Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   et midagi põhjendama 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [seitsekümmend seitse]

midagi põhjendama 3

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Per què no menja el pastís? Miks t----rt- e- -öö? M--- t- t---- e- s--- M-k- t- t-r-i e- s-ö- --------------------- Miks te torti ei söö? 0
Haig de perdre pes. Ma-p-an -l-- -õ-ma. M- p--- a--- v----- M- p-a- a-l- v-t-a- ------------------- Ma pean alla võtma. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Ma ei -ö---ed-,-se------pe-- a--- -õt-a. M- e- s-- s---- s--- m- p--- a--- v----- M- e- s-ö s-d-, s-s- m- p-a- a-l- v-t-a- ---------------------------------------- Ma ei söö seda, sest ma pean alla võtma. 0
Per què no es beu la cervesa? Mik---e-õl-t-ei -oo? M--- t- õ--- e- j--- M-k- t- õ-u- e- j-o- -------------------- Miks te õlut ei joo? 0
Encara haig de conduir. M- -ean v----s-i-m-. M- p--- v--- s------ M- p-a- v-e- s-i-m-. -------------------- Ma pean veel sõitma. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. Ma--- jo- -eda---es- p--- -----sõ----. M- e- j-- s---- s--- p--- v--- s------ M- e- j-o s-d-, s-s- p-a- v-e- s-i-m-. -------------------------------------- Ma ei joo seda, sest pean veel sõitma. 0
Per què no et beus el cafè? Mi----- ko--- -i jo-? M--- s- k---- e- j--- M-k- s- k-h-i e- j-o- --------------------- Miks sa kohvi ei joo? 0
Està fred. Se--o- k-l-. S-- o- k---- S-e o- k-l-. ------------ See on külm. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. M- ei j----------e-- s-e--- k-lm. M- e- j-- s---- s--- s-- o- k---- M- e- j-o s-d-, s-s- s-e o- k-l-. --------------------------------- Ma ei joo seda, sest see on külm. 0
Per què no et beus el te? M-k--s----e- -i--o-? M--- s- t--- e- j--- M-k- s- t-e- e- j-o- -------------------- Miks sa teed ei joo? 0
No tinc sucre. Mu--ei-ole-s-h-ru-. M-- e- o-- s------- M-l e- o-e s-h-r-t- ------------------- Mul ei ole suhkrut. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. Ma ------ ------ses- -u--ei -le -u-kru-. M- e- j-- s---- s--- m-- e- o-- s------- M- e- j-o s-d-, s-s- m-l e- o-e s-h-r-t- ---------------------------------------- Ma ei joo seda, sest mul ei ole suhkrut. 0
Per què no es menja la sopa? M-ks -e-s---- e--sö-? M--- t- s---- e- s--- M-k- t- s-p-i e- s-ö- --------------------- Miks te suppi ei söö? 0
No l’he demanada. Ma e--t-ll-n-- s---. M- e- t------- s---- M- e- t-l-i-u- s-d-. -------------------- Ma ei tellinud seda. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. Ma -i-s-----da, s--t -a------- -e-- -e-linud. M- e- s-- s---- s--- m- e- o-- s--- t-------- M- e- s-ö s-d-, s-s- m- e- o-e s-d- t-l-i-u-. --------------------------------------------- Ma ei söö seda, sest ma ei ole seda tellinud. 0
Per què no menja la carn? Mik------i-a--i-s--? M--- t- l--- e- s--- M-k- t- l-h- e- s-ö- -------------------- Miks te liha ei söö? 0
Sóc vegetarià. M- ---n taime-o--la-e. M- o--- t------------- M- o-e- t-i-e-o-t-a-e- ---------------------- Ma olen taimetoitlane. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. Ma-ei--ö----da-----t--- olen -a-m----tl-n-. M- e- s-- s---- s--- m- o--- t------------- M- e- s-ö s-d-, s-s- m- o-e- t-i-e-o-t-a-e- ------------------------------------------- Ma ei söö seda, sest ma olen taimetoitlane. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...