Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   et Omadussõnad 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [seitsekümmend üheksa]

Omadussõnad 2

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Porto un vestit blau. M----n---nine---ei- ---jas. M-- o- s----- k---- s------ M-l o- s-n-n- k-e-t s-l-a-. --------------------------- Mul on sinine kleit seljas. 0
Porto un vestit vermell. Mul o--pu---- ---it-se-j--. M-- o- p----- k---- s------ M-l o- p-n-n- k-e-t s-l-a-. --------------------------- Mul on punane kleit seljas. 0
Porto un vestit verd. M-- on-r--el-n----ei- selj--. M-- o- r------- k---- s------ M-l o- r-h-l-n- k-e-t s-l-a-. ----------------------------- Mul on roheline kleit seljas. 0
Compro una bossa negra. M- ----n mus----o-i. M- o---- m---- k---- M- o-t-n m-s-a k-t-. -------------------- Ma ostan musta koti. 0
Compro una bossa marró. Ma--st-- pr--n---o-i. M- o---- p----- k---- M- o-t-n p-u-n- k-t-. --------------------- Ma ostan pruuni koti. 0
Compro una bossa blanca. M------n v-lge ko--. M- o---- v---- k---- M- o-t-n v-l-e k-t-. -------------------- Ma ostan valge koti. 0
Necessito un cotxe nou. M-l o- --j- u-t au-ot. M-- o- v--- u-- a----- M-l o- v-j- u-t a-t-t- ---------------------- Mul on vaja uut autot. 0
Necessito un cotxe ràpid. Mul -- -a-a--ii-et-a---t. M-- o- v--- k----- a----- M-l o- v-j- k-i-e- a-t-t- ------------------------- Mul on vaja kiiret autot. 0
Necessito un cotxe còmode. M-l on---j- m--a-a- a--o-. M-- o- v--- m------ a----- M-l o- v-j- m-g-v-t a-t-t- -------------------------- Mul on vaja mugavat autot. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Seal-ül------l-b ---a-----e. S--- ü----- e--- v--- n----- S-a- ü-e-a- e-a- v-n- n-i-e- ---------------------------- Seal üleval elab vana naine. 0
A dalt hi viu una dona grassa. S-al -lev-l el----a---nai-e. S--- ü----- e--- p--- n----- S-a- ü-e-a- e-a- p-k- n-i-e- ---------------------------- Seal üleval elab paks naine. 0
A baix hi viu una dona curiosa. S--- ----el-b ---is-imuli--n-in-. S--- a-- e--- u----------- n----- S-a- a-l e-a- u-d-s-i-u-i- n-i-e- --------------------------------- Seal all elab uudishimulik naine. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. M--e-k--a-ised -li- -ore-----nime--d. M--- k-------- o--- t------ i-------- M-i- k-l-l-s-d o-i- t-r-d-d i-i-e-e-. ------------------------------------- Meie külalised olid toredad inimesed. 0
Els nostres convidats eren gent educada. M-----ü-a-i-------d -ii--k-----ime-ed. M--- k-------- o--- v------- i-------- M-i- k-l-l-s-d o-i- v-i-a-a- i-i-e-e-. -------------------------------------- Meie külalised olid viisakad inimesed. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. M--e kül-lised ol-d----i--vad---im----. M--- k-------- o--- h-------- i-------- M-i- k-l-l-s-d o-i- h-v-t-v-d i-i-e-e-. --------------------------------------- Meie külalised olid huvitavad inimesed. 0
Tinc uns fills encantadors. M----n arm--d laps--. M-- o- a----- l------ M-l o- a-m-a- l-p-e-. --------------------- Mul on armsad lapsed. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Ag- n-a-r-t-l -n --a--d-l-psed. A-- n-------- o- u----- l------ A-a n-a-r-t-l o- u-a-a- l-p-e-. ------------------------------- Aga naabritel on ulakad lapsed. 0
Que es porten bé els seus fills? K-s -e-e lapse- -n -e--? K-- t--- l----- o- h---- K-s t-i- l-p-e- o- h-a-? ------------------------ Kas teie lapsed on head? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...