 , 因- 他- 把 火- 错- 了 。 --------------------------- 他们 没有 来 , 因为 他们 把 火车 错过 了 。 0
T-m-n -éiy---lái,--ī-wèi ----n bǎ h--c-ē cu-g----. T---- m----- l--- y----- t---- b- h----- c-------- T-m-n m-i-ǒ- l-i- y-n-è- t-m-n b- h-ǒ-h- c-ò-u-l-. -------------------------------------------------- Tāmen méiyǒu lái, yīnwèi tāmen bǎ huǒchē cuòguòle.
Per què no has vingut? 你-为什-------呢 ? 你 为-- 没- 来 呢 ? 你 为-么 没- 来 呢 ? -------------- 你 为什么 没有 来 呢 ? 0
Nǐ wèi-h-me---i-ǒ--lá----? N- w------- m----- l-- n-- N- w-i-h-m- m-i-ǒ- l-i n-? -------------------------- Nǐ wèishéme méiyǒu lái ne?
No podia. 我 不---- 。 我 不 可-- 。 我 不 可-的 。 --------- 我 不 可以的 。 0
Wǒ bù --yǐ--e. W- b- k--- d-- W- b- k-y- d-. -------------- Wǒ bù kěyǐ de.
No he vingut perquè no podia fer-ho. 我 --来--因为 --不 可以 来 。 我 没 来 ,-- 我 不 可- 来 。 我 没 来 ,-为 我 不 可- 来 。 -------------------- 我 没 来 ,因为 我 不 可以 来 。 0
Wǒ m-- -ái--y-nw-- w- -- --yǐ-á-. W- m-- l--- y----- w- b- k------- W- m-i l-i- y-n-è- w- b- k-y-l-i- --------------------------------- Wǒ méi lái, yīnwèi wǒ bù kěyǐlái.

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...